Montse Assens i Borda. Indigent, com jo.
Sóc càustica
i els cristalls punxeguts
se'm claven al versos
dels mots verinosos
que destil·lo
i cavil·lo
i cavil·lo:
-on dormen els trens
al final de trajecte?
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
13 Comments:
Uns versos amb "allure", genials. Com l'autora ;)
Uns versos punyents.
Directe i punxegut
I una pregunta que em sona...
:)
ja no sóc tan càustica com en el moment que el vaig escriure, en un paperet, arrepenjat al vidre de la porta...
recordo la sensació d'impotència que tenia en veure els indigents cada dia... fa temps que no volto pel metro i ja no els veig, però em segueixo preguntant on dormen quan cau la nit...on i com acaba la seva vida...en fi...
Gràcies Biel
montse
un somriure, Anna, us enyoro!!!
destil.lar mots verinosos?
heavy metal!
No sé si l´Horaci en diria alguna cosa?
Bonic poema!
No l'entenc. Algú m'ho simplifica?
Fgt
Benvolguda, els trens dormen a la cotxera o terminal, com els autobusos.
L'escorpí és potser l'únic animal que es clava el verí propi quan es veu amenaçat.
Guanyaràs premis, t'ho auguro, perquè aquesta és la poesia d'ara mateix.
Quin horror de poema. Però de debò això li pot agradar a algú? Una presa de pèl, això és el que és, sense ofici, ni talent ni saber fer poètic. Em quedo amb Virgili. Malgrat els segles, en continua sabent més.
Israel, a mi m'agrada, sí. I??? Sóc una presa de pèl jo també? És trist que hi hagi gent com tu per aquests mons, gent que es creu amb la facultat de sentenciar o dictaminar què és bona poesia o què no. Doncs jo també em prenc la llibertat de dir que no m'agrada gens allò que escrius tu: sense ofici, ni talent ni saber fer poètic.
Hi ha cops, que no hi ha millor resposta que el silenci. Això és el que vaig pensar ahir en veure el teu comentari, Israel.
Avui, però, potser esperonat pel de la ‘Anna, m’ha semblat millor participar-hi.
S’ha d’estar molt amunt dins de qualsevol àmbit, per un poder permetre’s parlar amb aquesta insolència, i molt em temo, Israel, que tu encara no has arribat a les alçades.
Hi ha edificis molt ben construïts seguint a fil per randa totes les normes establertes, però estan del tot mancats de qualsevol mínima pinzellada artística. Ni ha d’altres, però, que —igual de segurs i ben fets— traspuen ART en majúscules, tot desafiant visualment el sentit de l’equilibri i la llei de la gravetat. Fent un símil entre arquitectura i poesia, queda’t tu amb les casernes de la guàrdia civil, que jo prefereixo la Sagrada Família. I consti que m’estic referint a tu, Israel; no pas a Virgili.
L'Israel queda retratat amb el seu comentari. Si publica llibres és perquè se'ls edita ell mateix, si no no s'entendria que algú com ell en publiqués.
Gràcies Biel per permetre que tothom qui ho vulgui, maleducats inclosos, prenguin la paraula. I felicitats pel blog.
Judith Ros
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
M'agrada que no estigueu d'acord amb els llibres o poemes que proposo però estaria bé, enriquiria el debat, si argumentéssiu els sís o els nos.
Montse, les crítiques no t'haurien d'afectar. Tothom que escriu pels altres està exposat a la crítica.
Últimament no em prodigo gaire a deixar comentaris, però, ja que ahir vaig començar...
Tens raó, Biel. És més, no només tothom hi està exposat, sinó, que les critiques són del tot necessàries per poder evolucionar i perfeccionar. Sobre tot en aquest espai que és internet, on massa habitualment els comentaris acaben fent un cert tuf a ensabonament.
No crec que a la Montse li afectin les crítiques, en res més que precisament el que he dit abans, en poder millorar i seguir endavant. El que no cal, i està del tot fora de lloc, és ser despectiu a l’hora de fer-les.
Una abraçada, i felicitats pel bloc.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home