21 de desembre de 2009

Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor. 2008.


Cartes creuades entre aquests dos forts caràcters, pesos pesants de la literatura i edició catalanes, a voltes cruels, d’altres apassionats i carinyosos. La seva relació va de l’estricta autora-editor a l’entre amics que s’expliquen i es necessiten. Com en un dietari sense reescriure les repeticions hi sovintegen; els afers quotidians, les disputes entre capelletes, els premis literaris, però també les idees de fons, de país, de literatura i de llengua hi són desgranades. La lectura més fascinant que he fet en els darrers anys.

“Demà dissabte en Serra-Llimona (el nostre nou distribuïdor) i senyora ens ofereixen un dinar per celebrar les victòries del CLUB. Aquest octubre farà dos anys que és el nostre distribuïdor i diu que abans de ser-ho no hauria dit mai que el CLUB es vengués tant. Diu que s’ha anat quedant veient visions, perquè a través del Destino, Serra d’Or etc. més aviat es pensava que els grans èxits de novel·la catalana eren en Porcel, en Pedrolo i en Perucho, les tres PPP; com que d’algunes novel·les d’aquests també n’és distribuïdor, ara sap molt bé la veritat. També ho és de Serra d’Or i per ell sabem de la manera més directa possible que la venda ha anat baixant cada vegada més i prossegueix l’estimbada. Et pour cause. Si no hi hagués darrera els monjos de Montserrat, ja hauria hagut de plegar fa temps.
Ara, jo sóc un animal força estrany. L’estimbada de 62 i d’Ifac, que ens va crear (farà dos anys aquest mes d’agost entrant) un problema financer tan gros com inesperat em va estimular, i de quina manera!, i ara que tornem a tenir la situació capgirada i millor que mai, hi ha dies que m’entra una neurastènia que no s’acaba. I és que veig massa clarament que fent llibres, fins si els fem bé i tenen èxit, no fem res; que el que hauríem de fer és canons, metralladores, bombes atòmiques i tancs (ja ho deia aquell cartell: Feu tancs, tancs, tancs).”

Aquest llibre de mil cent una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que enceten una nova lleixa, a l’ample i alt pany de paret d’aquesta habitació virtual, que vaig començar a omplir de llibres i poesies la setmana que ve farà quatre anys”.

Etiquetes de comentaris:

8 que prenen la paraula links to this post

8 Comments:

Blogger miq said...

Ja em venia de gust llegir-lo, però després de la teva recensió, crec que correré a La Central a comprar-lo (ara que ben aviat seré a Barcelona per Nadal).

21 de desembre, 2009 08:43  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Jo el vaig llegir ara fa un any i el tinc ben present. Sens dubte un dels millors llibres que he llegit en aquest darrer any i que voldré rellegir i rellegir.

21 de desembre, 2009 11:00  
Blogger Ferdinand G said...

Sempre és interessant veure què es deien aquestes dues personalitats de la nostra cultura. Què seríem, sense ells i sense gent com ells?

21 de desembre, 2009 13:10  
Blogger kweilan said...

Jo no l'he llegit. El tindré en compte després de la teua ressenya.

22 de desembre, 2009 20:21  
Anonymous Anònim said...

Rodoreda, sempre la gran Rodoreda.
Fins i tot escrivint cartes.
Imma

23 de desembre, 2009 04:53  
Anonymous viu i llegeix said...

Jo també en vaig quedar encantada.

La ressenya que en vaig fer:
http://viuillegeix.wordpress.com/2009/01/

24 de desembre, 2009 12:47  
Blogger Ferran said...

Fantàstic volum d'epistoles, segur... però jo ara estic més per rellegir totes les novel·les de la Rodoreda, en particular "La mort i la primavera", i llegir "Incerta glòria" que no pas per deixar-me emportar pels llibres de No-Ficció que tant t'agraden.
Tot i això, sempre que et veig amb un llibre d'aquestes a les mans, i t'hi veig sovint, penso que quan sigui gran començaré a devorar-los com fas ara tu. El problema es que encara sóc petit!
Per cert, i bons anys per aquest blog!

Fgt,
una abraçada nano.

27 de desembre, 2009 13:28  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Miq, benvingut a casa per Nadal! Ja ens diràs què t'ha semblat.

Hola Fe, sí, n'hem parlat alguna vegada i jo també l'amorro al piló de llibres per rellegir.

Hola Ferdinand G, ben segur que no seríem on som.

Hola Imma, l'has llegit? Si t'agrada Rodoreda posa'l al piló de per llegir.

Hola Kweilan, ja ens diràs què tal.

Hola Viu i llegeix, m'agrada que enllaceu altres comentaris sobre els mateix llibre. Bona ressenya.

Gràcies Ferran, ja saps que la no-ficció em va més.

28 de desembre, 2009 21:13  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home