Joan Maragall. Cants. Oda a Espanya.

Escolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua -no castellana;
parlo en la llengua -que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua -pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa -dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries -i els teus records,
records i glòries -només de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te -molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes -vida és la sang,
vida pels d'ara -i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves -en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies -a morts els fills,
te satisfeies -d'honres mortals,
i eren tes festes -els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos -marxar replens
dels fills que duies -a que morissin:
somrients marxaven -cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? -On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, -no tens ningú.
Espanya, Espanya, -retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't -de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? -no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua -que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!


1898

Biel Barnils · Joan Maragall. Oda a Espanya.