Jordi Cornudella. El germà de Catul i més coses.
7.
[MATARÓ] [SANT ANDREU DE LLAVANERES]
Fills de la Gran Puta
d’ombra allargada i petja diminuta:
llenguallargs llepaculs de gasetilla,
funcionaris de patilla i de cartilla,
tous de carrera i bufats de bandera
creuhonorats in pectore o a la pitrera,
aprovats purulents i pestilents de nota,
putrefactes doctors en bancarrota,
catedràtics apàtics, limfàtics, raquítics,
torracollons públicament mefítics,
àugurs falsaris de sèquits gregaris
arraïmats pels lladrucs dels sicaris,
cagallons, cagadurs i cagadubtes
estupradors de ruïnes abruptes,
comerciants de merda selenita
llorejats amb corones d’uralita,
crítics cretins, crenetistes frenètics,
pixatinters d’excessos diürètics,
bards neotísics i protorreumàtics
més bufanúvols que nefelobàtics,
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,
i saltimbanquis recontraacadèmics,
alts ocupants de poltrones i càrrecs
ben aclofats al tou dels vostres fems,
aneu’s-en tots plegats a fregir espàrrecs,
oh pústules de sempre i del meu temps!)
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
16 Comments:
La versió musicada d'en Gerard Quintana, d'ara fa un parell d'anys, és una joia.
Quina meravella la poesia musicada. Si la música és encertada, entra molt bé i sembla que els versos hagin estat pensats per a aquelles notes.
M'encanta! Me la puc copiar al bloc?
Hola Montse, la buscaré.
I parlant de poesia musicada recomano a tothom SAMPLER D'AMOR, un fabulós exercici de música i poesia. Algun dia en penjaré una mostra per ací.
Begonya, pren pren, barra lliure!
Ho podrieu enllaçar la cançó en el mateix post?
Imma
He, he. Me l'emporto al Diccitionari.
Biel, el parèntesi final hi sobra, no?
Bones a tothom!
Us deixo un enllaç amb el tema musicat per Quintana. Ja em direu què: jo el trobo de primera categoria!
http://www.goear.com/listen/c1a168e/Mataró-Llevaneres-Gerard-Quintana
Hola Reflexions, encantat que te l'emportis al Diccitionari.
El parèntesi l'havia obert a l'anterior poema.
Enllaçat està, Imma.
Gràcies, Montse.
Gràcies, Montse.
Ja ho tinc tot ben col·locat.
Penso que la poesia musicada arriba encara amb més força i amb en Quintana de rapsode un privilegi!
Biel, me l´apendré de memòria, com un pare nostre, per recitar-lo cada matí després de llegir el diari.
Així m'agrada, Pagesa!
Aquest poema té quelcom d'alliberador i és ideal per recitar-lo després de llegir segons quines notícies de segons quins personatges...
Brillant joc de paraules i en Gerard Quintana en fa una magnífica versió.
Hola Gabriel, sí, és una bonica barreja aquesta del Cornudella i el Quintana.
Gran poema, a més crec que parla d'una emoció compartida per molta gent.
La versió de Quintana està bé, -una mica "simple" pel meu gust- però no estic d'acord que ho millori, un bon poema sempre és molt millor recitat que no pas cantat.
Hola Anònim, potser sí que millor recitat que cantat. Però hi ha poemes, no pas aquest, que tenen una musicalitat ideal per ser cantada i no pas recitada.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home