El Trobador. Retrat de Josep Carreras. Roger Alier. Edicions DAU. 2007.
El dau segueix rodant, aquesta vegada pel món de la lírica. I qui millor que Roger Alier per retratar un dels nostres artistes més reconeguts a nivell internacional, aquest cantant precoç del barri de Sants de Barcelona.
La superació de la greu leucèmia, la relació que va mantenir amb el director austríac Herbert von Karajan i moltes coses més ens són ben explicades per l’autor a qui no ha calgut entrevistar Carreras; n’ha tingut prou amb el seu vast bagatge i la consulta d’alguns llibres i entrevistes.
“Tothom que coneix una mica el món dels cantants d’òpera sap que en general no són bons per a la feina fins que ha entrat la tarda. Els horaris dels cantants inclouen acabar tard al vespre, i després el relaxament necessari posterior a la tensió de l’espectacle, el sopar i la conciliació del son. Les onze del matí era molt d’hora, però si el mestre volia l’assaig a aquesta hora, calia sotmetre-s’hi, i per això Carreras es va llevar tan d’hora i es va preparar, però va tenir la sensació que no es trobava gens bé”.
Aquest llibre de cent vint-i-cinc pàgines quedarà amorrat, per sempre més, al piló de “llibres de l’editorial Edicions Dau”.
La superació de la greu leucèmia, la relació que va mantenir amb el director austríac Herbert von Karajan i moltes coses més ens són ben explicades per l’autor a qui no ha calgut entrevistar Carreras; n’ha tingut prou amb el seu vast bagatge i la consulta d’alguns llibres i entrevistes.
“Tothom que coneix una mica el món dels cantants d’òpera sap que en general no són bons per a la feina fins que ha entrat la tarda. Els horaris dels cantants inclouen acabar tard al vespre, i després el relaxament necessari posterior a la tensió de l’espectacle, el sopar i la conciliació del son. Les onze del matí era molt d’hora, però si el mestre volia l’assaig a aquesta hora, calia sotmetre-s’hi, i per això Carreras es va llevar tan d’hora i es va preparar, però va tenir la sensació que no es trobava gens bé”.
Aquest llibre de cent vint-i-cinc pàgines quedarà amorrat, per sempre més, al piló de “llibres de l’editorial Edicions Dau”.
Etiquetes de comentaris: Edicions Dau
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home