5 de maig de 2008

Ébano. Ryszard Kapuscinski. Editorial Anagrama. 2004.


Excel·lents cròniques dels viatges que aquest reconegut periodista polonès va fer al llarg de quaranta anys per diferents països del continent africà. La seva prosa, sempre eficaç, és molt difícil de trobar d’entre els mitjans de desinformació habituals.
De la crua realitat de les guerres civils al lirisme del paisatge, de l’article periodístic al full de dietari, aquest és un necessari testimoni per saber qui i com es viu en el nostre sud més ignorat.

“Otra consecuencia de aquel monopolio de los contactos con África, ostentado por la mencionada clase de ignorantes, radica en el hecho de que las lenguas europeas no han desarrollado un vocabulario que permita describir adecuadamente mundos diferentes, no europeos. Grandes cuestiones de la vida africana quedan inescrutadas, o ni siquiera planteadas, a causa de una cierta pobreza de las lenguas europeas. ¿Cómo describir el interior de la selva, tenebroso, verde, asfixiante? Y esos cientos de árboles y arbustos, ¿qué nombres tienen? Conozco nombres como palmera, baobab o euforbio, pero precisamente estos árboles no crecen en la selva. Y esos árboles immensos, de diez pisos, que vi en Ubangi y en Ituri, ¿cómo se llaman? ¿Cómo llamar a los más diversos insectos con que nos topamos por todas partes y que no paran de atacar y de picarnos? A veces se puede encontrar un nombre en latín, pero ¿qué les aclarará éste a un lector medio? Y eso que no son más que problemas con la botánica y la zoología. ¿Y qué pasa con toda la enorme esfera de lo psíquico, con las creencias y la mentalidad de esa gente?
Cada una de las lenguas europeas es rica, sólo que su riqueza no se manifiesta sino en la descripción de su propia cultura, en la representación de su propio mundo. Si embargo, cuando se intenta entrar en territorio de otra cultura, y describirla, la lengua desvela sus límites, su subdesarrollo, su impotencia semántica”.

Aquest llibre de tres-centes quaranta pàgines quedarà amorrat, per sempre més, al piló de “llibres que et va regalar la Pilar i que et van agradar gairebé tant com a ella”.

Etiquetes de comentaris:

16 que prenen la paraula links to this post

16 Comments:

Blogger digue'm ariadna said...

... Per mi, el millor llibre de Kapuscinski, aquesta mena de diari autobiogràfic, crònica històrica i social, d'un periodista viatger, que pàgina a pàgina es capaç de fer-te sentir i trepitjar, entendre i valorar, aquest continent, en un gran exercici d'estil...

05 de maig, 2008 15:48  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Un llibre ple de saviesa, tolerància i respecte pel continent africà. Et recomano també El emperador, jo el vaig llegir mentre viatjava per Etiòpia i em va colpir moltíssim.

05 de maig, 2008 17:02  
Blogger TRAPEZISTA said...

Si el 28 de maig sou a prop, em faria molta il·lusió saludar-vos:
http://elvertigen.blogspot.com/2008/05/segona-presentaci.html

05 de maig, 2008 21:05  
Blogger Gulchenruz said...

Kapuscinki mai m'ha dit res, però Àfrica sí. Potser...
En quan a que no ho hem de llegir tot. Jo sí, o almenys tot el que estigui al meu abast. Vull escriure i per escriure vull saber com ho fan.

06 de maig, 2008 13:20  
Blogger Greg said...

Portaba un cuant temps escribint i ara també m´he pasat als blogs. Veig que tu ja ets un expert. Podrias donarme si us plau la teva opinió sobre el meu blog http://diaridelgreg.wordpress.com/

07 de maig, 2008 01:15  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Ariadna, sí senyora, l'estil de Kapuscinski és el què atrapa més.

Prenc nota de la teva recomenació, Espolsada de llibres. Gràcies.

Hola Gulchenruz, doncs la lectura d'Ébano m'ha fet entrar ganes de llegir més llibres d'aquest autor.

07 de maig, 2008 14:40  
Blogger novesflors said...

Tinc tants llibres pendents de llegir que no sé si faig bé anotant-me la referència...

07 de maig, 2008 18:20  
Blogger Biel Barnils said...

Tu mateixa, Novesflors, pots anotar-la i després prioritzar.

09 de maig, 2008 15:54  
Blogger Gulchenruz said...

Biel, m'alegra que encetis un tema de conversa al meu bloc.. poser fins i tot en faré un post, gràcies. No et preocupis per mi (si ho havies fet). No tot el que escric és autobiografia, només faltaria. Exposo el que alguns han fet, i jo en certa manera, d'acord, també faig. Però no estic gens fomut, ni m'autoflagelo ni res. Els meus 30 anyets (o anyassos), estic vivint una de les etàpes més felices de la meva vida, amb o sense societat.
Hi reflexionaré.
Passaré, Tralla enllà, a veure si ettrobo i discutim una mica el tema, només una mica, que com tu dius... has de fer ous ferrats.

Salut, company.
FGT

11 de maig, 2008 19:20  
Blogger Ramon said...

És dels millors llibres que he llegit sobre l'Àfrica. I encara que presenta una realitat dura, la mirada és molt humana. Jo també el recomano.

11 de maig, 2008 19:32  
Blogger Biel Barnils said...

Tu fas com el Pla, Gulchenruz, ficció autobiogràfica!
Salut, Llibres i Talls Anglesos ;)

Benvingut Ramon, també és per mi el millor llibre que he llegit sobre el continent africà, encara que n'he llegits pocs. És allò del "nostre sud més ignorat".
He entrat ara mateix al teu blog i el guardo als preferits.

11 de maig, 2008 20:44  
Blogger SU said...

Al Club de Lectura que "dinamito" acabarem la temporada llegint "Ébano"; em sembla que és un llibre -i un autor!- per conèixer, sense cap mena de dubte.

Salut i llibres!

SU, meitat

12 de maig, 2008 10:27  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Su, meitat, dinamiteu bé ÉBANO que s'ho val.
Sí que llegeixo, sí, i què?

12 de maig, 2008 11:00  
Anonymous samarcanda said...

Biel, estic contenta de què Ébano estigui a la teva tintaxinesa, moltes gràcies per la teva sembra. Per mi va ser tota una reflexió, només la 1 era. plana què donaria per haver-la escrit jo!.
Continua sembrant

13 de maig, 2008 20:23  
Blogger Biel Barnils said...

Continuaré sembrant, Samaracanda, a veure si dóna fruits això d'escampar lletres i entusiasme per la xarxa.

14 de maig, 2008 11:39  
Blogger Biel Barnils said...

L'editorial Empúries l'ha editat fa poc en català.

29 d’octubre, 2008 12:30  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home