L’obra i la por. Perejaume. Galàxia Gutenberg. 2007.
En Perejaume, homenot de la nostra època, no hi ha dogmatisme, hi ha un circuit d’idees sobre la creació, el paisatge i el públic que resulten estimulants.
El text del de Sant Pol de Mar, molt ben editat, s’acompanya d’una sèrie d’il·lustracions i fotografies que complementen les idees que ens va descabdellant al llarg de l’assaig.
Costa de creure que a la xarxa encara ara no disposi d’una web on mostrar la seva diversificada obra.
“Ara com ara, a la velocitat d’acumulació del mercat, l’enquitranada textura d’obres és tan densa, tan grassa, saturada i extenuant, que fins les obres més excepcionals hauran d’aprendre a passar i a prendre oblit i a comportar-se a la manera de les efímeres obres mestres climàtiques. Perquè, molt més que no pas pretendre la posteritat, a un nombre tan elevat d’obres li és assignat de viure una vertiginosa fugacitat. Potser, així, com més gran sigui l’obra, com més àgil i generosa hagi estat en passar i prendre fortament oblit, més essencial i reparador serà el silenci que deixi. És, però, imaginable un art de l’oblit, una elaboració de l’oblit, una disciplina de l’oblit?”
Aquest volum de cent vint-i-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre art per regalar i rellegir”.
El text del de Sant Pol de Mar, molt ben editat, s’acompanya d’una sèrie d’il·lustracions i fotografies que complementen les idees que ens va descabdellant al llarg de l’assaig.
Costa de creure que a la xarxa encara ara no disposi d’una web on mostrar la seva diversificada obra.
“Ara com ara, a la velocitat d’acumulació del mercat, l’enquitranada textura d’obres és tan densa, tan grassa, saturada i extenuant, que fins les obres més excepcionals hauran d’aprendre a passar i a prendre oblit i a comportar-se a la manera de les efímeres obres mestres climàtiques. Perquè, molt més que no pas pretendre la posteritat, a un nombre tan elevat d’obres li és assignat de viure una vertiginosa fugacitat. Potser, així, com més gran sigui l’obra, com més àgil i generosa hagi estat en passar i prendre fortament oblit, més essencial i reparador serà el silenci que deixi. És, però, imaginable un art de l’oblit, una elaboració de l’oblit, una disciplina de l’oblit?”
Aquest volum de cent vint-i-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre art per regalar i rellegir”.
Etiquetes de comentaris: Perejaume
4 Comments:
Ei, Biel!
Vaig anar a sentir en Perejaume fa relativament poc i em va encantar, el que deia i com ho deia...
Se l'ha de llegir, a aquest home!
Gràcies pel post, com sempre!
SU, meitat
M'han dit que és un home força curiós. Jo tampoc no li he llegit res. A veure si m'hi poso
... Sempre l'he trobat un artista molt interessant. Les seves idees sobre les paraules i les imatges donen una dimensió als llenguatges que sovint es perd o s'oblida...
Hola Su, també té publicada obra poètica tot i que m'agrada més quan descabdella idees en forma d'assaig.
Hola Boro, si algun dia t'hi poses ja ens diràs què t'ha semblat.
Hola Ariadna, és un punt de vista sempre necessari per tal de no caure en les mateixes tòpiques idees.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home