9 de març de 2010

Eudoro Augusto. Antologia de poesia brasilera contemporània.

Luz

Ergo os pilares do dia
como um pequeno templo dedicado à solidão
e à persistência dos sentimentos trêmulos
mortos no campo de batalha.
Ainda trago na boca
a umidade da tua língua
o teu gemido
a leve acidez de certas palavras.
Hoje sou um homem cego
surdo e mudo.
Um poeta sem caneta.
Meu lado esquerdo ainda sente falta
do teu calor, do teu suor
da tua suave impaciência.
Agora serei outra vez
a espada que atravessa teu ventre
deusa grega
negra
putinha
escancarada manhã.


Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito

Llum

Alço els pilars del dia
com un petit temple dedicat a la solitud
i a la persistència dels sentiments trèmuls
morts al camp de batalla.
Encara duc a la boca
la humitat de la teva llengua
el teu gemec
la lleu acidesa de certes paraules.
Avui sóc un home cec
sord i mut.
Un poeta sense bolígraf.
El meu costat esquerre encara troba a faltar
la teva escalfor, la teva suor
la teva suau impaciència.
Ara seré un altre cop
l’espasa que et travessa el ventre
deesa grega
negra
puteta
esbatanada matinada.

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Blogger anna g. said...

És brutal. M'ha encantat, és directe i colpìdor. Bona tria, com sempre :)

09 de març, 2010 22:01  
Blogger Olga Xirinacs said...

Sembla que aquest és un poeta amb personalitat.
La malenconia que traspuen les seves paraules té un regust de samba trista, com de Baden Powell.

12 de març, 2010 08:25  
Blogger Ferran said...

deesa grega
negra
puteta

home!
perlamordedéu!

12 de març, 2010 10:07  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Anna G., a mi també em va colpir, per això l'he volgut compartir amb vosaltres.

Hola Olga, samba trista, sí, té una musicalitat tota melancòlica.

Hola Ferran, la poesia fa servir massa eufemismes, i a mi m'agrada la que no en fa servir.

16 de març, 2010 15:07  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home