El somriure de l’atzar. Diaris II. Feliu Formosa. Perifèric Edicions. 2005.

Segon volum d’aquest dietari introspectiu on l’autor escriu sobre el seu ofici de traductor. També de les esporàdiques interpretacions teatrals i lectures que fa. Del seu interès pels escriptors alemanys Bertolt Brecht, Thomas Mann i el seu fill Klaus Mann. Dietari que se suma a la llarga i molt important tradició d’aquest gènere literari en la nostra literatura. “Encara em falten unes trenta pàgines per acabar La mare Coratge. Estic cansat. No és que tradueixi molt. Només una mitjana de tres pàgines diàries. Però el text és difícil i em planteja molts dubtes. Em preocupa que li falti color, que no m’acosti prou al llenguatge popular de l’original i que allargui massa les frases. Per això reviso molt. De vegades rellegeixo i em quedo satisfet. Altres vegades el resultat em sembla inviable i em poso a canviar coses, i llavors perdo tot un matí només revisant, i a la tarda ja no m’hi torno a posar perquè em sento mentalment cansat. L’operació d’engegar l’ordinador cada dia a mig matí em deprimeix”. Aquest segon volum de cent quarant-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “dietaris per rellegir”.