La por. Gabriel Chevallier. Traducció de Pau Joan Hernández. Quaderns Crema. 2009.

Excel·lent novel·la, en part autobiogràfica, sobre les vivències d’un soldat francès a la Gran Guerra, la Primera Guerra Mundial: al front, la convalescència a l’hospital, l’absurditat de tot plegat, la por, la gana.
Un relat molt ben escrit sobre la guerra, sobre totes les guerres, cru, realista i sense concessions, lluny de la idea mística i patriotera que moltes pel·lícules i llibres ens volen fer empassar.
“Quan vam entrar realment en contacte va ser quan li vaig demanar llibres. Entre la gent a qui agrada la lectura s’estableixen llaços de seguida. Les preferències evoquen les idees, que donen ràpidament la mesura de les opinions. Aviat vaig tenir damunt la taula Rabelais, Montsequieu, Voltaire, Diderot, Vallès, Stendhal, naturalment; alguna cosa de Maeterlinck, Mirbeau, France, etc., tots els autors força sospitosos per a jovenetes de la burgesia, i vaig rebutjar, com a insípids i convencionals, els escriptors que elles més havien llegit.
Una infermera així domesticada em va dur a una altra, i així successivament. Van començar les converses, i em vaig veure envoltat i assetjat amb preguntes.
-¿Què ha fet al front?
-Res que mereixi de ser explicat, si el que desitgen són proeses.
-¿Ha lluitat bé?
-Sincerament, no ho sé. ¿Què entén vostè per lluitar?
-Era a les trinxeres... ¿Ha matat alemanys?
-Que jo sàpiga, no.
-Però, vaja, ¿n’ha vist davant de vostè?
-Mai.
-Com! ¿En primera línia?
-Sí, en primera línia no he vist ni un sol alemany viu, armat, davant meu. Només he vist alemanys morts: la feina estava feta. I em sembla que m’estimo més que hagi estat així... En tot cas, no els puc dir com m’hauria comportat davant un prussià alt i ferotge, i quines conseqüències hauria tingut això per l’honor nacional... Hi ha gestos que no es poden premeditar, o que seria inútil premeditar.
-Però aleshores, ¿què ha fet a la guerra?
-Estrictament, el que m’han manat. Em temo que no hi ha en això res de gaire perjudicial per a l’enemic. Temo estar usurpant la plaça que ocupo aquí i les atencions que vostès em prodiguen.
-Que exasperant que és vostè! Respongui, doncs. Li estem preguntant què ha fet!
-¿Sí?... Doncs bé: he caminat nit i dia, sense saber on anava. He fet exercici, he passat revista, he cavat trinxeres, he transportat rotlles de filferro i sacs de terra, he fet guàrdia a les espitlleres. He passat gana sense tenir res per menjar, set sense tenir res per veure, son sense poder dormir, fred sense poder-me escalfar, polls sense poder de vegades gratar-me... Vet aquí!
-¿Això és tot?
-Sí, això és tot... O més aviat, no, això no és res. Us diré quina és la gran ocupació de la guerra, l’única que hi compta: HE PASSAT POR.”
Aquest llibre de tres-centes quaranta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que si no guanyaran el Premi Llibreter d’enguany l’haurien pogut guanyar ben bé”.
Un relat molt ben escrit sobre la guerra, sobre totes les guerres, cru, realista i sense concessions, lluny de la idea mística i patriotera que moltes pel·lícules i llibres ens volen fer empassar.
“Quan vam entrar realment en contacte va ser quan li vaig demanar llibres. Entre la gent a qui agrada la lectura s’estableixen llaços de seguida. Les preferències evoquen les idees, que donen ràpidament la mesura de les opinions. Aviat vaig tenir damunt la taula Rabelais, Montsequieu, Voltaire, Diderot, Vallès, Stendhal, naturalment; alguna cosa de Maeterlinck, Mirbeau, France, etc., tots els autors força sospitosos per a jovenetes de la burgesia, i vaig rebutjar, com a insípids i convencionals, els escriptors que elles més havien llegit.
Una infermera així domesticada em va dur a una altra, i així successivament. Van començar les converses, i em vaig veure envoltat i assetjat amb preguntes.
-¿Què ha fet al front?
-Res que mereixi de ser explicat, si el que desitgen són proeses.
-¿Ha lluitat bé?
-Sincerament, no ho sé. ¿Què entén vostè per lluitar?
-Era a les trinxeres... ¿Ha matat alemanys?
-Que jo sàpiga, no.
-Però, vaja, ¿n’ha vist davant de vostè?
-Mai.
-Com! ¿En primera línia?
-Sí, en primera línia no he vist ni un sol alemany viu, armat, davant meu. Només he vist alemanys morts: la feina estava feta. I em sembla que m’estimo més que hagi estat així... En tot cas, no els puc dir com m’hauria comportat davant un prussià alt i ferotge, i quines conseqüències hauria tingut això per l’honor nacional... Hi ha gestos que no es poden premeditar, o que seria inútil premeditar.
-Però aleshores, ¿què ha fet a la guerra?
-Estrictament, el que m’han manat. Em temo que no hi ha en això res de gaire perjudicial per a l’enemic. Temo estar usurpant la plaça que ocupo aquí i les atencions que vostès em prodiguen.
-Que exasperant que és vostè! Respongui, doncs. Li estem preguntant què ha fet!
-¿Sí?... Doncs bé: he caminat nit i dia, sense saber on anava. He fet exercici, he passat revista, he cavat trinxeres, he transportat rotlles de filferro i sacs de terra, he fet guàrdia a les espitlleres. He passat gana sense tenir res per menjar, set sense tenir res per veure, son sense poder dormir, fred sense poder-me escalfar, polls sense poder de vegades gratar-me... Vet aquí!
-¿Això és tot?
-Sí, això és tot... O més aviat, no, això no és res. Us diré quina és la gran ocupació de la guerra, l’única que hi compta: HE PASSAT POR.”
Aquest llibre de tres-centes quaranta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que si no guanyaran el Premi Llibreter d’enguany l’haurien pogut guanyar ben bé”.
Etiquetes de comentaris: Narrativa francesa


14 Comments:
... El tinc a la pila dels pendents per llegir... Aquest piló és molt suggerent...
=:)
Interessant, caldrà considerar-lo ;)
Aix! Em fa una mica de mandra pel tema però el poso a la pila pq confio en el teu criteri.
És un dels dos llibres que ara mateix llegeixo, si l'hagués de definnir en dues paraules: magnífic i impactant!!
De fet sempre he pensat, que la por, tindre por a cada moment és la diferència entre la vida, i la guerra. I crec que de la por se n'hauria de parlar molt més. De fet, encara viu entre nosaltres.
Bé pel llibre, doncs, si en parla
podríem dir que és de l'estil Primo Levi? O és més novel.lat?
Salutacions des del País Valencià
Hola Doncs-et-dic-Ariadna, vigila que no et caigui el piló, que sempre és el més alt de tots.
Quan llegeixis LA POR ja ens diràs el què.
Hola Ma-Poc, igual et dic, ja ens diràs què t'ha semblat.
Hola Fe, entenc que et faci mandra el tema però insisteixo amb la idea que tracta el tema de la guerra sense herois i per mi això és el millor del llibre, més enllà que m'agrada com està redactat.
Ostres Mireia, també t'està agradant? Visca!
Hola Vidapervida, està molt bé aquesta reflexió que fas. Sí, la por també és un tabú, com la mort; se'n parla poc i mentint molt, fent servir tota mena de d'eufemismes hipòcrites. Estem com obligats a no mostrar-la mai en públic. I la por és dels pocs sentiments que ens fan iguals a tots.
Hola Boro, és més novel·lat però amb la lectura del Primo Levi, ara que ho dius, es complementa molt bé.
Salutacions cordials per tu i per tots els meus lectors-lectores del País Valencià, país que respecto i estimo molt (sí, Boro, sí, tens raó, hauria de parlar de més autors i llibres valencians, m'ho autoimposaré aquesta nova temporada)
El buscaré, el paràgraf que has triat convida a llegir més.
La por al front és germana de la por a la reraguarda, que els meus pares van conèixer d'infants. El llegiré.
Sí que cal parlar de la por, perquè és una emoció que massa sovint guia els nostres actes, i cal conèixer-la per a evitar-ho.
Hola Anite, al llibre no parla de la reraguarda, parla sobretot de la por al front.
Gràcies per dir-hi la teva. Si l'acabes llegint ja ens diràs què t'ha semblat.
És un molt bon llibre que tothom hauria de llegir en un moment o en un altre, per que a part de la port a morir, es tracta també, i potser de forma més impactant, la por a la misèria (misèria humana, em refereixo), a la insensatesa, a l'odi, al poder despòtic,...
Hola David, benvingut. Està bé això que dius, no només la por a morir sinó a tota mena de pors.
L'estic llegint ara, i uau, molt bo. t'atrapa. recomanable. no sé perquè és menys conegut que el de Primo Levi. El que em passa és que com que tinc més "vista", sentida, etc la segona guerra mundial, em costa imaginar-me els soldats de la primera, els uniformes. etc.
salutacions des de valència.
Hola Coralet! A mi em va agradar molt i espero que el meu blog serveixi per dofondre-la arreu.
La Primera Guerra Mundial ha quedat tapada per la Segona, és ben cert; el perquè un autor és més conegut que un altre respon a raons sovint extraliteràries.
Fins aviat, una llarga salutació a la gent del País Valencià!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home