Winesburg, Ohio. Sherwood Anderson. Viena Edicions. 2009.
Espaterrant novel·la de personatges que viuen l’època de la gran depressió a un poble de l’Estat nord-americà d’Ohio. Sherwood Anderson, escriptor de l’anomenada generació perduda, ens va descabdellant les seves vides i xafarderies. Hem xalat escoltant-les, però també amb el disseny, i fins amb el tipus de lletra -els llibres, com el menjar, entren pels ulls- d’aquesta bella col·lecció que no para de seduir-nos amb tots els títols que va publicant. Chapeau!
“-De totes les vides, la més fàcil és la d’escriptor -deia, tot exaltant-se i una mica estufat-. Vas d’aquí cap allà sense que ningú et mani. Tant si ets a l’Índia com als mars del Sud en un vaixell, l’únic que has de fer és escriure i llestos. Espera fins que em faci un nom i veuràs que rebé que em va.
A la cambra d’en George Willard, que tenia una finestra que donava a un carreró i una altra des d’on, més enllà de les vies del tren, es veia la fonda d’en Biff Carter i, al davant, l’estació del ferrocarril, en Seth Richmond seia en una cadira i contemplava el terra. En George Willard, que feia una hora que seia sense fer res, jugant amb un llapis, se li adreçà efusivament:
-Intentava escriure un història d’amor -explicà amb un riure neguitós. Va encendre la pipa i començà a passejar amunt i avall per l’habitació-. Ja sé què faré. M’enamoraré. He estat aquí assegut rumiant-m’ho i he decidit que això és el que faré.
Una mica avergonyit per la seva declaració, en George s’atansà a una finestra i, d’esquena al seu amic, s’hi abocà.
-Ja sé de qui m’he d’enamorar -afegí-. De la Helen White. És l’única noia de tot Winesburg que té les qualitats necessàries”.
Aquest llibre de dues-centes cinquanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que he recomenat des del dia que els vaig acabar a tothom qui m’ha demanat va-Biel-recomanem-una-novel·la-que-hagis-llegit-fa-poc”.
“-De totes les vides, la més fàcil és la d’escriptor -deia, tot exaltant-se i una mica estufat-. Vas d’aquí cap allà sense que ningú et mani. Tant si ets a l’Índia com als mars del Sud en un vaixell, l’únic que has de fer és escriure i llestos. Espera fins que em faci un nom i veuràs que rebé que em va.
A la cambra d’en George Willard, que tenia una finestra que donava a un carreró i una altra des d’on, més enllà de les vies del tren, es veia la fonda d’en Biff Carter i, al davant, l’estació del ferrocarril, en Seth Richmond seia en una cadira i contemplava el terra. En George Willard, que feia una hora que seia sense fer res, jugant amb un llapis, se li adreçà efusivament:
-Intentava escriure un història d’amor -explicà amb un riure neguitós. Va encendre la pipa i començà a passejar amunt i avall per l’habitació-. Ja sé què faré. M’enamoraré. He estat aquí assegut rumiant-m’ho i he decidit que això és el que faré.
Una mica avergonyit per la seva declaració, en George s’atansà a una finestra i, d’esquena al seu amic, s’hi abocà.
-Ja sé de qui m’he d’enamorar -afegí-. De la Helen White. És l’única noia de tot Winesburg que té les qualitats necessàries”.
Aquest llibre de dues-centes cinquanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que he recomenat des del dia que els vaig acabar a tothom qui m’ha demanat va-Biel-recomanem-una-novel·la-que-hagis-llegit-fa-poc”.
Etiquetes de comentaris: Narrativa nord-americana
27 Comments:
... El tinc per llegir...
Hola Ariadna! Ja ens diràs el què, a mi m'ha entusiasmat.
Subscric el teu comentari de cap a peus ;P
http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/05/winesburg-ohio.html
Ariadna ja ens diràs què tal!
En nom del Cercle de Viena volem agrair-te el teu comentari, i fer-te saber que hem penjat l'enllaç al nostre web. Ens alegra saber que tenim lectors com tu.
Gràcies de nou i fins aviat.
Ja me n'havien parlat bé d'aquest llibre, i després de llegir la teu ressenya segur que em faré l'ànim
Salutacions des del País Valencià
Jo me l'apunto!
Es considera que la gran depressió comença a partir del crak del 29 i que va apretar fort als 30' sobretot al 34, no? La novel·la va ser publicada l'any 1919...Doncs la cosa no lliga...Potser és el primer escriptor que s'interessa pels efectes de la industrialització, això potser sí. La novel·la és magnífica i l'edició gloriosa.
Biel, tindré en compte la recomanació que fas del llibre... el llegiré ben aviat! Sóc el Ricard -d'última ronda- ens vam veure ahir. A reveure!
Hola,
ja tinc ganes d´endinsar-me en aquesta petita comunitat i els seus diferents habitants, incapaços d´adaptar-se a les noves formes de vida.
Bona lectura!!
Imma
...molt bona la recomanació d'aquesta novel·la seminal...
respecte a l'edició, però, una pregunta:
perquè no han traduït el títol tal com és?: Winesburg, Ohio. The book of the Grotesque ? les seves raons deuen tenir, però la meva edició del 1981 de l'editorial Fontamara es titula Winesburg, Ohio. El libro de los grotescos. Tant de bò els de l'editorial tornin a treure el nas per aquí i ens ho expliquin...
Al blog de l'espolsada hi ha un comentari sobre la darrera novel·la d'en Philipp Roth, Indignació. Resulta que passa a Winesburg, Ohio.
He trobat una entrevista on a banda de deixar clar l'homenatge a Anderson, Roth parla de la importància del subtítol.
JM: There's a certain humor, to me, in this being set in Winesburg, Ohio. Does the setting mean anything particular to you, or is it just a clever gesture towards the Sherwood Anderson book?
PR: I was always an admirer of that book. I was reading some Anderson stories -- a new collection of his stories came out about two years ago in paperback -- when I was beginning Indignation. So when I asked myself, "Well, where is this college I am writing about?" I thought, "If Winesburg, Ohio, as depicted by Sherwood Anderson, had a college, this would be the college in Winesburg."
As you remember, Winesburg, Ohio is a book very much about repression, claustrophobia, secrecy. Anderson subtitles it, A Book of Grotesques, though in fact the subject is just small-town life. So, for the fun of it, I decided to put the college in Winesburg, Ohio.
http://www.barnesandnoble.com/bn-review/note.asp?note=19972727
Hola Fe, no sé a tu però a mi de tots-els-llibres-que-hem-de-llegir és el que m'ha agradat més. Potser també AHIR.
Hola Viena Edicions, us ben mereixeu el que us dic i us animo a continuar així. Gràcies per enllaçar-me!
Hola Boro, "em faré l'ànim", gran expressió que desconeixia!
Via correu electrònic vull parlar amb tu del llibre que em vas recomenar, ULLS VERDS, que no em va agradar tant com a tu però més que a altres.
Hola Kweilan i Imma, quan l'hagueu llegit ja ens direu el què. Sempre és necessari contrastar opinions.
Hola Anònim, gràcies per la correcció. No em fa res que em corregiu, ans al contrari, no tinc la pell fina i sóc conscient que m'equivoco cada dia amb força coses. En tot cas sí que és un llibre que tiraria més cap a la gran depressió que no pas cap els feliços anys vint, per molt que fos editat el 1919.
Hola Ricard, sí, et recordo. Si vols rebre informnació sobre el Club de Lectura m'envies un correu.
Hola Robert, traduïr sempre és interpretar. En tot cas aviam si l'editorial o el mateix traductor ens ho vol explicar.
Hola Matilde, moltes gràcies pel teu comentari que enriqueix molt aquesta tertúlia permanent i infinita(?)
A l'edició que jo vaig fer servir, una edición Penguin americana dels anys 40 o 50 "El llibre del grotesc" apareix exactament on és a la traducció catalana, a l'índex i com a títol del primer capítol. És possible que, en algun moment, hagués aparegut com a subtítol de tota l'obra, en portadella, i aleshores hauria tingut una rellevància encara més especial. Tal com és ara, però, em sembla clar que aquesta introducció és també una presentació genèrica del llibre. De fet, hi ha alguna diversitat en les primeres edicions de Winesburg, Ohio (i fins "rectificacions editorials" dels noms dels personatges, que jo també he seguit). Sembla ser que la primera edició (o les primeres edicions) van ser fetes sense massa cura. Ara però se sol seguir una edició estandaritzada que és la que vaig tenir com a model i que
sol ser la que circula a totes les edicions modernes (el text anglès és sencer a internet, si voleu). Dit això, com a curiositat, en alguna edició (l'actual de Penguin, per exemple) hi ha dibuixet que vol ser un mapa de la
ciutat. No sé s'on surt, perquè no sembla pas que fos de l'original, i és força "cutre" i maldestre --vull dir que no ajuda gaire a situar-se en el lloc. No l'hi vam incloure perquè em va semblar que no ajudava en res.
Com dieu als comentaris --que no sabeu com us agraeixo-- el llibre és una petita joia. A mi m'ho sembla, sobretot, per la seva modernor. A l'any 1919! Els conflictes dels personatges, les situacions, la desorientació, les dones que hi surten... I, naturalment, el fons de la industrialització. Però, per posar un exemple, el capellà "voyeur" és un personatge d'una força que ja
voldria tenir alguna pel·lícula francesa dels anys 60! Com a tota traducció, si algú hi troba alguna errada (un sempre pot tenir badades), que ens ho digui, als editors o a mi mateix. Ara , de fet, es reedita l'obra, cosa que per a una traducció al català, en els temps que corren, és un èxit espaterrant.
Una última cosa: algun personatge favorit? A mi m'agrada molt el doctor que fa boletes de paper. I, des d'un altre punt de vista, el telegrafista que no estimava les dones (faig paròdia).
Gràcies a tots!
Francesc Parcerisas
Aprofitant el comentari d'en Parcerisas -gran traductor i encara millor poeta- vull afegir-me als comentaris sobre el llibre. Una obra extraordinària que s'afegeix a aquesta magnífica col·lecció que és "El cercle de Viena", d'un nivell espaterrant. Ho aprofito per recomanar-vos un llibre poc conegut de la mateixa col·lecció -"El riu" de Rumer Godden, que agradarà a qui hagi fruït amb "Winesburg.."-.
Pel que fa a la discussió sobre el subtítol, m'apunto a la tesi del traductor. En tinc dues edicions -una de castellana a Alianza Editorial del 1968, que és la que em va fer conèixer el llibre quan era un adolescent, i una d'americana de Dover Publications del 1995- i a totes dues les coses són tal com ell les explica.
De fet -afegeixo- crec que l'expressió "el llibre del grotesc" ara seria inadequada. Potser no en aquell moment, fa gairebé cent anys, peró sí ara. De coses grotesques n'hem vistes unes quantes en literatura però el llibre justament no ho és. Li podríem dedicar uns quants adjectius i, a tot estirar, potser algun personatge mereixeria ser qualificat de grotesc però no pas la majoria. Diguem que més patètics que grotescos.
Felicitats i agraïments a tots pel nivell, les recomanacions i els comentaris.
Un dels llibres de la meva vida: quina alegria saber que s'ha traduït a la nostra llengua.
El vaig començar a llegir el 92, però no em va dir res. Quatre anys més tard el destí em va dur tot un estiu a Ohio i, de tornada a casa, el vaig llegir amb gran avidesa i llavors... Com em va arribar! Recordo que fins i tot vaig plorar amb alguna història... Diria que amb la d'un tal Jesse... És que fa tant de temps... Recordo que la primera era "Hands".
Ara mateix corro a fullejar-lo. Un dia me'l tornaré a llegir. Em va marcar.
Salutacions des del Poble-sec.
Per cert, Biel, i que me'n dius, de la Spoon River Anthology, del senyor Edgar Lee Masters?
Hola Marcel, estic d'acord amb tu, a mi també em va sorprendre això de "grotesc", doncs ho adjectivaria amb un "patètics" com dius o atrapats-al-seu-món.
Hola Montse, m'agafes sense haver fet els deures, desconec l'Spoon River Anthology del senyor Edgar Lee Masters. Ens en fas cinc cèntims? Prefereixo això que buscar-ho al google i fer veure que sí, que sé de què em parles...
Molts records al Poble-Sec sencer, barri on vaig viure tres o quatre anys i del qual guardo molt bon record.
Gràcies per la resposta, Biel. Vaig llegir la Spoon River Anthology després d'haver-ne descobert la versió musicada en italià (de Fabrizio De André) a partir de la traducció de la gran Fernanda Pivano (introductora de la literatura "beat" a Itàlia i fins i tot diria que a Europa).
Com que em fa mandra fer consultes a Google ara mateix (hauria d'estar preparant exàmens per a la canalla...) em deixo guiar per la memòria i et diria que la Spoon River Anthology va ser escrita a finals del XIX. És un recull de poemes on parlen els morts, els morts d'un poble. A partir de cada tomba, Lee Masters crea un poema.
El disc que en va fer De André és una joia. Es diu "Non al denaro, non all'amore né al cielo". Els protagonistes: els fantasmes del metge del poble, del músic, del foll, d'un pobre malalt de cor...
No continuo: et convido a descobrir el món de Lee Masters, si t'interessa.
Per cert, aquest senyor era d'Illinois, molt a prop d'Ohio.
Salutacions una altra vegada!
..estic d'acord amb la Montse respecte a l'antologia de Spoon River (1915) és fabulósa, hi ha una edició en castellà de Càtedra molt bona....no ho estic, però, respecte al subtítol (?), crec que hi hauria de apareixer allò de el "llibre de lo grotesc", no crec que es refereixi a cap personatge en concret sinó a la situació dels pobles (l'ambient rural) del mig oest, és evident que no té el mateix sentit que per exemple "tales of the grotesc and arabesque" del gran Poe.
De totes maneres és un luxe llegir l'argumentació del Sr. Parcerises que deixa molt clara la seva tria..., aprofito per agräir-li la seva traducció d'aquesta obra mestra de la han begut tants i tants escriptors....
Doncs a mi aquest tema del “subtítol” si que m’ha picat la curiositat i he goglejat una estona a veure si m’aclaria. Això és el que he trobat:
-Es veu que la intenció inicial de l’autor era titular The book of the grotesc, però que al final va triar el nom del poble i va deixar la idea inicial pel capítol primer. En realitat ( i això avala la tria del traductor) és un llibre amb un protagonista coral, l’autèntic protagonista és el poble....
-En realitat el significat que té el mot Grotesc en el llibre no està tan allunyat del de Poe, i efectivament es refereix (crec) als protagonistes del llibre, és a dir al poble.
-A sudamerica, les primeres edicions es van titular El libro de lo grotesco, així, sense el nom del poble. És a dir que la meva edició del 1981, hi deu figurar com a subtítol perquè deuria ser molt deutora de les edicions sudamericanes.
L’important, però, és llegir-lo i el demés.....
salut
Hola de nou Montse, gràcies, prenc nota.
Hola Robert, gràcies per completar tot el què s'ha dit sobre el títol del llibre. Mai hauria dit que donés tan de si.
Ah, i donar les gràcies al Francesc Parcerisas per la seva aportació, tot un luxe!
No trigaré a llegir-la! me l'han recomanada tan que hauré de sucumbir. Bon cap de setmana i fins aviat.
Ja ens diràs què t'ha semblat. Fins dilluns, Ferran.
Sobre Winesburg, Ohio, el primer que em va enamorar d'ell va ser la portada, es meravellosa, tenen estil les portades de l'editorial Cercle de Viena.
Ara espero enamorar-me del llibre i pel que comentés em sembla que xalaré molt amb ell.
Hola Rosa, sí, les portades són molt boniques. Ja ens explicaràs què t'ha semblatel llibre.
Encara no he pogut llegir-lo, però aviat el començaré
Ja ens diràs què t'ha semblat, Rosa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home