7 de maig de 2006

El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Stefan Zweig. Quaderns Crema. 2001.

Llibre de memòries sobre la vida i el temps de l’escriptor Stefan Zweig. Memòries escrites al Brasil, on s’exilià, poc abans de decidir amb la seva dona plegar de viure. Zweig hi descriu la seva joventut i maduresa, les dues grans guerres, la vida tranquil·la a la ciutat de Viena, l’ascens del nazisme, la desaparició del seu país, l’Imperi Austro-Hongarès i l’exili forçat.

Aquesta autobiografia monumental és un repàs de la primera meitat del segle XX a Europa. La llengua que fa servir l’autor és precisa, neta, plena d’intel·ligència i ofici. L’estil de Zweig és sempre una delícia.

“Sóc conscient de les cisrcumstàncies adverses, però molt característiques del nostre temps, en què intento plasmar aquests records meus. Els escric en plena guerra, els escric a l’estranger i sense cap mena de recordatori. A la meva cambra d’hotel no disposo de cap exemplar dels meus llibres, de cap apunt, de cap carta d’un amic. No puc anar a buscar informació enlloc, perquè a tot el món la censura ha interromput o entrebancat el correu entre països. Vivim tots tan aïllats com fa segles, abans que inventéssin els vapors, els trens, els avions i el correu. Així, doncs, de tot el meu passat, no en guardo altra cosa que allò que porto darrera el front. Tota la resta m’és inassequible o perduda en aquest moment. Però la nostra generació va aprendre a consciència el bon art de no plorar les coses perdudes, i qui sap si la pèrdua de documentació i de detalls no redundarà en benefici d’aquest llibre. Perquè jo no considero la nostra memòria com un element que reté una cosa per mer atzar i en perd una altra per casualitat, sinó com una força que ordena a dretcient i exclou sàviament. Tot allò que un home oblida de la seva vida, en realitat ja havia estat condemnat molt abans a l’oblit per un instint interior. Tan sols allò que jo vull conservar té dret a ser conservat per els altres. Parleu, doncs, records, trieu vosaltres en lloc meu i doneu almenys un reflex de la meva vida abans no caigui en la foscor!”

Aquest llibre de cinc-centes trenta-una pàgines quedarà amorrat per sempre més al piló de “autobiografies per rellegir i recomenar pels segles dels segles”.

Etiquetes de comentaris:

9 que prenen la paraula links to this post

9 Comments:

Blogger Molinera said...

Un gran llibre i un gran escriptor.

08 de maig, 2006 07:12  
Blogger Biel Barnils said...

Sí! És un dels meus llibres preferits. I Quaderns Crema ha traduit altres llibres d'aquest mateix autor.

08 de maig, 2006 15:44  
Blogger David Madueño said...

Fantàstic. Me'l vaig llegir d'una tirada i s'ha convertit en el meu llibre favorit de Zweig, per damunt de qualsevol de les seves novel·les. Ja diuen que la realitat supera la ficció...

11 de maig, 2006 11:32  
Blogger Bardamu said...

Fa goig donar una volta per la xarxa i trobar joies així. Acabo de descobrir aquesta pàgina i espero trobar el temps per repassar-la bé.

Salut companys!

08 de juny, 2006 14:01  
Blogger Biel Barnils said...

Fa goig donar una volta pel meu bloc i trobar comentaris així, certament, bardamu.

08 de juny, 2006 14:08  
Anonymous Anònim said...

Llibre de capçalera des de fa bastant temps. Indispensable, sobretot en aquests temps que estem vivint.

Felicitats pel bloc

Lau

26 de juliol, 2006 17:32  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies, Lau. Un gran llibre, sí senyor, indispensable.

26 de juliol, 2006 17:54  
Blogger Mina said...

Un llibre extraordinari, com també ho és 'Moments estel·lars de la humanitat'. Com que no sé alemany no el puc llegir en versió original, però en la traducció de Maria Pous, és un text meravellós. El plaer de llegir-lo és immens, encara que sigui a les 6 del matí al metro, tot anant cap a la feina.

06 de març, 2008 20:32  
Blogger Biel Barnils said...

"Moments estel·lars de la humanitat" el tinc desat per llegir algun dia.
Pel matí es llegeix molt bé, Mina.

07 de març, 2008 11:49  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home