21 de maig del 2009

El nostre heroi Josep Pla. Enric Vila. A Contra Vent Editors. 2009.


Entre el dietari personal i l’assaig l’autor reivindica l’obra i la persona de Josep Pla. Un llibre que s’afegeix a la ja extensa bibliografia que sobre ell ja s’ha escrit i que no trigarà a superar l’extensió de la seva Obra Completa.
Un molt bon volum que congratula els seguidors de Pla i que pot servir d’inici als seu potencials lectors.

“Tot i que Pla era molt més resistent que el seu nebot -un cínic, ha precisat el Sr. Cuito-, també tenia una sensibilitat de seda. Es relacionava amb la gent com un animal, amb les antenes activades al límit de la crispació. Era capaç de portar els amics a veure un paisatge a una hora concreta només per ensenyar-los un groc determinat del cel. La seva ànima era com una pel·lícula fotogràfica, qualsevol detall l’alterava. Quan estava amb ells se’l veia content, com si el contacte amb la joventut el relaxés. No posava mai pegues per veure’ls. Sempre el trobaven escrivint, sota la famosa campana, amb la taula vessant de papers. Si alguna vegada hi havia anat a l’hivern, el trobava al mateix lloc i en la mateixa posició, embolicat amb mantes i un escalfapanxes.
-És veritat que li costava tan escriure?
-Home, hi tenia molta mà: més que costar-li, escrivia lent, com els antics. Semblava que tingués tot el temps del món. Podia estar-se una hora buscant una paraula. Això sempre ho deia, que escriure demana lligar-se a la cadira i embrutar paper sense mirar el rellotge. Cal estar tranquil i ser tenaç. Després s’estava hores passant el rasclet per polir el que havia escrit.”

Aquest llibre de quatre-centes quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que m’he empassat en dues tardes i que m’agradarà tornar-me a empassar”.

Etiquetes de comentaris:

12 que prenen la paraula

12 Comments:

Anonymous Anònim said...

M´agrada rebre El quadern gris que Josep Pla va escriure fa 90 anys, per aquestes dates s´examinava i fa pena veure com s´ho passava de malament, en aquella pensió del c. Pelayo.
Sempre és bo rellegir PLA, un llenguatge acurat i riquíssim.
Imma C.

21 de maig, 2009 00:35  
Blogger kweilan said...

A mi quan l'he llegit m'ha agradat però ara fa temps que no agafo un llibre seu. Aquest llibre, que ressenyes sobre Josep Pla, ha de ser interessant.

21 de maig, 2009 13:37  
Anonymous Anònim said...

Un animal amb sensibilitat de seda. Sí senyor. Clava't.
Pla m'agrada -no tot ha de ser no- i el llibre de l'Enric Vila promet.
Això que diu de portar la gent a vuere un paisatge a una hora concreta...m'ha fet pensar -sinapsis estranyes- en un escriptor basc, l'Unai Elorriaga:
"El cas era que al carrer hi havia una llum estranya. Una llum que es veia molt poques vegades, que només es veia quan, al llarg del mateix dia, havia fet, per aquest ordre, vent, sol, tempesta, vent sol, pluja, sol. Aleshores, i només aleshores, apareixia aquella llum a la tarda." (Un tramvia a SP)

Aquella llum i no cap altra.

matilde, matilde urbach

21 de maig, 2009 15:43  
Blogger L'Espolsada llibres said...

L'haurem de posar a la pila...

21 de maig, 2009 17:58  
Anonymous Anònim said...

hola, jo vull llegir a Pla, per veure si m'agrada. Però no crec que llija a Vila. Sé que no és una bona raó, però he seguit de tan en tan el seu blog i no m'agrada ni com escriu ni el que escriu...

Ja he dit la meua, :)
adéu!
fins una altra,
maria

21 de maig, 2009 21:40  
Anonymous Anònim said...

M´ha agradat que recordessin Unai Elorriaga. El tinc pendent, i sempre se n´ha parlat bé.
Per cert no deus pas ser com la xocolata Elgorriaga, la que m´havia arribat a menjar.

Si aneu a Palafrugell arribeu-se a la Fundació Josep Pla.
Imma

22 de maig, 2009 00:41  
Anonymous Anònim said...

clava't vol dir clavat.
mu

22 de maig, 2009 14:01  
Blogger Mireia said...

Serà el proper que compraré. ja el tenia en ment, i ara, després de l'article, segur que caurà. Gràcies

23 de maig, 2009 12:42  
Blogger reflexions en català said...

No és solament un llibre sobre Pla. També és un llibre sobre l'Enric Vila i sobre la gàbia en què vivim.

Salut

25 de maig, 2009 10:45  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Imma, sí, gran invent això de llegir "El quadern gris" les mateixes dates que va ser escrit.

Ja ens diràs si t'ha semblat interessant, Kweilan.

Hola Matilde, no conec l'Unai Elorriaga. Prenc nota.

Hola Espolsada, sempre és la pila més alta...

Hola Maria, gràcies per dir-hi la teva.

Jo també recomano anar fins a la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Imma.

Ja ens diràs si t'ha agradat, Mireia.

Salut Reflexions! Passa de l'apunt introspectiu a l'opinió sobre Pla.

26 de maig, 2009 16:56  
Anonymous Fundació Josep Pla said...

http://fundaciojoseppla.cat/content/view/208/37/lang,ca/

Atentament,

Fundació Josep Pla

29 de juliol, 2009 18:19  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Ben jugat! Pla s'ha d'escampar i multiplicar arreu de la xarxa que ni ell s'ho hauria pogut imaginar.

29 de juliol, 2009 20:00  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home