13 de juliol de 2009

Ahir. Agota Kristof. Editorial Empúries. 2009.


Bonica i trista i dura a la vegada història sobre el dia a dia d’un exiliat que treballa en una fàbrica i somia ser un reconegut escriptor. Enamorat d’una altra exiliada viu capficat per un dolorós passat i els secrets inconfessables que hi estan lligats.
Si agrada l’ambient que hom va sentint mentre llegeix el llibre agrada encara més el seu estil, eixut de paraules, amb molts punts i a part, depurat, clar, oral.

“L’endemà al matí, puja a l’autobús i s’asseu al meu costat, com de costum. Amb el braç esquerre, porta la seva petita, fa lliscar la mà dreta en la meva. No pregunto. Viatgem així fins a la fàbrica.
Fa bo. A migdia, dinem, després passegem pel parc. No hi ha ningú a la vora, no parlem. Davant nostre, l’edifici monstruós de la fàbrica. Més lluny, un paisatge magnífic com només es troben als prospectes turístics.
Poso la mà sobre la de la Line. Ella no l’enretira. En veu baixa, recito un dels poemes que li he escrit, en la nostra llengua materna.
-De qui és?
-És meu.
-Crec que potser sí que tens talent, Sandor.
Hem de tornar a la feina. Les nostres mans se separen. I penso que no podré viure més sense la mà de la Line dins la meva.
Com retenir-la?”

Aquest volum de cent trenta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que m’ha sabut greu acabar però que m’han animat a llegir-ne d’altres de la seva autora”.

Etiquetes de comentaris:

12 que prenen la paraula links to this post

12 Comments:

Blogger L'Espolsada llibres said...

Estic d'acord amb què fa venir ganes de llegir i tastar la prosa de Kristof. Ho faré tan aviat com el piló de llibres que inunden la tauleta de nit vagi baixant...

13 de juliol, 2009 12:50  
Blogger Mireia said...

El tinc pendent, Biel. Segurament serà el que començaré quan acabi els dos que porto entre mans.

13 de juliol, 2009 13:14  
Blogger kweilan said...

Al llegir "Ahir" vaig buscar Claus i Lucas que també em va agradar moltíssim.

13 de juliol, 2009 14:36  
Blogger digue'm ariadna said...

... Una prosa que colpeja... acabo de llegir Claus i Lucas...

13 de juliol, 2009 17:54  
Blogger SU said...

Gràcies per l'apunt, Biel!

El posaré a la llista...

SU

13 de juliol, 2009 18:21  
Anonymous Anònim said...

Volia sols afegir-me a la recomanació de Klaus i Lucas, encara que jo no l'he llegit, per qui me l'ha recomanat a mi, sé que serà molt bo!
Quants llibres,tens raó, quants pilons...
maria

14 de juliol, 2009 23:10  
Blogger ricard99 said...

És excel·lent aquest llibre, i els altres de l'Agota!!! me'ls llegeixo tots...té força, caràcter, i és una autora ja clàssica per mi, i d'altres suposo. Una abraçada!

16 de juliol, 2009 12:13  
Blogger Albert said...

Totalment d'acord, jo també. Aquesta escriptora hongaresa exiliada a Suïssa des del 1956 sempre s'ha caracteritzat per dues coses, des del meu punt de vista: per la seva honestedat i per la sensibilitat amb què reviu en les seves obres la seva pròpia biografia, encara que parli a través d'uns altres personatges.
En Claus i Lucas recull, precisament, dues obres anteriors seves, també traduïdes al català.

18 de juliol, 2009 18:19  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Fe, vols dir que baixaran mai els pilons? ;)

Ja ens diràs què t'ha semblat, Mireia.

Hola Kweilan, Ariadna i Maria, prenc nota.

Gràcies a tu, Su. Un més a la llista!

Una abraçada per a tu, Ricard.

Gràcies pel teu missatge, Albert.

20 de juliol, 2009 18:31  
Blogger Sif said...

El vaig llegir fa molt poc temps i em va agradar. Celebre que coincidim. Salutacions des de València!

28 de juliol, 2009 09:31  
Blogger Biel Barnils said...

Jo també celebre la coincidència, Pau. Salutacions des de Vic!

28 de juliol, 2009 10:20  
Anonymous viu i llegeix said...

L'he llegit fa poc i em va causar una gran impressió, com claus i lucas

http://viuillegeix.wordpress.com/2009/06/21/ayer-agota-kristoff/

07 de setembre, 2009 22:29  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home