26 de juliol de 2006

Vicent Andrés Estellés. Horacianes, 1963–1970. V.

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d’una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.

com t’ho podria agrair, pare.

em recorde.
i tu, dempeus darrere meu.
jo escrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.

no ho entenies, però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.
ara,
mentre escric açò
et sent al meu darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interromput un himne a venus
i t’he escrit açò molt devotament,
pare.

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Blogger Jordi said...

BIel!!!! com va tot?, vec que segueixes amb els mateixos anims i que el teu blog continua tenint molta vida. A veure si un dia parlem.
Una abraçada!

cuac! cuac!

28 de juliol, 2006 12:00  
Blogger Biel Barnils said...

Els ànims no baixaran mai mentre hi hagi llibres per llegir... i ganes de comentar-los amb vosaltres...

18 de setembre, 2006 14:48  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home