8 de novembre del 2006

La dona tenaç. Retrat de Montserrat Tura. Carles Serrat. Edicions DAU. 2006.


Com en els homenots de Josep Pla la col·lecció d’aquesta nova editorial pretén descriure la societat catalana actual a partir dels retrats d’alguns dels seus personatges populars.

Aquest primer títol, escrit en forma de dietari, dibuixa una de les dones públiques més conegudes del nostre país. El seu autor, el periodista Carles Serrat, intercala en la seva narració, depurada i sintètica, transcripcions literals de la Montserrat Tura on evoca els seus pares, la casa de pagès de la família, la lluita antifranquista, la transició democràctica, l’hospital de Palamós, l’alcaldia de Mollet i la conselleria d’Interior, entre molts altres temes.

“Als setze anys vaig començar a militar a les Plataformes Anticapitalistes, un grup vinculat a l’Organització d’Esquerra Comunista d’Espanya. Això va ser un disgust pel meu pare, sempre simpatitzant d’Esquerra Republicana. El meu pare no deixava que em diguessin princesa: Si de cas, filla del president de la República. Molt més tard es va enfadar amb mi; va ser quan, ja com a alcaldessa de Mollet, vaig convidar els reis d’Espanya a visitar el poble. Va estar unes setmanes sense parlar-me”.

Aquest llibre de cent disset pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de l'editorial Edicions Dau”.

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula

4 Comments:

Blogger pompe1 said...

El seu papa deu estar content amb el xarnego de president, hahaha.

08 de desembre, 2006 22:31  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

... Catalunya lliure i xarnega!

23 de desembre, 2006 14:24  
Anonymous Anònim said...

Hauria hagut de fer cas al pare, segur que a Mollet deu ser l'últim que queda.Necessitem més senyors Tura i menys senyores Tura del PSC que conviden els Reis d'Espanya per fer-se la foto de rigor.

23 de gener, 2007 15:01  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Jordi, és increïble l'evolució que han fet alguns antifranquistes-super-republicans-de-tota-la-vida pel què fa a la monarquia borbònica. Els cau la bava quan garlen d'ella. I els hauria de caure la cara de vergonya.

23 de gener, 2007 15:40  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home