Barcelona tràgica. Andreu Martín. Ara Llibres. 2009.

Els Estrada són una família burgesa que viu al poble de Sant Gervasi de Cassoles i tenen la fàbrica al Poblenou de Barcelona. Però sobretot tenen un secret inconfessable per amagar. Durant les vuit setmanes que van de finals de juny a finals d’agost del 1909 tot s’esbombarà i als edificis religiosos de la ciutat hi començaran a sortir columnes de fum. Andreu Martín, un dels mestres de la novel·la negra del nostre rodal, firma aquest entretingut llibre, molt ben documentat, que aconsegueix crear un clima i ambient ben reals. “-Durant molts segles, vostès van procurar que els seus fidels no llegissin la Bíblia, oi? I fan la missa en llatí. Per què fan la missa en llatí? Perquè els fidels no els entenguin, perquè no estiguin informats del tot, perquè no els facin preguntes ni es facin preguntes incòmodes. És la manera com s’aconsegueix que les coses continuïn sent com són, com han de ser. Tot anava bé fins que a algú se li va acudir que els obrers també tenien dret a saber de lletra. Em pot dir per què ha de saber de lletra un dels que treballen als meus forns, o als meus assecadors, o com a estibadors del port? Jo li diré per què han de saber de lletra: per llegir allò que no els convé ni entenen i per creure que són més del que són. Les coses es van començar a torçar quan els obrers van aprendre a llegir i escriure i les quatre regles, a les cases del poble, o als ateneus anarquistes, o als patronats obrers o a les parròquies de vostès, els capellans. I ara, que si l’Instituto Libre de Enseñanza, que si l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i tot el que penja. Fixi’s bé en això, un anarquista com Ferrer i Guàrdia, assassí de reis, terrorista confés, que viu de les dones, que se’n va a París amb una mà al davant i l’altra al darrera torna carregat de duros que ha agafat d’una pobra vídua; aquest cràpula vol muntar una Escola Moderna! S’imagina què explicarà als seus alumnes? La visió del món que els donarà? Cada alumne de la seva Escola Moderna acabarà sent un terrorista decidit a canviar l’ordre de les coses, un enemic meu i seu, mossèn, també seu, perquè ells són els que cremen les esglésies. Ens meravellem que a cada moment estiguin esclatant bombes en algun punt d’aquesta ciutat. I més que n’esclataran, si deixem que Ferrer i Guàrdia eduqui les nostres criatures”. Aquest volum de tres-centes noranta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que enguany commemoren el centenari de la Setmana Tràgica”.