9 de maig de 2006

Joan Maragall. Cants. Oda a Espanya.

Escolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua -no castellana;
parlo en la llengua -que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua -pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa -dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries -i els teus records,
records i glòries -només de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te -molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes -vida és la sang,
vida pels d'ara -i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves -en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies -a morts els fills,
te satisfeies -d'honres mortals,
i eren tes festes -els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos -marxar replens
dels fills que duies -a que morissin:
somrients marxaven -cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? -On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, -no tens ningú.
Espanya, Espanya, -retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't -de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? -no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua -que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

1898

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula links to this post

3 Comments:

Anonymous Paqui said...

Tant de bò poguéssim dir ADÉU ESPANYA!

13 de maig, 2006 19:15  
Anonymous Xavi Sallent said...

Maragall aquí expressa una relitat molt propera i que ens toca a tots de molt aprop. Ens explica com som encara que alguns se n'avergonyeixin i no se sentin identificats. VISCA CATALUNYA INDEPENDENT!!!

12 de novembre, 2007 19:07  
Blogger Biel Barnils said...

Clar que sí Xavi, lliure i culte!

12 de novembre, 2007 19:55  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home