16 de març del 2010

Estimat doctor/Admirat mestre. L’esperit d’una amistat en 79 cartes. Pau Casals/Josep Trueta. Edició de Quim Torra. A Contra Vent. 2009.


Cartes, postals i telegrames creuats, de manera intermitent entre 1939 i 1973, que mostren la relació d’amistat entre Pau Casals i Josep Trueta, ambdós candidats al Premi Nobel però que, per pressions espanyoles i raons polítiques, no se’ls hi concedí mai.
Van ser sempre d’una catalanitat exemplar i van fer, durant el seu llarg exili, d’ambaixadors arreu del món del país, la democràcia i la pau.

“Estimat mestre Casals,
Quantes vegades hem pensat en la vostra dissort! La meva esposa i jo hem recordat sovint aquelles hores passades junts, fa més de cinc anys, quan encara l’horitzó d’Europa no s’havia ennegrit del tot. De tant en tant ens arribaven noves contradictòries del que fèieu, alguna d’elles ben entristidora per cert. Mentrestant, la nostra vida ací s’anava encarrilant i fruit de la meva experiència quirúrgica podia ajudar, ni que fos modestament, a mantenir encesa l’única guspira d’esperança, posant a contribució el nostre pobre esforç i ajuntant-lo al dels milions d’anglesos que no es resignaven a sotmetre’s. Ara podem mirar el passat amb satisfacció i el pervindre amb confiança. Pel voler de tots i pel seny de la majoria, esperem que les coses quedin de tal forma, que les generacions que ens segueixin es puguin evitar el veure’s arrossegades per l’onada de sang i de llot que ens ha fet infeliços a nosaltres. Com a catalans, em sembla proper el dia en que poguem anar pel món o per les comarques de la Pàtria, sense témer ofendre a ningú; potser encara serem a temps per a presenciar el renaixement del seny català, que ens féu tan grans en el passat”.

Aquest llibre de cent seixanta pàgines quedarà amorrat el piló de “llibres d’epistolaris, gènere que cada vegada m’agrada més, malgrat que el correu electrònic l’ha enterrat per sempre?”

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula

5 Comments:

Blogger novesflors said...

Molt interessant. He de reconéixer que no sabia qui era Josep Trueta (ho he hagut de cercar al google).

17 de març, 2010 13:48  
Anonymous viu i llegeix said...

Jo també m'estic aficionant al génere epistolari, que em desperta el "cuc cotilla" que tots portem dins i treu el cap encantat davant la prosa intel·ligent d'alguns personatges ilustres.

18 de març, 2010 08:17  
Anonymous Anònim said...

Un Epistolari del Renaixement que reuní Max Cahner fa mil anys, de cartes privades m'aficionà al gènere, a mig camí entre literatura i vida. Després vaig afegir els diaris-dietaris i les biografies. És el meu vici!

19 de març, 2010 19:09  
Blogger Mireia said...

M'estic aficionant a aquests tipus de llibres, he llegit ESTIMAT AMIC (cartes Pere Calders-Joan Triadú9 i puc recomanar-lo a tothom, és una meravella.

20 de març, 2010 16:39  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Novesflors, encantat d'haver-te'l descobert. El Doctor Trueta és una de les personalitats catalanes més importants del segle XX. No només perquè va salvar moltes vides sinó perquè va internacionalitzar el "problema" català arreu del món.

Hola Viu i llegeix, a mi m'interessa de la mateixa manera que m'interessen els dietaris, són molt personals i íntims i tenen, generalitzant molt, una naturalitat que a vegades em costa de trobar a la narrativa o al teatre, per exemple. A més a més és un gènere que s'ha extingit pràcticament. Els epistolaris del futur -o del present- seran reculls de correus electrònics?

Hola Vidapervida, benvingut! "A mig camí entre literatura i vida", és això. Pensem igual i tenim el mateix vici ;)

Hola Mireia, jo també el recomano aquest llibre. Espero comentar-lo algun dia en aquest racó. De fet li ho vaig prometre a una de les seves autores.

22 de març, 2010 23:58  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home