Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor. 2008.

Cartes creuades entre aquests dos forts caràcters, pesos pesants de la literatura i edició catalanes, a voltes cruels, d’altres apassionats i carinyosos. La seva relació va de l’estricta autora-editor a l’entre amics que s’expliquen i es necessiten. Com en un dietari sense reescriure les repeticions hi sovintegen; els afers quotidians, les disputes entre capelletes, els premis literaris, però també les idees de fons, de país, de literatura i de llengua hi són desgranades. La lectura més fascinant que he fet en els darrers anys. “Demà dissabte en Serra-Llimona (el nostre nou distribuïdor) i senyora ens ofereixen un dinar per celebrar les victòries del CLUB. Aquest octubre farà dos anys que és el nostre distribuïdor i diu que abans de ser-ho no hauria dit mai que el CLUB es vengués tant. Diu que s’ha anat quedant veient visions, perquè a través del Destino, Serra d’Or etc. més aviat es pensava que els grans èxits de novel·la catalana eren en Porcel, en Pedrolo i en Perucho, les tres PPP; com que d’algunes novel·les d’aquests també n’és distribuïdor, ara sap molt bé la veritat. També ho és de Serra d’Or i per ell sabem de la manera més directa possible que la venda ha anat baixant cada vegada més i prossegueix l’estimbada. Et pour cause. Si no hi hagués darrera els monjos de Montserrat, ja hauria hagut de plegar fa temps. Ara, jo sóc un animal força estrany. L’estimbada de 62 i d’Ifac, que ens va crear (farà dos anys aquest mes d’agost entrant) un problema financer tan gros com inesperat em va estimular, i de quina manera!, i ara que tornem a tenir la situació capgirada i millor que mai, hi ha dies que m’entra una neurastènia que no s’acaba. I és que veig massa clarament que fent llibres, fins si els fem bé i tenen èxit, no fem res; que el que hauríem de fer és canons, metralladores, bombes atòmiques i tancs (ja ho deia aquell cartell: Feu tancs, tancs, tancs).” Aquest llibre de mil cent una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que enceten una nova lleixa, a l’ample i alt pany de paret d’aquesta habitació virtual, que vaig començar a omplir de llibres i poesies la setmana que ve farà quatre anys”.