Yasumizu Toshikazu. Poesia japonesa contemporània. Et vull.

Voldria matar-te
sense pietat, esmicolar-te,
trossejar-te el cos.
Doncs bé, disfressat de marxant
aniré de ciutat en ciutat,
la ciutat del vent marí, la ciutat amb les muntanyes i el riu,
la ciutat on només se sent el refrec de les fulles de bambú.
Siguis on siguis,
ja no pots escapar a les mans que avanço per atreure’t.
Llavors,
encara que no senti cap remordiment,
a poc a poc, el teu cos trossejat se’m tornarà pesant.
Tot i que crec que no han de descobrir-me,
és un homicidi, tanmateix, i res més.
De tant en tant, m’obsedirà, d’un policia, l’ombra.
A fi de comptes
renuncio a matar-te despietadament.
A més,
si de totes maneres haig de sentir el teu pes,
valdrà més portar el teu cos sense malmetre’l.
Per fi, així doncs,
decideixo dir-te clar,
que et vull.

Biël Barnhills · Kawaguchi Teiichi. Et Vull