14 de juliol de 2008

Entre Cavorques i Albió. Un dietari. Bartomeu Fiol. Editorial Moll. 2007.


Work in progress, quadern de feina, d’esborranys, on el poeta mallorquí va anotant durant un any i mig els seus interessos, els llibres que ha de llegir, els somnis, primeres versions de poesies i el material que necessita per preparar un viatge a Anglaterra.
Fiol reescriu el text que finalment dóna a impremta tot afegint-hi algunes notes a peu de pàgina, tot i que deixa el text obert, mantenint l’efecte trencaclosques que el caracteritza.

“La literatura seria necessària per a endreçar una mica l’escenari? ¿Cal una certa habilitat d’escriptura fins i tot per agafar al vol els somnis o els malsons, fins i tot per a enregistrar-los amb un mínim d’eficàcia? Tots els que he apuntat han pretès de ser ben fidedignes però, prou curiosament, suara molts d’ells m’han semblat gairebé com si fossin inventats, una cosa estranya -del tot aliena- de la qual no recordo, en bastants de casos, l’ambient o l’atmosfera. Perquè segurament el que més ens arriba d’un somni és justament l’ambient. És clar, en tot cas, que els somnis no estan fets per a quedar-se. I ara que m’ha sortit el qualificatiu d’aliè, aliena, tal vegada el més honest és demanar-me si bona part d’aquest recull no és matèria alienada a bastament. En tot cas, maldo per aprendre, no per quedar bé.”

Aquest volum de dues-centes quaranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “dietaris-que-s'allunyen-del-què-la-pesadíssima-ortodoxia-entén-com-a-dietari”.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula links to this post

10 Comments:

Blogger miq said...

Sembla molt interessant l'estructura d'aquest dietari.

14 de juliol, 2008 14:40  
Anonymous novesflors said...

M'interessa. M'has convençut. ;)

14 de juliol, 2008 14:54  
Blogger JOAN CALSAPEU said...

Ja fa un mes que me'l vaig comprar. El tinc en el prestatge- graella-de-sortida, fent una mica de cua. Fiol és un dels meus poetes de referència. El juliol passat vaig tenir el goig de sentir-lo recitar els seus versos, en el Poesia i + de Caldes d'Estrac. Un luxe.

14 de juliol, 2008 23:12  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Miq, és interessant i atípica.

Hola Novesflors, jo no vull convèncer ningú! Si te l'acabes llegint ja ens donaràs el teu parer.

Hola Joan, conec poc Fiol. Me'l vaig llegir perquè m'agraden molt els dietaris i la poesia i en aquest llibre ho tenia tot lligat.

També recita bé?

15 de juliol, 2008 23:29  
Blogger gulchenruz said...

Apunta'm-en un, que te'l vindré a buscar avui...
T'he respost al bloc, al meu bloc, però si vols ho repeteixo, com un lloro de repetició: "Certament Biel, jo sóc contemporani, però dels clàssics.
Pregunta't si un contemporani fa les bestieses que faig jo.
Els contemporanis no han passat pel sedaç del temps, del qual em refio molt, i primer prefereixo llegir-los a ells, així quan em juvili (que serà aviat!) em dedicaré als contemporanis que han passat 30 anys i no aquells que se'ls va ovlidar amb la primera publicació, malgrat ser, aquesta, una obra mestra.
I encara et diré més, els meus no-poemes passaràn a la història!"

Per cert, Biel, com és un dietari amb ortodoxia? dia 1, tal. dia 5, qual... ?
Es que aquest genera el desconec bastant.

16 de juliol, 2008 08:52  
Blogger digue'm ariadna said...

... De Fiol només he llegit el recull de poemes Càbales del Call (Premi Carles Riba 2004), on, al final del llibre, l'escriptor és presentat així: "Bartomeu Fiol (1933), súbdit 'velis nolis' del molt noble regne de Cavorques, lector molt abans i molt més que escriptor, concep la parenta pobra (la poesia) com una via de coneixement per a trobar qualque mica de veritat, per limitada que aquesta sigui." Seguint el text parlen d'aquest dietari de treball, que ja estava en preparació. M'hi has fet pensar, ja que segons diuen, el poemari i el dietari tenen una certa relació...

16 de juliol, 2008 10:14  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Ferran, vull dir que és un dietari que s'allunya del què la gent entén com a dietari: 12-d'abril-del-2007-avui-m'he-llevat-tard-Plou-He-passejat-tota-la-tarda-Estic-enamorat".

Hola Ariadna, la poesia és no-ficció, com un dietari. És clar que et pots inventar un dietari o una poesia però es nota, perd autenticitat.

16 de juliol, 2008 15:00  
Blogger digue'm ariadna said...

... Mmm... no puc fer l'afirmació que fas: com a lectora no sempre veig la frontera entre ficció i no-ficció d'aquesta manera tan estricta, perquè crec en una terra de ningú on la ficcionalització difumina el pas entre elles, desdibuixant els seus límits, i no per això s'ha de perdre en bellesa, emoció i qualitat. Per això valoro molt més la força dels sentiments i de les paraules que m'emocionen i em resulten creïbles en la veu de qui ho expressa, que no pas una autenticitat que no puc verificar, per exemple, en no conèixer l'autor que ha creat aquesta veu...

16 de juliol, 2008 16:11  
Blogger Biel Barnils said...

Benvolguda Ariadna, entenc la poesia i els dietaris com a gèneres de no-ficció tot i que, com bé dius, mai podràs verificar si allò que llegeixies és o no veritat.
Sóc del parer que si un poeta no s'ha enamorat mai mai podrà escriure una poesia sobre l'amor que sigui creïble, que arribi; dit això aquest món està ple de mentiders ;0)

17 de juliol, 2008 13:30  
Blogger digue'm ariadna said...

... =;)

20 de juliol, 2008 21:02  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home