14 de febrer de 2007

Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. El mutilat.

Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n'amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per a esperar-te.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l'asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d'anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobretot, hi pots
comptar, ni tu ni jo
sabrem mai més on para.
S'anirà confinant
per fons remots de terres.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l'atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l'estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d'una Gueule Cassée,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.

Etiquetes de comentaris:

12 que prenen la paraula links to this post

12 Comments:

Blogger Pablito said...

Dia dels enamorats:
Saps que faria?
t'ompliria de petons.
Dia dels des-enamorats:
Saps que faria?
t'ompliria de petons.

14 de febrer, 2007 23:01  
Blogger Biel Barnils said...

Em va agradar, el dia dels enamorats, que per cert no tenim per costum celebrar
gaire al nostre rodal, penjar una poesia sobre l'amor a tres. És una de les meves preferides de les del Ferrater. Crec que podria ser la base d'una novel·la. Algun dia me la sabré de memòria perquè l'he llegida desenes de vegades.

15 de febrer, 2007 18:57  
Anonymous Anna said...

Jo em sé de memòria Si puc d'en Ferrater...
De tot en diuen ser normal :)

18 de febrer, 2007 18:42  
Anonymous Biel Barnils said...

Anna, això d'aprendre una poesia de memòria no ho fem per passar cap examen ni perquè sigui útil, ho fem perquè ens agrada tan allò que es diu i el com es diu que volem interioritzar-ho.

18 de febrer, 2007 20:20  
Blogger bitxo said...

No sé què té en Gabriel Ferrater que m'atrapa... Ho va fer per primer cop amb "Dits". Avui, per segona vegada, amb aquest poema :)

19 de febrer, 2007 23:24  
Blogger Jordi said...

BIel!!!!! com estem???

fa temps que no parlem!!!
ja vius a vic??

20 de febrer, 2007 13:50  
Blogger Jordi said...

M'encanten les teves fotos!!!

20 de febrer, 2007 13:54  
Anonymous Biel Barnils said...

Bitxo, Ferrater també em va atrapar a mi fa anys tot i que quan el vaig llegir per primera vegada no em va agradar gens. I ningú està obligat a què li agradi segons quin autor, va a èpoques o a gustos.

Jordi, gràcies! M'agrada penjar fotos que vaig fent i compartir-les amb els altres.

20 de febrer, 2007 17:41  
Anonymous la veïna de l'àrtic said...

Amor a tres? No és amor a dos, només? A mi em deien: fixa-t'hi, comença amb el "jo" i acaba amb el "mi", són els mateixos!

Però ja se sap que...

(Em vaig acostant: febrer del 2007. Són comentaris intempestius, els meus. Però és que Ferrater sempre et fa rellegir i rellegir i no m'he pogut estar de comentar i jo, la tinta xinesa, no la coneixia. Estic dins un parèntesi? D'acord, tanco.)

03 de setembre, 2008 20:58  
Blogger Biel Barnils said...

Hola veïna de l'àrtic, per mi totes les entrades i comentaris són iguals d'actuals!
Potser sí que és un amor a dos i no a tres com proposava. Ara me la tornaré a llegir.

03 de setembre, 2008 23:53  
Blogger Príncep de les milotxes said...

És un poema a dos on parla de qui escriu el poema, és a dir d'ell mateix. Vaig conéixer l'obra de Ferrater quan vaig anar a L'Institu Gaudí de Reus; em regalaren Les dones i els dies per a Sant Jordi de l'any 1985. El considere un mestre meu. És la forma tan especial de dir allò tan senzill i complexa com l'experiència amorosa.
Fabulós en Ferrater. I pensar que vaig passejar pels seus carrers i no me'l vaig trobar....

09 de setembre, 2008 00:43  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Príncep de les Milotxes, gràcies per la teva aportació. Reus Déu n'hi do, ha donat Gaudí, Ferrater i Andreu Buenafente!

10 de setembre, 2008 17:36  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home