Les interpretacions. Lluís Calvo. edicions del salobre. 2006.
Llibre molt ben editat per aquesta editorial de Ses Illes, enceta la col·lecció Axiomes. Malgrat que el gruix de les reflexions són de caire filosòfic també se n’hi troben sobre art, literatura, música, aforismes i alguns comentaris més propis del gènere dieterístic.
L’autor, que ja ha conreat la novel·la, la ciberpoesia, la crítica literària, però sobretot la poesia, acumula premis literaris avui sí demà passat l’altre també –fa poc ha guanyat el premi Cadaqués a Rosa Leveroni- segueix el seu itinerari amb aquest suggerent assaig. I és que no para.
“Cal foragitar els estadants del palau. Però enguany absteniu-vos d’entrar-hi. Rebutgeu-ne les grandeses dels salons, els oripells, les pedreries i les sedes, els mobles sumptuosos, els despatxos plens de contractes i secrets, les corts dels bacons més poderosos, les sales dels miralls i les masmorres. Perquè a l’artista sols li escau la barraca. I encara, si pot ser, de pedra seca.”
Aquest volum de cent seixanta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-d’aquell-que-baixa-les-escales-que-sembla-que-s’hagi-d’enfonsar-l’edifici”.
L’autor, que ja ha conreat la novel·la, la ciberpoesia, la crítica literària, però sobretot la poesia, acumula premis literaris avui sí demà passat l’altre també –fa poc ha guanyat el premi Cadaqués a Rosa Leveroni- segueix el seu itinerari amb aquest suggerent assaig. I és que no para.
“Cal foragitar els estadants del palau. Però enguany absteniu-vos d’entrar-hi. Rebutgeu-ne les grandeses dels salons, els oripells, les pedreries i les sedes, els mobles sumptuosos, els despatxos plens de contractes i secrets, les corts dels bacons més poderosos, les sales dels miralls i les masmorres. Perquè a l’artista sols li escau la barraca. I encara, si pot ser, de pedra seca.”
Aquest volum de cent seixanta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-d’aquell-que-baixa-les-escales-que-sembla-que-s’hagi-d’enfonsar-l’edifici”.
Etiquetes de comentaris: Lluís Calvo
2 Comments:
Amorrat quedarà, però més val baixar així que a redolons...
Els baixa amb una seguretat i un ritme propi dels més ben entrenats. I tot s'ha de dir, mai s'entrebanca.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home