16 d’abril del 2008

16 Comments:

Anonymous Anònim said...

Molt bona. He rigut una estona.

16 d’abril, 2008 22:03  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Me n'alegro, Llorenç. És un llibre ple d'humor, també.

17 d’abril, 2008 15:25  
Blogger El tacte de les paraules said...

Clavat! Més clar, aigua.

17 d’abril, 2008 16:13  
Blogger Laura Dalmau said...

Cada matí ens trobem... tots a la mateixa hora, al mateix vagó, cadascú amb la seva pròpia llana farcida de lectura, música o de diaris gratuïts.
M’ha esbossat un somriure de sant divendres.
;O)

18 d’abril, 2008 08:37  
Anonymous Anònim said...

Sempre he trobat curiosa l'etiqueta de poesia visual, la qual fa replantejar "què és poesia?" amb l'etern retorn a l'ús de les imatges, bé sigui a nivell de fotografia, quadre o escultura.
Pere Mas.

18 d’abril, 2008 14:39  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Tacte de les paraules, la poesia visual té sempre moltes lectures, si tu hi has trobat la teva i ho veus clar me n'alegro ;)

Hola Laura, els matins a hora punta és quan més es té la sensació de ramat :( Feliç per la teva esbossamenta!

Hola Pere, la poesia i l'escriptura sempre fan referència a imatges. Així doncs no caldria parlar de "poesia visual" sinó de "poesia" a seques o "d'escriptura".

18 d’abril, 2008 16:02  
Blogger Ferdinand said...

Ben trobat, he estat buscant fins altes hores de la nit. I finalment he recordat que m'has dit tinta xinesa... si es que les neurones, després de la presentació del llibre d'avui!!
Bé, ara, més assossegadament, ja et llegiré, però demà.

Per cert, ja saps qui sóc oi?

Salut!

19 d’abril, 2008 02:06  
Blogger la meva imatge said...

Les imatges configuren dins nostre una seqüència determinada i fixa, a la qual li donem una interpretació, en funció del que veiem, a aprtir de la tria que ha fet qui ens ho mostra. Les paraules, però, permeten que la imatge que es configura sigui diferent en detalls i intensitat, en cadascú de nosaltres, i puguin ser llegides i interpretades amb una major llibertat. Admiro la poesia visual, però prefereixo la poesia, encerclada de paraules que deslliguen dins meu associacions diferents amb unes regles més lliures.

19 d’abril, 2008 11:45  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Gulchenruz, sí que sé qui ets, sí. Ja ens anirem llegint i veient a partir d'ara.

Hola La meva imatge, això que dius em fa pensar amb, a diferència del cinema, el marge de maniobra que dóna la lectura per a la lliure interpretació. "El cotxe" sempre seran tants cotxes com lectors, la imatge d'un cotxe només serà aquella. La poesia visual, però, juga amb la multiplicitat d'interpretacions, tot i que, com deia més amunt El tacte de les paraules, en aquesta està prou clar què ens vol dir el Toni.

20 d’abril, 2008 10:37  
Blogger digue'm ariadna said...

... Resulta interessant la proposta feta i els comentaris. Aquí l'eloqüència, aquest talent, és de la imatge i no de la paraula. Les imatges donen joc a interpretacions, sí, però dibuixen uns marges més clars i més definits, que no les paraules, a les quals un hi posa imatges i a partir d'elles interpreta, però, passat el temps, potser, unes altres, de matisos diferents a les primeres, poden donar noves interpretacions, més possibilitats a que si d'entrada la imatge queda fixada. En aquest cas, per mi, en Toni Prat va més enllà de jocs d'interpretació, i fixa de manera eficaç, eloqüent, el que vol transmetre...

20 d’abril, 2008 13:19  
Blogger Jordi Gonzalez said...

Una proposta molt interesant.

20 d’abril, 2008 19:55  
Anonymous Anònim said...

Estic totalment d'acord amb el què diu "digue'm ariadna" i m'agradaria invitar-la al meu blog poesiavisualtoniprat.blogspot.com per continuar el debat sense robar espai a ningú... Toni

20 d’abril, 2008 22:46  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

La qualitat d'aquest blog és donada pels vostres comentaris. Gràcies Ariadna i Jordi.

Me n'alegro que l'autor del llibre hagi entrat també en aquest debat permanent.

21 d’abril, 2008 11:27  
Blogger digue'm ariadna said...

... Gràcies a tu Biel, i moltes gràcies a en Toni Prat pel convit a Poesia Visual...

21 d’abril, 2008 15:13  
Anonymous Anònim said...

La poesia visual o el poema objecte, malgrat avui ens pugui semblar un gènere molt minoritari, crec fermament que a no tardar, pot ser un mitjà d'expressió "exquisit" en el camp de la publicitat, ja que és capaç de transmetre un missatge condensat amb un alt poder d'impactar de manera directe i instantània al "espectador" en general...

21 d’abril, 2008 23:08  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

La publicitat n'és plena de poesia visual. Descontextualitzar una imatge, que ens impacti i ens faci pensar i sentir certes coses, els dobles i triples sentits, etc.

22 d’abril, 2008 22:22  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home