6 de desembre de 2009

La tendresa dels llops. Stef Penney. La Magrana. 2009.


Aquí tothom fuig, tohom s’escapa, tothom persegueix. Les petges desapareixen sota la neu que s’acumula durant l’hivern, dur, dur com el caràcter dels habitants d’aquest petit poble del Canadà d’una immensa, inhòspita i deshabitada regió.
Assassinats i desaparicions per resoldre van lligant una trama molt ben explicada per una autora que sap com fer-s’ho per escriure exactament allò que t’obliga a passar a la pàgina següent. I a la següent.

“Fa tres dies que caminem a través de la plana, i no s’entreveuen ni el final ni cap canvi en el paisatge. La pluja que va dur el desglaç va persistir durant un parell de dies i ens va dificultar molt l’avançada. Vam caminar treballosament amb fang fins als turmells, i si això pogués semblar poc, no puc sinó insistir que és duríssim. Tots dos peus carregaven gairebé un quilo de llot enganxifós, i jo havia d’arrossegar la faldilla, xopa d’aigua. Parker i Moody, lliures del llast d’una faldilla, trescaven al davant amb el trineu.
El segon dia, cap al tard, va deixar de ploure; tanmateix, quan jo tot just començava a agrair-ho als déus que sigui que m’estan protegint, es va aixecar un vent que no ha parat de bufar des de llavors. Ha assecat el sòl i ara és més fàcil de caminar-hi, però prové del nord-est i és tan gèlid que experimento en pròpia carn un fenomen del qual només n’havia sentit a parlar: les llàgrimes se’m glacen a les cues dels ulls; i al cap d’una hora, els tinc tots vermells i irritats.
Ara Parker i els gossos s’esperen que els arapem. Parker s’ha aturat dalt d’una petita elevació del terreny, i quan finalment aconseguim remuntar-la, entenc per què: a pocs quilòmetres de distància s’albira un complex d’edificacions -la primera cosa creada per la mà de l’home que hem vist des que vam abandonar Himmelvanger.
-Anem per bon camí- diu Parker, tot i que camí no és ben bé la paraula que jo hauria triat.”

Aquest volum de quatre-centes quaranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-ideals-per-llegir-vora-la-llar-de-foc-mentre-crepiten-els-troncs-durant-llargues-nits-i-matinades-d’hivern”.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger kweilan said...

Em va agradar molt com estava escrita. Però potser el final em va decebre una mica. Bona ressenya!

07 de desembre, 2009 15:10  
Blogger L'Espolsada llibres said...

A mi em va atrapar tant... Però el final me l'esperava diferent. Bona la categoria de llibres-ideals-per llegir-vora-la-llar-de-foc..."

07 de desembre, 2009 16:54  
Anonymous Octavi Rodin said...

L'estic llegint i em té bastant enganxat. Té, a més, una particularitat que el fa més seguidor: capítols curts. Potser és una mania meva, però és com pujar unes escales sense cansar-se.

08 de desembre, 2009 20:04  
Blogger Sandra D,Roig said...

Prenc nota.
Gràcies per quedar-te a la Crisàlide.
ja et llegia...
m'ha fet ilusió.
:)

11 de desembre, 2009 16:28  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Kweilan, els finals sempre són difícils. A mi em va sorprendre poc però no em va decebre.

Hola Fe, sí, n'hi ha molts de llibres-ideals-per-llegir-vora-la-llar-de-foc-mentre-crepiten-els-troncs-durant-llargues-nits-i-matinades-d’hivern!

Hola Octavi, ja ens diràs què t'ha semblat quan l'acabis.

Hola Sandra, està molt bé la Crisàlide, més que recomenable!

14 de desembre, 2009 10:48  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home