2 de juliol de 2006

El Canvi. Miquel Bauçà. Empúries. 1998.

Obra inclassificable que conté tota mena d'opinions, poemes i pensaments. Ordenats en forma de diccionari no exigeixen una lectura linial.
L’enfocament que fa de les coses Bauçà és únic, radical, d’un radicalisme sense contemplacions ni limitacions (radical és aquella persona que va a l’arrel de les coses). Acostumats com estem al llenguatge políticament correcte i a les convencions hipòcrites la seva veu és una sacsejada, un cop de puny que ens desperta. El seu radicalisme i originalíssim punt de vista fa que mai més poguem llegir ni pensar de la mateixa manera. La seva prosa és, d’entrada, difícil, però després hom hi navega amb seguretat i fruïció. I és que no hi ha més canvi que aquest que ens proposa Miquel Bauçà.

Amistats o coneixences. Les amistats a què ens enganxem durant els anys d’aprenentatge obeeixen a flaqueses, que hom tragina. Quan descobrim la dimensió, l’exactitud de l’error, hom no ha de témer de rebutjar-les, esborrar-les, a la menor oportunitat. Construïdes sobre bases flaques, les ocasions ben aviat es presenten.”

Aquest volum de cinc-centes noranta-cinc pàgines quedarà amorrat per sempre més a “la meva tauleta de nit”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home