23 de novembre de 2009

Llengua i literatura. Carles Riba. Edicions 62. 1965.


Assaig que conté escrits que tracten aspectes de l’idioma: dos sobre llengua, un que exposa diferents problemes literaris i tres més que s’aproximen a la figura de tres pesos pesants de la nostra literatura com són Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra i Joan Maragall. Publicats en èpoques i publicacions diverses, mostren un Carles Riba ple de saviesa i ofici.
Per què ha imperat el silenci al llarg d’aquest any que s’acaba i que commemora el 50è aniversari del seu traspàs? El seu era un nivell massa alt pels temps que corren? Els catalans patim un autoodi inguarible? És simple ignorància?

“Renéixer a un Romanticisme fou per als catalans alguna cosa de bo, ja que significà tornar a la vida; però no podia ser en si gran cosa eficaç. Eficaç fou allí on el romanticisme era una revolució, o, si es vol, un capítol més d’una evolució: quan pogué traduir-se, per exemple, en una jove Alemanya o en una Itàlia de Mazzini. No allí on era, pobrament, un desensonyament per palpar-nos travats dins una xarxa administrativa, no massa còmoda, però tampoc massa cruel. En renéixer, el nostre esperit nacional no sentí per esmerçar-se la dura empresa d’unes cadenes a rompre, d’un gran unitat a realitzar. Consipràvem molt, però poc com a catalans. Mancant-nos l’ambició nacional, ens mancà així mateix l’ambició literària. Ens regiràrem dins les malles, invectivàrem o ens planyérem, i acabàrem aquietant-nos-hi. Fórem, no actors, sinó espectadors encuriosits del Romanticisme; férem arqueologia, sense urc per projectar-la de dret sobre el moment; empràvem d’Europa, i, al nostre torn, contribuírem -amb uns Jocs Florals.”

Aquest llibre de noranta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’aquest homenot de la nostra cultura, escriptor, poeta, intel·lectual, traductor i que hem volgut homenatjar des d’aquest racó de la xarxa”.

Etiquetes de comentaris: ,

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger SU said...

Biel,

La setmana vinent se celebra, a Barcelona, un simposi sobre Carles Riba. El programa està força bé i jo miraré de fer-hi cap...

Et llegeixo, sempre...

SU

24 de novembre, 2009 17:46  
Anonymous Anònim said...

És un bon motiu aquest simposi sobre Carles Riba... tanmateix sembla només que la universitat li faci cas. Crec que en Riba té un nivell massa alt per aquells que mouen l'olla de grills de les lletres catalanes. Afinava massa bé i deixa al descobert certes simulacions pseudointel·lectuals nostrades. Salut Biel! ricard99

28 de novembre, 2009 16:01  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Su, jo també et vaig llegint tot i que hi deixo pocs -cap- comentari al teu llamp de blog.

Hola Ricard, potser sí que té un nivell massa alt pels temps que corren i deixaria en evidència moltes coses si se li fes més cas. Que enguany haguem decidit com a país mirar cap a una altra banda també en deixa moltes de coses en evidència.

30 de novembre, 2009 19:52  
Blogger matilde urbach said...

Biel,

et deixo una adreça de l'IEC on pengen els videos del Simposi sobre Carles Riba, per si et ve de gust.
Aquí .
Salutacions

02 de desembre, 2009 08:26  
Blogger Biel Barnils said...

Moltes gràcies Matilde!
Hi he navegat força i és fantàstic poder veure des de l'ordinador de casa -o d'on sigui- una part del Simposi. Si us agrada Riba us ho recomano molt!

04 de desembre, 2009 16:05  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home