2 de febrer del 2009

Josep Maria de Sagarra. Poemes satírics. El nostre avantprojecte de Constitució.

Títol I
De l'estructura nacional

Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.


Títol II
De la nacionalitat

Són espanyols: la «manola»,
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.


Títol III
Drets i deures dels espanyols

Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.


Títol IV
Del president de la República

President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
a dins de cap casa pública.


Títol V
Del Govern

Si hi ha cas de compromís,
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.


Títol VI
Del Parlament

Aquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.


Títol VII
De la justícia

El jutge republicà,
fiscals i criminalistes
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.


Títol VIII
De la hisenda pública

Sols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana
i ho saben dissimular.


Títol IX
De les garanties de la Constitució

Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.


Títol X
Explicació que dóna El Be Negre

I aquesta Constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millor
que el projecte de l'Ossòrio.



Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula

6 Comments:

Blogger Ferdinand said...

Títol V: del govern
-sense comentaris-, com en Vardaman que diu: mi madre es un pez.
(W.Faulkner)
Tot desconcertant.

02 de febrer, 2009 10:48  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Tu sí que ets desconcertant, Ferran.
Gràcies per prendre la paraula.

07 de febrer, 2009 06:14  
Blogger Rafael Vallbona said...

Biel,
tens un correu en una adreça que, crec, que ha de ser del teu correu.
En aquest correu tens els meus correus.
Tan compicat com les constitucions, les nacions i la poesia.
Salut i molta tinta

07 de febrer, 2009 13:13  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Vigila Rafael, que tanta tinta t'unta!

Ens llegim ;)

07 de febrer, 2009 13:22  
Blogger Gabriel said...

Desconeixia aquest poema satíric. Revisitar Sagarra. Crec que ho hauríem de fer més sovint. Va ser un escriptor total. I sovint tinc la sensació que se'l té una mica oblidat.
(Més enllà del poema de Nadal i d'algunes obres.Potser serà això...durant una època se'l va escenificar i santificar tant, que ara, sovint cau en l'oblit. La literatura més nostrada ja ho té això...lamentablement, però això és d'agraïr que hagis revisitat un clàssic, ni que sigui en la seva versió més sàtirica.)

16 de febrer, 2009 01:32  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Destacaria de Sagarra les seves "Memòries" i "La ruta blava". No escriu una poesia sant de la meva devoció però aquest llibre de poesia satírica no té pèrdua.
Sí, se l'ha de reivindicar perquè ha caigut en l'oblit. I mira que en vida va ser ben popular.

16 de febrer, 2009 21:57  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home