20 de febrer de 2008

Antònia Font. Taxi. Astronauta rimador.

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? Déu de s'univers
no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? Me mor de ganes.
Som s'estronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assoleiat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrera fins a nou qui marca sa marca
qui dóna el sus i partint com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, pitreres de pollastre, i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i què és un droga fina, 9876543210 ignició!
Controla! Que un LED vermell s'encén.
Controla! Que un LED vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos de sa lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem ses paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena ma deixat fet una puta braga i ma costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
LEDs vermells m'enrevolten controlen cada peça
d'un transbordador fil·ligrana i no falla o gairebé no falla
ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten. Iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecta més o menys.
I es xòfer d'es vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i el menjador se peta i es cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou,
ningú li ha explicat ni què ha de fer i ses bosses de fems són allà
i ningú les tirarà o què? Que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà una multa i xaparà es negoci... Que m'és igual que jo només ho dic, senyora, com sa pot imaginar tot això a jo ma sua soberanament sa polla.
I què anava a dir:
Som s'astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja,
creu verda, semàfor no t'assustis company de carretera amic per sempre més.

Etiquetes de comentaris:

15 que prenen la paraula links to this post

15 Comments:

Anonymous mestressa said...

fa temps vaig proposar-me aprendre-me-la de memòria.. i gairebé ho he aconseguit xD

20 de febrer, 2008 11:54  
Anonymous Boro said...

Juntament amb els OBRINT PAS, els meu grups actuals favorits!
Una pregunta referida a narrativa, vull engrescar-me amb autors que no he llegit, de V Villatoro o de Francesc Puigpelat, pots recomanar-me'n alguna cosa, Biel??

20 de febrer, 2008 14:56  
Blogger bitxo said...

Jo els vaig descobrir amb el Batiscafo i no em canso d'escoltar els cants de sirena i les al·lusions a Cortázar :)

20 de febrer, 2008 18:08  
Blogger L'Espolsada llibres said...

En Joan Miquel Oliver dels Antònia Font s'ha atrevit amb la novel·la que sortirà al mes de març. Si li surt com les lletres, pot ser molt bona. No deixeu d'escoltar Coser y cantar, el darrer cd.

20 de febrer, 2008 18:12  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Mestressa, te la saps de memòria? Déu n'hi do!

Hola Boro, no he llegit ni el Villatoro ni el Puigpelat, no te'n puc dir res.

Hola Bitxo, jo els vaig conèixer amb "Alegria". I els tinc tots.

Hola Espolsada de llibres, sí, el Joan Miquel Oliver publicarà una novel·la. També jo recomano l'últim cedé dels "Antònia Font" "Coser i cantar".

20 de febrer, 2008 20:33  
Blogger el llibreter said...

Una cançó brutal. He intentat adaptar-la, sense aconseguir-ho: "Sóc el llibreter rimador, que rima i que se caga si falla el proveïdor".

També m'ha proporcionat una cita que em permet tancar de manera elegant i literària discussions inútils: "Com diu el gran poeta Joan Miquel Oliver, tot això me la sua sobiranament, la polla".

Teca de la bona.

Salutacions cordials.

21 de febrer, 2008 08:23  
Anonymous mestressa said...

uiui no ens equivoquem! he afegit un 'gairebé' per curar-me en salut.. jajaja
vaig intentar aprendre-la però em vaig adonar que no em seria gaire profitós així que vaig decidir utilitzar l'espai de memòria destinat a l'astronauta rimador per encabir-hi coneixements més útils

21 de febrer, 2008 11:53  
Blogger Hisenda Lesseps said...

Que bons que són!
Felicitats per aquest bloc, interessant, net i endreçat.

23 de febrer, 2008 22:21  
Blogger Biel Barnils said...

Benvolgut Llibreter, és una lletra que atrapa; sota una aparença d'escriptura automàtica totes les paraules estan molt ben triades. I ja m'agrada aquesta adaptació que vols fer: "Sóc el llibreter rimador, que rima i que se caga si falla el proveïdor...". Per què no l'acabes?

Hola Mestressa, és curiós que els humans recordem coses que no serveixien de gaire res i en canvi no recordem coses primordials. Dit això, jo sóc del parer que aprendre de memòria una bona poesia o una cançó sempre és profitós.

Caram Hisenda Lesseps, gràcies moltes. Em faràs posar la lletra vermella.

25 de febrer, 2008 10:18  
Anonymous Santi said...

Una gran cançó.
Felicitats pel bloc, l'he descobert fa poc, quan he començat a fer el meu.
Aprofito per comentar-te que t'enllaço al meu bloc.

25 de febrer, 2008 13:15  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Santi, gràcies per enllaçar-me. A la xarxa del que es tracta és de fer xarxa.
Jo fa molt temps que no enllaço blogs perquè la llista seria inacabable; tinc només els directoris de weblogs en català que és la manera de tenir-vos a tots.

25 de febrer, 2008 13:20  
Blogger Roger Buch said...

Dijous passat a l'auditori de sant cugat en Pau es va posseir mentre la cantava. Ovació. Impressionant. Per cert, em penso que s'han esgotat les entrades pel Liceu.
Admeto no haver-li fet gaire cas a aquesta cançó fins que la vaig sentir en directe. De fet, va fer gairebé tot el concert a la cadira fins aquell moment...

28 de febrer, 2008 23:58  
Blogger Biel Barnils said...

M'ho vaig perdre ;(

29 de febrer, 2008 19:26  
Anonymous Anònim said...

La novel·la d'en Joan Miquel Oliver es titula "El misteri de l'amor", i surt a la venda el proper dia 13 de març. Se'n podrà llegir un fragment de l'inici en la revista Benzina de març.

04 de març, 2008 00:00  
Blogger Biel Barnils said...

Caram, quina expectativa que genera aquest llibre.

04 de març, 2008 16:18  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home