Mil cretins. Quim Monzó. Quaderns Crema. 2007.
A part de dibuixar molt bé -en tinc proves!- el Monzó és un mestre del conte, domina la tècnica, sap molt bé on tallar la frase i on continuar-la. El seu punt de vista és sempre original.
Sis anys ha trigat l’autor a recollir en forma de llibre nous contes, massa temps per l’enorme quantitat de lectors que té i que s’han de conformar a llegir els seus articles, articles que amb els anys han arribat a igualar el nivell dels seus relats. Però esclar, ja té els deures i els calers fets, no ha de demostrar res a ningú i només publica per estricta necessitat.
S’ha de ser un cretí per considerar el conte un gènere menor. I després de llegir pràcticament qualsevol conte del Monzó (o del Calders!) més, mil vegades més.
“M’indigno de la barra que tenen, ells (per anar-se passant còpies de la clau d’un pis que no és seu) i el Beristain, per haver deixat la clau amb l’alegria i la falta de vista que el caracteritzaven. Decideixo que l’endemà canviaré el pany i els faig fora a tots. Els que follen els separo sense contemplacions -i quan les polles i els conys se separen fan sorolls com blop i deixen anar regalims- i els dic que se’n vagin. Com a bons personatges de somni, no oposen cap resistència i marxen, mig vestint-se per les escales, decebuts per no poder follar on pensaven fer-ho, però sense cap gran preocupació ni enuig. I mentre se’n van penso que això que han fet és un abús de confiança, però tot seguit dubto si m’he passat fent-los fora tots i si, potser, almenys hauria hagut de ser comprensiu i esperar que acabessin. Perquè, si tots tenen claus i corren pel pis com si fos seu, en part també és culpa meva per haver-me’n despreocupat durant tant de temps, per no haver-hi anat més sovint, per no gaudir de la vida amb l’alegria i la lleugeresa amb què ho feia el Beristain”.
Aquest volum de cent setanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-d’aquell-que-recordo-d’un-vespre-a-un-bar-del-carrer-Aribau-fa-una-bona-pila-d’anys”.
Sis anys ha trigat l’autor a recollir en forma de llibre nous contes, massa temps per l’enorme quantitat de lectors que té i que s’han de conformar a llegir els seus articles, articles que amb els anys han arribat a igualar el nivell dels seus relats. Però esclar, ja té els deures i els calers fets, no ha de demostrar res a ningú i només publica per estricta necessitat.
S’ha de ser un cretí per considerar el conte un gènere menor. I després de llegir pràcticament qualsevol conte del Monzó (o del Calders!) més, mil vegades més.
“M’indigno de la barra que tenen, ells (per anar-se passant còpies de la clau d’un pis que no és seu) i el Beristain, per haver deixat la clau amb l’alegria i la falta de vista que el caracteritzaven. Decideixo que l’endemà canviaré el pany i els faig fora a tots. Els que follen els separo sense contemplacions -i quan les polles i els conys se separen fan sorolls com blop i deixen anar regalims- i els dic que se’n vagin. Com a bons personatges de somni, no oposen cap resistència i marxen, mig vestint-se per les escales, decebuts per no poder follar on pensaven fer-ho, però sense cap gran preocupació ni enuig. I mentre se’n van penso que això que han fet és un abús de confiança, però tot seguit dubto si m’he passat fent-los fora tots i si, potser, almenys hauria hagut de ser comprensiu i esperar que acabessin. Perquè, si tots tenen claus i corren pel pis com si fos seu, en part també és culpa meva per haver-me’n despreocupat durant tant de temps, per no haver-hi anat més sovint, per no gaudir de la vida amb l’alegria i la lleugeresa amb què ho feia el Beristain”.
Aquest volum de cent setanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-d’aquell-que-recordo-d’un-vespre-a-un-bar-del-carrer-Aribau-fa-una-bona-pila-d’anys”.
Etiquetes de comentaris: Recull de contes
15 Comments:
jo no crec que Monzó publiqui només per estricta necessitat, sinó que està cansat de com està el pati
Els contes de Monzó no els conec prou com per parlar-ne, però els de Calders i de Rodoreda són excel·lents. Tens raó en qüestionar el conte com a gènere menor, penso que no ho és i no n'hauria de ser considerat.
Hola Aristocrataiobrer, què vols dir, no t'entenc. De què creus que està cansat? I creus que escriu a causa d'aquest cansament?
Hola Núria, és una discussió desfassada però encara he conegut gent que pensa que això dels contes és cosa de canalla. Hi ha moltes jerarquies en el món de la cultura i per tant en el de la literatura també. Hi ha gèneres que algú etiqueta de "superiors" i d'altres "d'inferiors".
Conec poc els contes de la Rodoreda, més els de Calders. I tothom diu que són tan bons. L'any que ve serà també el dels seus contes, oi?
Calders, sempre. Amb Monzó no hi entro, no hi manera (dec fer un "blop" constant, en els seus termes). I els contes en general, els trobo més difícils i més literaris que la novel·la, que en la seva forma més comuna em sembla un gènere massa proper a la història. Tot això, dit només com a lector individual, és clar.
El vaig descobrir als quinze anys de la mà de "La magnitud de la tragèdia" i em va encisar. Després van venir "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury", "L'illa de Maians", "El perquè de tot plegat"... Em vaig enfadar amb ell quan ens va deixar virtualment plantats a uns quants estudiants de la incipient UOC del 1997, però vam fer les paus amb el temps i després d'uns quants articles periodístics. I ara me n'he tornat a enamorar en llegir aquell discurs ofert a la vila de Frankfurt. Se n'ha de saber per resumir una història amb tots els elements pertinents en unes quantes línies i ell, d'això, en sap. I molt :)
Me l'he llegit quasi d'una tirada. Els primers contes són brutals i els altres també estan força bé.
En tot cas, si parlem de contes, recomano molt la lectura de "Contes de Capçalera" de Palau i Fabre.
La meva modesta opinió és que Monzó publica perquè vol i perquè l'editor Vallcorba el colla cada cert temps perquè ho faci.
No té cap necessitat, ni de calers ni de prestigi. Em sembla que totes dues les té perfectament assolides.
És possible que llegeixi "Mil cretins", però segurament ho faré quan tothom deixi de parlar-ne (d'aquí un any o així, no?).
Bé, això és tot!
Salutacions cordials,
SU, una meitat
Hola Darabuc, que bo això del "blop"! Escriure un bon conte és molt difícil tot i que penso que una novel·la és, en general, més complexa, que no més difícil d'escriure ni té més mèrit fer-ho. Crec que un conte és una sola idea ben explicada, com un acudit.
Hola Bitxo, jo el vaig descobrir perquè a casa se'n parlava i hi havia tots els seus llibres. M'agrada la llengua del Monzó, és àgil, es vol fer intel·ligible i ho aconsegueix, fuig del català heavy i carregat de cultismes. Encara recordo llegir a un dels seus llibres la paraula "sandvitx", em va entusiasmar!
Hola Galifardeu, no conec els "Contes de capçalera" del Palau i Fabra. Gràcies per la recomenació!
Hola Su, ja saps que aquí comento pocs llibres actuals, però no em vull passar massa ni per un cantó ni per l'altre i de tant en tant m'agrada parlar de llibres acabats de treure del forn.
Biel, vull dir que de fa molts anys només li sento un discurs molt pessimista: que si la literatura és una cosa residual, que la nostra societat és un nyap, que el català ja està en fase terminal... Amb aquest panorama potser el més normal seria plegar, bartleby, pel que fa a la ficció (als articles no, perquè s'hi guanya la vida)
Per cert, jo també deixo Mil cretins per més endavant.
a reveure,
Ja fa dies que tinc ganes de llegir-lo, però el tinc encomanat al tronc i m'hauré d'esperar uns dies més.
Difícil, ara me'n has fet agafar més ganes encara.
tots els meus respectes cap al Monzó (i cap a tothom), però em passa una mica com a SU, no m'agrada llegir els llibres mediàtics, els qui seguiu els meus comentaris ja ho sabeu. és possible que estiguin molt bé, però el fet de trobar-ne comentaris a trot i a dret em "desmotiva".
Per cert, estic total,ment d'acpord: el conte NO HARIA D'ÉSSER UN GÈNERE MENOR. I dic "no ho hauria d'Ésser" perquè , des del moment que les bases de molts premis diuen que s'hi pot participar amb novel·les o reculls de contes i gairebé ningú ho fa, és que, de fet, és un gèner poc (o gens ) valorat.
recomanació: EL CAFÉ DE LA GRANOTA, del mestre Moncada, fabulosos.
Hola Aristocrataiobrer, em sembla bé que el deixis per més endavant, quan hagi passat aquesta onada monzoniana.
Hola Jomateixa, no queda tant per cagar el tió. Mentrestant llegeix-ne un altre.
Hola Boro, tampoc jo sóc de llegir llibres mediàtics. En tot cas, aquest no m'ho sembla pas de mediàtic.
Moncada, un Mestre!
Com que aquest llibre és tan prim, l'estic administrant: un conte al dia. No hi ha dret que en Monzó ens tingui a règim d'aquesta manera!!! Ja sé que escriu articles, i els llegeixo, però no és el mateix, ni de lluny...
Em penso que a aquest tal Beristain el coneixies, oi, Biel?
Està bé això de llegir un conte cada dia.
Sí que el coneixia, Anite, sí. Del tot! ;0)
També us haig de dir que dubto molt que al meu pare li hagués agradat aquest conte que li dedica el Monzó. Entre altres coses perquè no haurà pogut llegir-lo, ni defensar-se, ni atacar, si cal. Així com a familiars meus els ha molestat, i ho puc entendre, a mi m'ha deixat indiferent.
El Monzó és com és, independentment que sigui bon escriptor.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home