El banquer anarquista. Fernando Pessoa. Quaderns Crema. 2002.
Assaig en forma de diàleg -més aviat de monòleg- sobre l’anarquisme. Text punyent, irònic, a voltes sarcàstic, on el banquer protagonista, durant una llarga sobretaula, pretén fer casar la ideologia anarquista amb el capitalisme.
És aquest un dels llibres més coneguts del GRAN Fernando Pessoa, tan conegut com breu, tan breu com profund, tan profund com interessant, tan interessant com divertit.
P.S. Estic ara llegint una part de la seva poesia, editada per Quaderns Crema, que després de vacances m’agradarà compartir amb vosaltres.
"¿Què vol dir l’anarquista? La llibertat -la llibertat per a ell i per als altres, per a tota la humanitat-. Vol deslliurar-se de la influència o de la pressió de les ficcions socials; vol ser lliure tal com va néixer i va arribar al món, que és com justament ha de ser; i vol aquesta llibertat per a si mateix i per a tots els altres. No tothom pot ser igual davant la Natura: uns neixen alts, altres baixos; uns forts, d’altres dèbils; uns més intel·ligents, d’altres menys... Però d’aquí en endavant tothom pot ser igual; només les ficcions socials ho eviten. Aquestes ficcions socials és el que calia destruir".
Aquest volum de vuitanta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que pots llegir en una tarda però necessitar tota una vida per entendre”.
És aquest un dels llibres més coneguts del GRAN Fernando Pessoa, tan conegut com breu, tan breu com profund, tan profund com interessant, tan interessant com divertit.
P.S. Estic ara llegint una part de la seva poesia, editada per Quaderns Crema, que després de vacances m’agradarà compartir amb vosaltres.
"¿Què vol dir l’anarquista? La llibertat -la llibertat per a ell i per als altres, per a tota la humanitat-. Vol deslliurar-se de la influència o de la pressió de les ficcions socials; vol ser lliure tal com va néixer i va arribar al món, que és com justament ha de ser; i vol aquesta llibertat per a si mateix i per a tots els altres. No tothom pot ser igual davant la Natura: uns neixen alts, altres baixos; uns forts, d’altres dèbils; uns més intel·ligents, d’altres menys... Però d’aquí en endavant tothom pot ser igual; només les ficcions socials ho eviten. Aquestes ficcions socials és el que calia destruir".
Aquest volum de vuitanta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que pots llegir en una tarda però necessitar tota una vida per entendre”.
Etiquetes de comentaris: Fernando Pessoa
11 Comments:
Ara vés pel "llibre del desassossec.". És un llibre per llegir tota la vida, ara un capítol, ara l'altre, demà passat el de més enllà...
Totalment d'acord, Ferran, és un llibre per llegir durant anys i anys.
El que ens has ressenyat no el coneixia, gràcies Biel.
Coincideixo en què el llibre del desassossec és imprescindible pel qui li agradi la poesia.
Be, el Llibre del desassossec no és poesia, és un recull de pensaments, somnis i reflexions, en clau poètica si es vol.
Pessoa considerava totalment inútil la política i qualsevol manifestació social. Reclamava (exigia) viure en la ficció com a única realitat possible. Potser el desassossec és el preu de la llibertat total: la soledat.
Pessoa és imprescindible. Gràcies Biel per tenir-lo en compte!
Nois, Pessoa és brutal. Però difícil, com diu el Ferran, cal una vida per entendre'l (o fer-ne una tesi). Té aquesta meravella que són els heterònims, i també "L'educació de l'estoic", bo per començar si encara no se n'ha llegit res.
Anaïrda
Pessoa, i Lisboa, imprescindibles.
El banquer el tinc pendent, també el desassossec o desfici (crec que estava traduït per desfici, no?)
M'ha fet gràcia el nom del piló.
Jo ja en tinc alguns a eixe piló,
però molts altres a un piló semblant: llibres que quan els lliges, entens una part, i quan et passa el temps pel damunt, entens una altra part,la part que havies llegit de puntetes.
Maria
Hola Ferran i Kweilan, el "Llibre del desassossec" el tinc començat fa anys i el vaig picant de tant en tant, no exigeix una lectura continuada, ni tan sols linial.
Hola Mireia, gràcies a tu.
Gràcies a tu, Pagesa, per dir-hi la teva.
Hola Anaïrda, "L'educació de l'estoic el tinc al piló de llibres per llegir.
Hola Maria, a la traducció que jo tinc, de Quaderns Crema, es va traduïr per desassossec.
Quantes piles, eh?
Gran! El Banquer Anarquista hauria de ser lectura obligatòria a les escoles.
Quan manin els nostres ho farem imposar, Quico.
Doncs estic totalment d'acord amb tu. T'acabo de descobrir i al veure la portada del llibre de 'El banquer anarquista' de Pessoa m'han vingut al cap les vegades que l'he rellegit.
Et seguiré..
salutacions
Hola Karma, benvinguda. Jo també l'he rellegit diverses vegades.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home