18 de març de 2008

Josep Palau i Fabre. Atzucac. Comiat.

Ja no escriuré, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?

La resta són paraules...
Res no sabré escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Anonymous novesflors said...

Un poema d'una força corprenent.

19 de març, 2008 12:22  
Blogger El tacte de les paraules said...

Molt bon poema

19 de març, 2008 18:33  
Blogger digue'm ariadna said...

... Paraules que eren instruments d'enteniment i d'experimentació. Poemes que eren el mitjà d'aquestes paraules, que fixaven l'experiència i dibuixaven la recerca, el descobriment i el coneixement. Esperem que l'oblit no guanyi a la memòria...

20 de març, 2008 12:40  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Novesflors, té una força sorpenent, oi?

Hola Tacte de les paraules, me n'alegro que t'agradi.

Ariadna, la memòria guanya perquè ens queden les paraules escrites.

21 de març, 2008 01:10  
Anonymous Boro said...

bona mà per seleccionar poemes, com sempre, Biel.
Aprofite la confiança (excessiva ja amb tant de consell??), has llegit alguna cosa d'en John Cheever. merci des de les comarques de Castelló!

21 de març, 2008 12:12  
Blogger Biel Barnils said...

No he llegit re del John Cheever però conec gent que en parla sempre MOLT bé...
Salutacions llargues i cordials a les comarques de Castelló -des de les comarques d'Osona-.

22 de març, 2008 19:51  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home