4 de novembre de 2009

Màrius Sampere recitat per Calixto Bieito. Sampler d’amor. Zona carnal, “Damnació”.

Et xuclaré la sang, no ho diguis a ningú,
que vindrien les altres, les veïnes
rubicundes i maules a sol·licitar
els meus serveis d’aràcnid, i llurs sucs
aliens i innocus no em traurien
la set que tinc de tu, l’única set.

Només la teva sang, fora tothom!
Només tu i jo, perversos, exercir
el poder d’exhaurir-nos: abraçats
a la nostra condemna, l’espiral
–tan vella com el món- que es recargola
indefinidament. No coneixem
cap més felicitat.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula links to this post

10 Comments:

Blogger jordi valls pozo said...

En Sampere és un geni, sempre sorprèn al seus lectors.

04 de novembre, 2009 19:20  
Blogger novesflors said...

Això és passió. Ara i ací només amb tu. Molta força emana d'aquest poema.

04 de novembre, 2009 20:22  
Blogger Núria Talavera said...

m'agrada molt!!

04 de novembre, 2009 22:18  
Blogger teresa said...

El poema, genial; la recitació, perfecta; i la música, preciosa!

09 de novembre, 2009 10:00  
Blogger jordicirach said...

Hola!

Porto ja força estona bloguejant pel teu blog, i la veritat que article rere article cada vegada m'agrada més. No només trobo què és molt interessant sinó que crec que el recomanaré des de el meu. Et vinc a donar a conèixer el meu blog de cultura “L'imperdible de l'Ànima” [www.imperdibleanima.blogspot.com], un blog totalment d'informació cultural, donant a conèixer aquelles darreres novetats dins del món de la cultura. Així doncs, espero i desitjo amb tota l'ànima, que t'interessi. Espero rebre notícies teves. Fins aviat :)

L'imperdible de l'Ànima. (jordicirach)

09 de novembre, 2009 21:31  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Jordi, sempre sorprèn i sempre agrada.

Hola Novesflors, sí, la força i la radicalitat és el que també m'agrada d'aquest poema.

Hola Núria, que bé que t'agradi ;)

Hola Teresa, poema-recitador-músic!

Hola Jordi, benvingut. El teu blog serà visitat, sí.

10 de novembre, 2009 15:00  
Blogger Bovary said...

Màrius Sampere amb Damnació plasma perfectament la comdemna a què estem sotmesos els humans davant del desig carnal. Bieito, i com no! ho sap trametre amb la gravetat i foscor de la seva veu. I Gnutti ho consolida amb el sentiment i profunditat de la seva música.Quin gran producte Sampler!

Anna Folch

11 de novembre, 2009 11:28  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Anna, ho has explicat molt bé. Sovint els que preneu la paraula us expliqueu molt millor que jo: "...la comdemna a què estem sotmesos els humans davant del desig carnal...". És exactament això.
Gràcies per dir-hi la teva.

16 de novembre, 2009 10:08  
Blogger rudy said...

Muchas gracias a ti Biel por apreciar nuestro trabajo y haber publicado la pieza de M. Sampere en tu interesantísimo blog.
Os dejo un link donde podéis ver el video de la lectura de Calixto Bieito !
http://www.youtube.com/watch?v=s4Otrlu8EvE

Gracias
Rudy Gnutti

25 de novembre, 2009 17:27  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Rudy, havia pensat penjar el vídeo però em va semblatr que distreuria la lectura. En tot cas penso que és un bon complement. Felicitats per la feina feta. De tant en tant n'aniré penjant.

30 de novembre, 2009 14:21  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home