16 de juny del 2008

L’home manuscrit. Manuel Baixauli. Proa. 2008.


Metaliteratura, collage de narracions i dietaris reescrits, llibre de llibres sobre la dèria per l’escriptura i el dietari com a font inesgotable de pràctica literària.
La novel·la, d’estructura complexa, m’ha resultat interessant i demana més d’una lectura. Durant la primera m’ha recordat molt la d’Italo Calvino, Se una notte d’inverno un viaggiatore, en el bon sentit de la paraula.

“Visc sol, lliure de compromisos. Ningú no em limita, no limite ningú. No sempre faig el que vull, però mai no faig el que no vull. La meua concupiscència s’alimenta d’eventualitats, d’imaginació, de records. No estic sotmès als perills dels casats, amb criatures al llom, amb una ocupació prestigiosa!, amb respectabilitat!, amb un nom!... No sóc director de res, no sóc president d’escala, no sóc membre d’honor de cap confraria ni participe en cap cenacle. No tragine aquesta ferralla. No obstant això, hi ha sempre el risc de la química, i d’esdevenir titella de l’instint. No fuig, però, de les dones.
De fugir, n’he tingut ganes sovint, i no parle ara de dones, ni de fugides d’infantesa, amb l’alè de llauros colèrics al bescoll. Fugir de pressions ambientals, vull dir, psicològiques, sociològiques, morals, polítiques... Passada la Tercera Intervenció, pocs anys després, vaig viure un temps d’angoixa local. M’asfixiava l’aire corromput del meu poble, el menyspreu permanent a la intel·ligència i a la cultura, la barbàrie normalitzada, la destrucció sistemàtica de patrimoni, la vulgaritat com a prestigi, el parlar a crits, els gargalls llançats al bell mig de la vorera... Tot això havia existit abans, però fou aleshores que en vaig percebre la monstruositat. Volia fugir. On? A la civilització. Acabats els estudis de l’institut, havia començat Filologia a València, i ho havia deixat córrer a mitjan curs convençut que perdia el temps, aprendria millor, i més ràpid, pel meu compte. Treballí en diversos oficis; alguns tenien a veure, tangencialment, amb la literatura, d’altres no. Saltava d’un lloc a un altre com si tot cremara; l’entorn se’m feia massís, irrespirable.”

Aquest volum de dues-centes nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres per rellegir que han estat MOLT comentats a la catosfera literària”.

Etiquetes de comentaris:

21 que prenen la paraula

21 Comments:

Anonymous Anònim said...

ei, biel, benvingut al club dels malalts i manuscrits. jo també pens tornar-lo a llegir aquest estiu, amb molta calma, tot i que l'any passat, quan ho vaig fer, a finals d'agost, ho vaig fer sense pressió perquè encara no es parlava gens d'aquesta novel·lassa que ha aanat creixent dins l'univers blog.
salut
alícia

16 de juny, 2008 17:57  
Anonymous Anònim said...

Hola Bielotis,
mai com ara m'havies fet agafar ganes de llegir un llibre. Ho faré. Ho faré a través teu. Com estàs? Saps que encara no he cuinat una trista recepta del llibre que vaig comprar-te a la llibreria? Iep, un petonàs a la galta :)

17 de juny, 2008 01:49  
Anonymous Anònim said...

Sincerament, vull donar-li l'enhorabona a Alícia per haver vist, si no m'erre, primer que ningú a la blogosfera, els mèrits d'aquest llibre genialment imperfecte que tant de goig ens ha donat a un gavadal de blocaires o simples lectors.

17 de juny, 2008 11:38  
Anonymous Anònim said...

Gairebé telepatia. Tinc en la ment, des de fa uns dies, el proper post que vull escriure i va justament d'això... Aquestes coincidències són de les que m'agraden. ;)
Salutacions.

17 de juny, 2008 14:34  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Alícia, jo la vaig llegir perquè molts de vosaltres en parlàveu i la metaliteratura i els dietaris m'agraden molt.

Andreuàs, em crec que el llibre ni l'hagis obert. L'obriràs el proper dia que em convidis?
Quan acabis "L'home manuscrit" deixa'ns el teu parer als comentaris.

Hola Albert, tens raó, l'Alícia va ser de les primeres persones que en van parlar. I de fet és el primer blog que vaig endreçar als meus preferits, ja fa uns quants anys.

Hola Novesflors, doncs llegirem què hi dius tu.

17 de juny, 2008 15:13  
Anonymous Anònim said...

hola des de les comarques de Castelló, Biel. Esperava amb deler que parlares d'aquest llibre "megapresent" als blogs.
la meua experiència personal va ser que, quan ningú no n'havia parlat ecara (agost de l'any passat) el vaig començar i... me'l vaig deixar - cosa que no acostume a fer perquè si comence un llibre normalment l'acabe-. Darrerament m'hi he tornat a posar i l'he disfrutat més. Supose que cada llibre té el seu moment, no ho sé. De totes maneres t'he de dir que a alguns companys de l'institut no els ha agradat i no "gosen" dir-ho en públic, fixa't si la blogsfera (que, en general, l'ha posat pels núvols) té ja pes en els lectors!!
Fins aviat.

17 de juny, 2008 20:13  
Blogger anna g. said...

No havia sentit parlar d'aquest llibre. Serà qüestió de posar-se al dia. Com sempre, Biel, sorpreses i descobriments al teu blog :)

18 de juny, 2008 23:05  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Caram Boro, s'ha de poder dir en veu alta quan una cosa no t'agrada, per molt que aquest nou poder fàctic (?) digui el contrari. Més que parlar-ne bé se n'ha parlat molt del llibre. El GRAN llunÀtic, per exemple, ens va comentar que no li havia agradat el llibre i ho va argumentar força.
Sueca ja no serà mai més el poble natal del Joan Fuster, també ho és del Baixauli!
Sé que tinc pendent les lectures que em vas recomenar. M'agradarà comentar-les amb tu. Tot arribarà.

Benvolguda Bitxo, no em facis mai cas tu a mi, eh? El mateix dic del teu blog-laboratori-d'idees-i-de- paraules.

19 de juny, 2008 08:00  
Blogger Jordi Gonzalez said...

Exemple de bona literatura poc promocionada i que només passa de boca orella.
Tinc pendent la seva lectura però em dona molt bones sensacions.

19 de juny, 2008 09:21  
Blogger digue'm ariadna said...

... No només recorda a Calvino, per mi, una de els gràcies del llibre és anar-hi descobrint referències. L'home manuscrit presenta (re)treballat joc tancat entre la ficció i la realitat mentre que el diàleg que crea amb el lector és obert. Feia temps que un llibre no passava a ser protagonista de tants comentaris de lectors, independentment de si agrada o no, i això sempre resulta molt interessant...

19 de juny, 2008 10:32  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Jordi, sí, a la literatura no només val la promoció, afortunadament!, també hi juga un paper fonamental el boca a orella, el blog a blog que podríem dir a partir d'ara.

Hola Doncs et diré Ariadna, Calvino, que m'encanta, m'ha acompanyat en aquesta primera lectura i com bé dius altres autors m'acompanyaran a d'altres lectures que d'aquest mateix llibre pugui fer, doncs dóna molt joc i està ple de miralls, referències, ponts i camins tallats.
També m'han agradat les fotografies i retalls que surten al llibre que acaben de donar la sensació de manuscrit-llibreta-de-notes-i-apunts-dietari.
Llarga vida als teus punts suspensius!

19 de juny, 2008 14:53  
Anonymous Anònim said...

Quan dius "demana més d'una lectura" què vols dir' Què és molt profund? Què creus que hi ha caps que has de lligar?
Si et plau pots contestar-me una pregunta? De veritat t'ha agradat aquesta novel·la??? Perquè si és així, si tots esteu d'acord que és una gran novel·la, definitivament, jo no tinc cap criteri i quan arribo a casa més vl que em tiri al sofà a perdre el temps veient la televisió, perquè de literatura NO HI ENTENC UN BORRALL!!
Un bloginteressant, l'he descobert gràcies a l'enllaç que hi ha al LLEFEIXES O ENRIQUEIXES, un blog ue us aconsello a tots.

22 de juny, 2008 19:33  
Anonymous Anònim said...

Carla, diu S. Y. Agnon, premi nobel jueu: «Un llibre que no valgui la pena de ser rellegit, no val la pena de ser llegit». L'home manuscrit és un llibre que creix en la relectura. Jo ho he fet i, en la segona lectura hi he vist moltes més coses que no en la primera, quan l'havia llegit preocupat pel què passarà.
Que no t'agrade no vol dir, sisplau, que no entengues, sinó que som diversos i de gustos diferents.
A mi m'ha fascinat, però comprenc que pot no agradar: és un llibre molt fort, radical i formalment una aventura.

23 de juny, 2008 10:04  
Anonymous Anònim said...

Gràcies, Joan , pel teu comentari. El que passa és que em resulta "curiosa-sospitosa" la unanimitat -positiva- al voltant del llibre. No pot ser que ens deixem arrossegar? En fi, no descarto fer la segona lectura tal i com m'aconselles, però deixaré passar un temps. Ara mateix llegeixo Assaig sobre la ceguesa (Saramago), immens!!!

23 de juny, 2008 11:20  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Carla, és això que ens diu el Joan: perquè no t'agradi Miró o Dalí o Borges o Shakespeare o qui-sigui-que-se-suposa-que-és-la-pera no vol dir que no hi entenguis, ni que siguis insensible o ignorant, vol dir que no t'agrada, que no t'arriba, senzillament, que no et diu res.
Ja ho he dit abans, a mi m'agraden els dietaris i la metaliteratura, tenia molts números perquè m'agradés. També hi ha molta gent que no li ha agradat, em sembla molt bé, la diversitat d'opinions enriqueix el debat.
I contestant una de les teves preguntes, Carla, hi ha molts caps per lligar a la novel·la, que lligaré a la propera lectura, efectivament.
Conec el blog que m'enllaça, el llegeixo sovint perquè m'enriqueix molt ;)

23 de juny, 2008 19:27  
Anonymous Anònim said...

Perdonad que escriba eb castellano, pero mi nivel de catalán todavía es sólo "medio".
Lo que ha pasado con este libro es lo mismo que pasa si dices que no te gusta W Allen o Bruce S., que quedas fuera del círculo del "intelectualismo". Yo lo he leído, y me ha gustado, pero dudo mucho que a todo el mundo le haya gustado. El único que se ha atrevido a criticarlo negativamente por los blogs (de los que yo he visto), ha sido el llunàtic

26 de juny, 2008 10:47  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Anònim, no t'has de disculpar pas per escriure en una llengua que coneixem gairebé tots.
Sí, el David des del seu "llunàtic" va criticar el llibre i em semblaria una bestiesa pensar que només es pot opinar per anar-li a favor.

26 de juny, 2008 22:04  
Anonymous Anònim said...

Des del taüt enfosquit al qual sóc no deixaré sense càstig ni pena cap comentari dolent respecte aquest llibre. Parleu-ne bé o calleu per sempre!

No em tireu a l'assud,xé!

01 de setembre, 2008 17:17  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Xé anònim! Inquietant comentari.

01 de setembre, 2008 23:59  
Anonymous Anònim said...

Bona nit!
Què li diries a l´autor de L´home manuscrit en una conversa de sobretaula, on es parla de llibres?

19 de novembre, 2008 01:03  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Anònim! El felicitaria pel llibre i l'animaria a continuar escrivint.

19 de novembre, 2008 15:49  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home