17 de gener de 2007

Pere Quart. Saló de tardor. Corrandes d’exili.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula links to this post

10 Comments:

Blogger Benny said...

Hi there. Nice blog!
I've recently started a blog dedicated to men's stuff, so feel free to visit! If you are a woman, so you can use my blog to obtain a gift idea for your husband, son or friend!
Keep up the good work!
benny,
The Buyer's Guide For Men

17 de gener, 2007 18:27  
Anonymous bitxo said...

Els sabadellencs tenim una estimació especial per Pere Quart... va ser un dels primers poemes que vaig llegir d'ell :)

17 de gener, 2007 18:44  
Blogger Biel Barnils said...

Hi Benny, I have visited your teen weblogs too. Do you have time for all? It seems impossible!

Hola Bitxo, Pere Quart (i tot el grup de Sabadell) és un dels meus preferits. Si vas a l'enllaç "El poeta de mes" veuràs que li vaig dedicar un mes sencer.

17 de gener, 2007 18:53  
Blogger Berenguer said...

Una emoció, una memòria i un pensament:

Petit petit, seguint els grans pels boscos del Vallès Oriental, on també es parla de "quarteres"
Una pujada al coll de Banyuls, i veure les vinyes a l'altra banda, enmig d'un dia esplèndid.
Pensar que diferent és l'exili forçat del voluntari

Gràcies Biel

18 de gener, 2007 23:27  
Blogger Biel Barnils said...

Berenguer, me n'alegro que aquesta poesia t'hagi provocat "una emoció, una memòria i un pensament".

19 de gener, 2007 08:42  
Blogger galifardeu said...

Bona elecció biel! Com diu la bitxo els sabadellencs hi tenim una admiració especial. És interessant l'exposició que hi ha al Marquet de la Roca sobre el grup de sabadell i també l'apassionant cançó de Llach d'aquest poema.

19 de gener, 2007 20:43  
Blogger Biel Barnils said...

Galifardeu, no conec l'exposició però sí la versió, m'agrada molt, que fa el Llach d'aquesta poesia.

20 de gener, 2007 16:53  
Anonymous MariusTorres said...

Hola Biel!!
Un gran poema, molt emotiu. No el coneixia. Endavant amb el bloc i una salutació a tots els qui lluiten per difondre la poesia catalana!!

21 de gener, 2007 20:27  
Blogger Biel Barnils said...

Una salutació per tu també, Màrius. Per cert, algun dia penjaré una poesia del Màrius Torres.
Si vols pots seguir la meva dèria per la poesia a la secció "El poeta del mes" de la revista electrònica "ciutatoci.cat" (vés als meus enllaços).

22 de gener, 2007 09:36  
Blogger Biel Barnils said...

http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc&feature=player_embedded

Aquesta versió de la Sílvia Pérez és fascinant!

25 d’abril, 2011 17:38  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home