Czeslaw Milosz. Travessant fronteres. Allà on surt el sol i allà on es pon. Regal.
Traducció de Xavier Farré
Quin dia tan feliç.
La boira s’ha esvaït aviat, treballava al jardí.
Els picaflors es detenien als xuclamels. No hi havia res a la terra que volgués tenir.
No coneixia ningú que valgués la pena envejar.
Vaig oblidar tot el mal que havia passat.
No m’avergonyia pensar que era qui sóc.
No sentia al cos cap dolor.
Redreçant-me vaig veure el mar blau i veles.
Berkeley, 1971
Quin dia tan feliç.
La boira s’ha esvaït aviat, treballava al jardí.
Els picaflors es detenien als xuclamels. No hi havia res a la terra que volgués tenir.
No coneixia ningú que valgués la pena envejar.
Vaig oblidar tot el mal que havia passat.
No m’avergonyia pensar que era qui sóc.
No sentia al cos cap dolor.
Redreçant-me vaig veure el mar blau i veles.
Berkeley, 1971
Etiquetes de comentaris: Poesia en altres llengües
26 Comments:
Al meu parer, l'antologia de Milosz és de les millors coses de la poesia de l'Est que s'han traduït al català, juntament amb (avui dia introbable) el recull de Wislawa Szymborska, la gran dama de les lletres poloneses. Quan traduiran el seu nou llibre (ja disponible en castellà)? A què esperen a reeditar la seva obra?
vés a saber, david... possiblement tot serà qüestió de pasta, i del que volen (o no) apostar els editors...
per cert, biel, hi ha un video a on surt el teu bloc
http://www.basar.cat/?p=370
És una llàstima, però el patiment dóna grans poetes. Aquest me l'apunto, que no el coneixia i el tast m'ha agradat. Moltes gràcies.
... Tot un encert aquesta antologia de Proa. M'agrada el poema que has escollit, Biel, gràcies...
Hola David, deuen esperar que tothom se'l compri en castellà perquè després ningú ho faci en català?
Hola Jacme, ja m'he vist! M'ha fet popsar les lletres vermelles ;)
Hola Anite i Ariadna, gràcies a vosaltres per dir-hi la vostra.
PROA està traduint molt bona poesia d'arreu. Ara estic llegint Iehuda Amikhai, CLAVATS A LA CARN DEL MÓN, i estic xalant d'allò més.
... La traducció del Forcano? M'han parlat molt bé d'ella...
La mateixa, Ariadna. En deixaré constància tard o d'hora per aquest racó.
No coneixia aquest poema. Sedueix per la seva plasticitat i senzillesa.
Hola Núria, content que t'hagi seduit el poema. Hauria penjat l'original però no el tinc.
A mi m'agraden molt les paraules "xuclamels" i "picaflors", sobretot perquè les he (re)apreses llegint aquesta poesia. I el vers final, "... i veles".
Voleu que enceti una altre polèmica?
Voleu dir que això és poesia? jo, JO, diria que no. Més aviat son ganes de tocar els "vetzos". Això és prosa i com a tal hauria d'estar estructurat com a prosa. PER A MI.
Enceta el què vulguis Gulchenruz: clar que és poesia, per què creus que no ho és? Raona la teva resposta ;)
On comença i on acaba la poesia? I la prosa? Són preguntes que em faig i que poden donar com a rendiment 5000 comentaris de tota mena. Assossec, no donaré a l'abast.
Començo jo: per mi poesia és només un codi, una manera de dir les coses, diferent de la prosa. M'interessa molt la prosa poètica i la poesia que és, diguéssim, narrativa. Què és, per exemple, "Don Joan" de Lord Byron? Narrativa? Prosa? O la " Divina Comèdia" de Dant? Ja estada liada!
Gulchenruz, agraeixo els teus comentaris perquè doneu peu a alguna cosa més que un hola-adéu- gràcies-de-res gastat.
Biel, en quan a passar a recollir l'encarrec, doncs segurament dilluns mateix (avui es el meu sant i aquest cap de setmana no puc).
En quan el dilema de si és o no poesia o què és o no narrativa. Jo ho tinc molt clar. Uns fragments que no rimen ni res i són completament lliures, PER A MI, només és prosa estructurada en forma de poesia. Agafa un poema d'en Baudelaire (en francés) i veuràs què és poesia, perquè rima, te les mateixes síl·labes, té musicalitat per ser llegit... i així molts més poetes, però aquest, particularment, em sembla prosa.
Gulchenruz, és a dir que ets dels què creuen que el vers no pot ser lliure i que si es lliure ja no és poesia?
Crec que la poesia va més enllà o més ençà de si rima o no, de si té 4 o 15 síl·labes, va més enllà de l'estructura.
Un dia el Lluís Calvo em deia que el vers lliure és molt més difícil, al contrari del què molta gent pensa.
Hi ha molta gent que conta molt bé les síl·labes, rima molt bé però no diu res, no trasnmet cap mena de sensació al lector. A mi m'agrada la poesia que em transmet sensacions, sentiments, que m'explica coses, independentment de si és en vers lliure o no.
Algú més vol dir-hi la seva?
... Per mi, la poesia és un llenguatge estètic que no s'ha d'acotar ni de limitar. Pot estar estructurat en rimes i mètriques rígides i tancades de gran bellesa i tradició, o ser lliure, de comptatges sil.làbics i de fèrries cadenes de versificació, buscant en les paraules i en les imatges noves formes d'expressió, de creació i de comunicació. Però ni un ni l'altre extrem són exclusius: en tots dos, la musicalitat de les paraules, la transmissió de sentiments, la descàrrega de sensacions potser ser real i palpable i anar més enllà del paper...
... Mmm... Biel, espero que aquest comentari no sigui considerat un hola-adéu-gràcies-de-res...
=;)
Ariadna, els teus comentaris precisament no ho són mai un hola-adéu-gràcies-de res.
Per a mi la poesia és la que em transmet coses i està regida per unes mètriques i uns ritmes i no es lliure. Per a mi aquesta es pot dir POESIA, la resta simplement es prosa estructurada en forma de vers, que no crec que costi en la mesura que no costa gens escriure (cada dia es publiquen milers de llibres que ens ho demostren), ara bé, costa dir allò que vols dir.
No hi ha més argument
que aquest,
uns versos
posats aixi
simplement
es prosa.
Prova d'escriure aquest poema en forma de prosa narrativa... ja ho faig jo: "QUIN DIA TAN FELIÇ. LA BOIRA S'HA ESVAÏT, TREBALLAVA AL JARDÍ. ELS PICAFLORS ES DETENIEN ALS XUCLAMELS. NO HI HAVIA RES DE LA TERRA QUE VOLGUÉS TENIR...". Veus cap diferència que no sigui visual? el que vull dir es que tan és si ho escrius així o aixà, i que per tant això no potser titllat, almenys jo no ho titllo, de poesia. Ara escriu un poema, que et transmeti alguna cosa i no sigui lliure, en forma de prosa narrativa. Veuràs, almenys per a mi, que no pot ser, que allò únicament pot estar escrit en vers. I per tant si que és poesia, per a mi.
"A PARER MEU"
Gulchenruz, entenc que quan parles tu ho fas en nom teu i a parer teu i no en nom d'una organització política o Societat Anònima ;0)
No tinc jo una visió tan ortodoxa dels gèneres literaris. Ja ho he dit abans però insisteixo: no crec que pel sol fet de ser vers lliure hagi de deixar de ser poesia. Com al revés.
Ara estic llegint, per exemple, un dietari, ENTRE CAVORQUES I ALBIÓ. UN DIETARI del Bartomeu Fiol, editat per MOLL que s'allunya del què s'entén majoritàriament com a dietari. Però sí que ho és! Senzillament que s'allunya de la visió ortodoxa de què-és-un- dietari.
I en el fons, amb això acabo, és igual si una cosa és o no poesia, és o no una novel·la, és o no un dietari, importa, sobretot, si ens agrada i si la volem comentar amb els altres.
Salutacions a tots i a l’amfitrió. (Jo vaig conèixer ahir «Tinta xinesa»).
Intentaré aportar arguments pràctics a favor de l’adscripció de la traducció del poema al gènere «poesia». Partim de l’acceptació que el text du càrrega literària: que és literatura en el sentit d’«art». Hi estàs d’acord, Gulchenruz?
Gulchenruz diu que això de la poesia està marcat per la rima, la mètrica, etc. Jo diria que la poesia, com tota literatura, està determinada per la seva forma; en poesia, rima i mètrica no foren més que uns elements que comporten forma, dels més «superficials» ―dit sense connotació pejorativa. La forma de «Regal» adscriu el poema al gènere poesia. Contra Gulchenruz: intenta disposar els versos d’una manera diferent de l’original; és impossible sense fer una trencadissa. En absolut aquests «fragments» són «fragments», perquè apunten a una unitat, ni són «completament lliures» ―només ho són quant a mesura del vers―, perquè l'estructura que adopten és significativa. Si tractem el text com a prosa, encara, en llegir-lo amb els codis de la prosa ―i no només disposat en prosa―, difícilment fa un sentit ple i comunica informació literària; i precàriament així adquiriria valor com a text literari: el text requereix ser llegit, «vol» ser llegit, amb els codis de la poesia... i això, si em permeteu la broma, també indica que és poesia!
O què?
Filosofies a part, del tema aneu servits, o àmpliament servits els aquí presents -no físicament, s'entén, sinó pensaments vostres en forma de lletres...- he deixat clara la meva pocisió respecte el què és poesia i què no ho és, bàsicament, i aquí mato el tema, perquè quan va néixer la poesia i fins molt enllà el que s'entenia per poesia era el que jo entenc ara per poesia, per tant només estic dient que poesia es allò que era al passat, i que ara això que generalment tots accepten com a poesia per a mi no s'hauria de dir poesia sinó (lògicament ara desvatllaré perquè em dic No-poeta) No-poesia.
Jo sóc, proclamo: Escriptor i No-poeta, i a vegades dibuixant.
Aquesta és la meva manera de veure la poseia actual, la que jo faig i la que els altres practiquen.
Blocs, blogs, calaix de ..., és el mateix cas, simplement per la majoria es tracta de blogs, al meu és un bloc. No té més.
Pot ser que els meus tristos i pobres arguments no deixin content a ningú, evidentment, perquè potser son pobres, només es tracta d'una questió nominal. Aquests arguments son meus, jo, simple, funciono així de simple.
Salutacions des de Sentfores.
Per cert, notaire, puc endevinar qui ets pel sol fet de dir "Jo vaig conèixer ahir «Tinta xinesa"?.
Sí Biel, moltes gràcies per haver escollit aquest poema, em fa bé el llegir-lo, per a mi és pura poesia com ho poden ser algunes paraules, per exemple samarcanda
Samarcanda... m'agrada. Llegir és un plaer que m'alegra que et faci bé.
Hola Notaire, he entrat al teu "Notes de lletres" i me'l guardo als "preferits".
És clar que és poesia. Per què? Doncs perquè l'autor, disposant el material verbal de la manera com l'ha disposat, HA VOLGUT que els lectors afrontéssim la lectura del text COM A POESIA I NO COM A PROSA. Jo no afronto la lectura del text de la mateixa manera si disposo el material verbal en forma de prosa (com ha fet Gulchenruz): les meves expectatives canvien, i el que en resulta (l'impacte que obtinc, sigui poc sigui molt) també. El POEMA és preciós, per cert...
Carner deia, més o menys, que les lleis mètriques eren 'traves volgudes'. I si ho deia és perquè pensava que li posaven uns límits que li anaven bé. El vers lliure existeix, i probablement és més difícil que el no lliure: sense traves, et veus abocat quasi a l'abisme (un no sap què fer de tanta llibertat).
Hola Josep, benvingut en aquest fòrum de conversa permanent.
El vers lliure existeix des del mateix dia que existeix el sonet. No és més modern ni menys poesia.
Hola nois. Permeteu-me que m’interposi en la vostra conversa apassionada. Estic convençut que a aquestes alçades parlar del què és poesia i del que no és, és com una mena de manera de perdre el temps. És una simple qüestió de conceptes, perquè la poesia sempre ha estat la mateixa. Qui no ho entengui així té un problema. Però bé, qui no té problemes?
He llegit llibres de poesia, on la rima i la mètrica eren perfectes i en canvi la poesia hi era en comptades ocasions. He llegit proses que eren poesia pura. I QUÈ?
Hi ha una cosa que se’n diu ritme intern, cadència, musicalitat. El que passa és que les fites es mouen, perquè la vida és moviment, i no hi ha una regla exacte per descriure les branques literàries. Tot es confon perquè és lícit que és confongui i davant d’això algunes persones perden els papers.
Senyors, la poesia no es crea escrivint, ni pintant, ni cisellant escultures...La poesia, senzillament es descriu. La forma en que es fa és del tot irrellevant. Aconseguir-ho costa molt, moltíssim. Per això dic que discutir sobre aquest tema és perdre el temps.
Tot rau en saber veure on realment la paraula transcendeix per viure en la dimensió poètica. Res més.
Parlar de Czeslaw Milosz, Iehuda Amikhai, Wislawa Szymborska, Vladimir Holan, Jaroslav Seifert... és parlar dels poetes del món. Dir que això que escriuen no és poesia és blasfemar.
Hola Josep, content de veure't també de manera virtual. Pensem molt igual en aquestes coses. No afegiria res més perquè ho has explicat molt bé i coincidim.
Algú més vol dir-hi la seva? El tema dóna pel doble de missatges!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home