Josep Palau i Fabre. Atzucac. Comiat.
Ja no escriuré, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
6 Comments:
Un poema d'una força corprenent.
Molt bon poema
... Paraules que eren instruments d'enteniment i d'experimentació. Poemes que eren el mitjà d'aquestes paraules, que fixaven l'experiència i dibuixaven la recerca, el descobriment i el coneixement. Esperem que l'oblit no guanyi a la memòria...
Hola Novesflors, té una força sorpenent, oi?
Hola Tacte de les paraules, me n'alegro que t'agradi.
Ariadna, la memòria guanya perquè ens queden les paraules escrites.
bona mà per seleccionar poemes, com sempre, Biel.
Aprofite la confiança (excessiva ja amb tant de consell??), has llegit alguna cosa d'en John Cheever. merci des de les comarques de Castelló!
No he llegit re del John Cheever però conec gent que en parla sempre MOLT bé...
Salutacions llargues i cordials a les comarques de Castelló -des de les comarques d'Osona-.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home