21 de febrer de 2007

Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós. Gisela Pairó. Edicions DAU. 2007.


Si el caràcter i evolució del personatge retratat ja ens captiva de seguida encara ho fa més l’autora que firma el llibre. Sense treure-li protagonisme al polític esbossat l’estil de la Gisela Pairó, senzill i concís, acompanya molt bé el lector durant les dues tardes que pot durar la lectura.
Puigcercós ens parla una mica de tot: de com se li va despertar la consciència política al seu Ripoll natal, del seu pas per les facultats de filosofia i ciències polítiques, de La Crida a la Solidaritat, de l’Erc de l’Àngel Colom, de la seva experiència al Congrés de Madrid i dels dos pactes del tripartit, entre altres.
Pragmàtic i desacomplexat independentista, un corredor de fons com ell, és molt possible que exigeixi, d’aquí a uns quants anys, una nova biografia. De bagatge perquè li escriguin ja comença a tenir-ne.

“En una d’aquelles pujades i baixades, mentre s’esperava a l’estació de la RENFE de Ripoll, en Joan va poder presenciar un fet que, vint anys més tard, encara porta gravat a la memòria. Aquell matí, a la cua de la guixeta per comprar els bitllets, s’hi aplegava un grup de persones –entre elles diversos homes i dones d’edat avançada- que amb tota l’espontaneïtat del món demanaven un bitllet per anar a Vic. La persona que despatxava els bitllets els cridava despectivament ¿Cómo dice? I la feina era d’aquella gent gran per demanar el bitllet al gust del personal de la RENFE, és a dir, en castellà. En Joan descriu el sentiment d’humiliació que va anar creixent dins seu i com l’actitud de l’empleat va durar fins que va arribar el seu torn. Aquí es va acabar la broma. Li vaig demanar el bitllet en català i, amb tota l’educació del món, li vaig deixar ben clar que jo parlava la llengua que em donava la gana. Em costava entendre per què no podíem parlar català amb normalitat”.

Aquest volum de cent vint-i-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de l’editorial Edicions Dau per recomenar”.

Etiquetes de comentaris:

8 que prenen la paraula links to this post

8 Comments:

Anonymous AVANTI said...

27.02.2007
'YESTERDAY'
Ayer estuve viendo la ceremonia de los OSCAR.
Si tuviera que escojer, me quedo con la presentación de EDITORIAL DAU.
Menos 'glamour', sin alfombra roja, nada de barbies siliconadas..
Todo auténtico, y el Josep Lluis calladito. Qué bien !!

Deseo mucho exito a EDITORIAL DAU.
Gracias a Tinta Xinesa por dejar la libertad de expresión.
AVANTI !!

27 de febrer, 2007 11:33  
Blogger Biel Barnils said...

Avanti, gràcies pel teu comentari. Jo també vaig estar ahir a la presentació del llibre al Palau Robert i va estar realment bé. No ens cal ni glamour, ni cartifes vermelles, ni dones siliconades, si tenim coses interessants a editar, explicar o escoltar.

27 de febrer, 2007 12:12  
Anonymous Anònim said...

soc una estudiant de segon de batxillerat que estic fent el treball de recerca de'n joan puigcercíos. la veritat és que aquest llibre m'ha set de gran ajuda ja que la gisela pairós esxplica molt bé tota la biografia d'ell. gràcies per l'ajuda indirecta!

10 de desembre, 2008 18:44  
Blogger Biel Barnils said...

De res estudianta de 2on de Batxillerat.
Content que t'hagi anat bé el llibre.
Fins aviat,

10 de desembre, 2008 19:30  
Anonymous marc said...

Home, estaria bé que fes un llibre per explicar-nos l'eufemisme del patriotisme social, la seva complicitat amb els botiflers socialistes de Catalunya, el fet que ERC tingui més exvotants que votants, etc.

(Veig que fas com et teu pare, que només posava la primera lletra en majúscula a les sigles.)

Biel, si algun dia veus l'Oriol dóna-li records de part meva. Fa molt temps que no el veig. Encara fa de profe?

Salut!

12 de març, 2009 14:24  
Blogger Biel Barnils said...

Els hi donaré, Marc.
Sí, l'Oriol encara és professor.

12 de març, 2009 16:45  
Blogger reflexions en català said...

Ah! I això és un bloc, de tota la vida, no pas un blog.

Hehe.

T'agrada el Puigcercós? Estàs d'acord amb l'estratègia del partit?

12 de març, 2009 19:14  
Blogger Biel Barnils said...

El Puigcercós és un cabronàs que el veus a venir, per això m'agrada. A diferència de molts que ho són sense que els vegis a venir.

Si Erc hagués pactat amb Ciu també tothom se li hauria tirat al damunt.

14 de març, 2009 09:43  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home