28 d’octubre de 2009

Barcelona tràgica. Andreu Martín. Ara Llibres. 2009.


Els Estrada són una família burgesa que viu al poble de Sant Gervasi de Cassoles i tenen la fàbrica al Poblenou de Barcelona. Però sobretot tenen un secret inconfessable per amagar.
Durant les vuit setmanes que van de finals de juny a finals d’agost del 1909 tot s’esbombarà i als edificis religiosos de la ciutat hi començaran a sortir columnes de fum.
Andreu Martín, un dels mestres de la novel·la negra del nostre rodal, firma aquest entretingut llibre, molt ben documentat, que aconsegueix crear un clima i ambient ben reals.

“-Durant molts segles, vostès van procurar que els seus fidels no llegissin la Bíblia, oi? I fan la missa en llatí. Per què fan la missa en llatí? Perquè els fidels no els entenguin, perquè no estiguin informats del tot, perquè no els facin preguntes ni es facin preguntes incòmodes. És la manera com s’aconsegueix que les coses continuïn sent com són, com han de ser. Tot anava bé fins que a algú se li va acudir que els obrers també tenien dret a saber de lletra. Em pot dir per què ha de saber de lletra un dels que treballen als meus forns, o als meus assecadors, o com a estibadors del port? Jo li diré per què han de saber de lletra: per llegir allò que no els convé ni entenen i per creure que són més del que són. Les coses es van començar a torçar quan els obrers van aprendre a llegir i escriure i les quatre regles, a les cases del poble, o als ateneus anarquistes, o als patronats obrers o a les parròquies de vostès, els capellans. I ara, que si l’Instituto Libre de Enseñanza, que si l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i tot el que penja. Fixi’s bé en això, un anarquista com Ferrer i Guàrdia, assassí de reis, terrorista confés, que viu de les dones, que se’n va a París amb una mà al davant i l’altra al darrera torna carregat de duros que ha agafat d’una pobra vídua; aquest cràpula vol muntar una Escola Moderna! S’imagina què explicarà als seus alumnes? La visió del món que els donarà? Cada alumne de la seva Escola Moderna acabarà sent un terrorista decidit a canviar l’ordre de les coses, un enemic meu i seu, mossèn, també seu, perquè ells són els que cremen les esglésies. Ens meravellem que a cada moment estiguin esclatant bombes en algun punt d’aquesta ciutat. I més que n’esclataran, si deixem que Ferrer i Guàrdia eduqui les nostres criatures”.

Aquest volum de tres-centes noranta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que enguany commemoren el centenari de la Setmana Tràgica”.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula links to this post

10 Comments:

OpenID vidapervida said...

Feia temps que no visitava el teu blog i no recordava com m'agrada.

28 d’octubre, 2009 21:58  
Blogger kweilan said...

M'agrada molt l'Andreu Martin i aquest llibre me l'apunto.

28 d’octubre, 2009 22:06  
Anonymous Anònim said...

Al Fòrum de Debatsde Vic va venir una historiadora, no recordo el nom, a parlar de la Setmana Tràgica, li vaig comentar que a nivell literari tractaven molt bé el tema les novel.les
La felicitat, Josep Anton Baulenes

La dona de mercuri, Dolors Caminal

i ella hi va afegir l´Andreu Martin
Imma

02 de novembre, 2009 05:42  
Blogger Biel Barnils said...

Benretrobada vidapervida!

Hola Kweilan, a mi també. Apunta, apunta.

Hola Imma, enguany han sortit molts llibres sobre la Setmana Tràgica i trobo que s'ha destacat poc el de l'Andreu Martín, és per això que l'he triat.

04 de novembre, 2009 08:51  
Anonymous viu i llegeix said...

feia dies que no passava per aqui, estic saturada de llibres per llegir i no en vull apuntar més a la llista de pendents, però..., inevitablement el de l'andreu martin i el de la mesquita ja han entrat al sac de les recomanacions

25 de novembre, 2009 10:29  
Blogger Biel Barnils said...

Ja ens diràs què t'han semblat. I no t'estressis!

30 de novembre, 2009 14:18  
Blogger kweilan said...

Ja et vaig dir que era molt fan d'aquest escriptor. Ja he llegit aquesta novel.la, m'ha agradat com tote les d'ell i penso que els moments dramàtics del final estan molt ben aconseguits. També tota la relació i personalitat dels tres germans està molt bé. El que passa és que la meua preferida continua essent la de Assalt a la Virreina amb col.laboració amb Carles Quílez. Vaig disfrutar molt amb aquella novel.la que trobo genial (com ja vaig dir al meu bloc). Gràcies per la recomanació!!

02 de desembre, 2009 00:47  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Kweilan! Doncs a mi de l'Andreu Martín m'agrada molt la primera que vaig llegir d'ell, PRÒTESI.
Aviam quan torneu a pujar a La Tralla de Vic, em va agradar molt posar cara als vostres comentaris!

04 de desembre, 2009 16:09  
Blogger kweilan said...

La Tralla de Vic és una llibreria? No he vingut mai encara que m'agradaria...em queda una mica lluny.

05 de desembre, 2009 11:53  
Blogger Biel Barnils said...

Doncs si vols parlar de l'Andreu Martín allà em trobaràs gairebé sempre.

05 de desembre, 2009 12:39  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home