24 de març de 2008

El quadern gris. Josep Pla. Edicions Destino. 1992.


Primer dels volums de les Obres Completes editades per Destino. Dietari íntim dels seus vint-i-pocs anys i reescrit quan en tenia vora setanta. A El primer quadern gris, facsímil a cura de Xavier Pla, poden llegir-se les llibretes originals que serviren de base per a la redacció del llibre.
Des d’aquest blog hi ha l’opció de rebre al vostre correu electrònic les entrades de El quadern gris exactament noranta anys després que fossin escrites.

“22 d’abril.- Retorn a Barcelona. A Flaçà, agafem l’exprés. El meu germà mira el paisatge per la finestreta. Al fons del vagó de tercera, llegeixo una novel·la francesa. La tarda va caient. Ja tot fosc, s’encén una llumeta al sostre del vagó. La llum trontolla i m’és impossible continuar llegint. Faig un cigarret, pregunto l’hora... Penso: aquest anar i venir de Barcelona per tenir una carrera que en definitiva no exerciré mai, ni utilitzaré mai per a res, potser és una comèdia que ja passa de mida. Quan considero fredament que els meus pares creuen, encara, en mi, quedo esborronat de pensar la força que en aquest món pot tenir la fe.”

Aquestes cinc-centes cinquanta pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que vas llegir dues vegades, durant l’adolescència i la joventut i que algun dia voldràs rellegir de nou”.

Etiquetes de comentaris:

11 que prenen la paraula links to this post

11 Comments:

Blogger Sif said...

Pla era un d'aquells autors que llegíem poc a la facultat i que molts companys consideraven avorrit. Quina llàstima! Jo no me'n canse i hi torne sempre. Ara m'estic llegint el Quadern gris gràcies al bloc, poc a poc, entrada per entrada, quan m'arriba al correu i m'ho estic passant d'allò més bé.

24 de març, 2008 18:11  
Blogger miq said...

Hi ha passatges de Pla que més val no llegir: tant de la seva vida com escrits per ell —la seva visió de Harlem i dels negres a Weekend (d'estiu) a Nova York, n'és un bon exemple.

24 de març, 2008 19:21  
Blogger Núria said...

Josep Pla escrivia bé, excel·lentment bé. Les seves idees s'han de separar de la seva literatura i no cal confondre-les. Un bon article!!

25 de març, 2008 00:04  
Anonymous Boro said...

Per a mi, el "Quadern gris" és la matrícula d'honor de la literatura catalana del XX. L'he llegit dues vegades i no en descarte una tercera

25 de març, 2008 18:12  
Blogger Jordi Gonzalez said...

Bona definició. Jo el vaig llegir durant la joventut i el vaig redescobrir anys més tard. Fins i tot alguna vegada l'he obert i he rellegit alguna entrada. El bloc no l'he visitat però m'ha semblat una magnífica oportunitat per donar-lo a conèixer a noves generacions.

26 de març, 2008 14:24  
Blogger la meva imatge said...

L'opció de rebre per correu el Quadern Gris és un bon recurs per donar a conèixer aquest "Homenot" de les lletres catalanes.
Ens llegim i moltes gràcies pel comentari

26 de març, 2008 14:58  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Pau, jo també hi torno sempre a Josep Pla. M'apassiona la seva manera d'escriure i el seu humor. I la seva mala bava, quan cal.

Hola Miq, recordo molt bé la lectura de WEEKEND (D'ESIU) A NOVA YORK i sí que els seus comentaris ratllen el racisme.

Hola Núria, totalment d'acord: s'ha de separar la vida de l'obra. Els que es perden Pla perquè va ajudar, durant una època molt determinada, els franquistes o perquè era de dretes es perden un gran escriptor.

Hola Boro, ja en som dos!

Hola Jordi i La meva imatge, sí, el blog és una bona manera de (re)descobrir-lo.

27 de març, 2008 12:19  
Blogger digue'm ariadna said...

... Tancar les portes a una obra per una vida ens pot fer perdre massa. Per mi, rellegir en Pla: és redescobrir un estil senzill i àgil, és oblidar-se de retòriques i frases buides, és recuperar, en certa manera, la nuesa natural de les paraules...

27 de març, 2008 13:37  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Ariadna, la senzillesa i l'antiretoricisme del Pla és molt higiènic pels lectors i una bona escola pels escriptors.

28 de març, 2008 17:57  
Anonymous Sylvia said...

Pla és insuperable, una gran cosa. Dóna molt de goig llegir-lo.
Josep Pla i Mercè Rodoreda, tot i ser tan distints, però amb qualitat, que és el que importa.
Dels autors actuals no he llegit molt, però...Es clar que no puc parlar.

23 de novembre, 2008 21:01  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Sylvia, i és clar que pots parlar, en aquest racó de la xarxa sempre que ho vulguis.
Una planiana més apuntada a la llista...

23 de novembre, 2008 23:41  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home