26 de gener de 2009

Firmin. Sam Savage. Columna Edicions. 2008.


Amb un deix de melanconia força acusada es narren els primers anys de vida d’una solitària rata, amant del cinema i la música jazz, que viu a sobre d’una llibreria, d’on extreu el menjar i les seves lectures.
Una declaració d’amor a la lletra impressa i a les llibreries de tota la vida on no hi falta l’humor i la crítica àcida.

“Sempre m’havia imaginat que la història de la meva vida, si mai arribava a escriure-la alguna vegada, començaria amb una primera frase excel·lent: alguna cosa lírica com Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes, de Nabokov; i, si no em sortia res líric, alguna cosa irresistible, com Totes les famílies felices s’assemblen, però cada família desgraciada és desgraciada a la seva manera, de Tolstoi. La gent recorda aquestes frases fins i tot quan ja ha oblidat tota la resta del llibre. Pel que fa als començaments, el millor, per mi, és el d’El bon soldat, de Ford Madox Ford: Aquesta és la història més trista que he sentit mai. Dotzenes de vegades, el dec haver llegit, i continua deixant-me petrificat. Ford Madox Ford va ser un dels més grans.”

Aquest llibre de dues-centes sis pàgines quedarà amorrat al piló de “metaliteratura trista i divertida a la vegada”

Etiquetes de comentaris:

12 que prenen la paraula links to this post

12 Comments:

Anonymous anonim altra vegada said...

Molt bo, altament recomanable, l'he llegit i és una passada. No us deixeu influir per la portada i llegiu-lo. Dic això de la portada perquè jo vaig estar a punt de no llegir-lo de la mandra que em va fer la coberta del llibre francament sossa i que no incita gens a la lectura.

26 de gener, 2009 11:54  
Blogger ferran said...

mmmm.... valga'm Déu, quantes lectures... però ara: Ferrater

26 de gener, 2009 12:04  
Blogger quico said...

Genial, un gran llibre. Sorneguer, distret i amb un bon grapat de sal gruixuda! Vaja si el llibre fos un vermuth, serien unes anxovetes amb vermuth sec de marsella! Un caprici celestial.

26 de gener, 2009 13:55  
Anonymous Anònim said...

Hola,
no estic gaire d´acord amb el que heu dit fins ara.Em sembla un conte per adults, l´amor pels llibres coma a metàfora i argument, però d´una manera molt bàsica.
Trobaríem molts altres llibres per passar una bona estona...
Imma

26 de gener, 2009 16:12  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Sens dubte un tribut a la literatura. També és un mirall per adonar-nos de les ciutats deshumanitzades que estem construint, perdem el cinesmes i teatres de barri, les llibreries tanquen...
Els dibuixos d'en Krahn magnífics.

26 de gener, 2009 17:21  
Anonymous Boro said...

Vaja, vaja, veig que no hi ha unanimitat, això m'anima a llegir-lo.

27 de gener, 2009 21:48  
Blogger digue'm ariadna said...

... Una lectura agradable, que no cau en excessos ni en pretensions; on, a través dels ulls de Firmin i els llibres, Savage fa una crònica dels humans i la seva naturalesa, des d'una mirada urbana, irònica i amb tocs de marginalitat, sense retòrica ni discursos ètics...

28 de gener, 2009 13:09  
Anonymous Boro said...

Biel, d'en Baulenas has llegit res? pots aconsellar-me algun dels seus llibres?
Merci

01 de febrer, 2009 10:11  
Anonymous Anònim said...

Hola,
si em permets, Boro, et recomano La Felicitat, situada a BCN a principis de segle, tota la moguda del Paral.lel i la vida de la ciutat en aquella època. Bona, bona!
Joan Anton Baulenes és un bon escriptor, toqui el que toqui. Sempre es documenta molt, a més domina molt bé llengua.
Imma

01 de febrer, 2009 12:34  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Anònim, doncs a mi sí que m'agrada la portada.

Hola Ferran, espero que t'agradi Ferrater. Dimecres ho comentem.

Hola Quico, content que també t'agradés el llibre.

Hola Imma, ja m'agrada ja que em digueu que no, que no us ha agradat el llibre que comento.

Hola Espolsada, tots els temes que enumeres surten al llibre i són molt importants. I els dibuixos del Krahn, sí, molt bons.

Hola Boro, ja ens diràs si t'ha agradat.
No, no conec massa el Baulenas.

Hola Ariadna, que bé que l'has definit, com sempre!

01 de febrer, 2009 23:55  
Blogger Ma-Poc said...

A mi el llibre em va agradar moltíssim.

Estic d'acord amb l'Anònim pel que fa al llibre La Felicita d'en Baulenas

11 de febrer, 2009 19:35  
Blogger Biel Barnils said...

Doncs al final l'hauré de llegir per poder dir la meva.

15 de febrer, 2009 22:37  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home