23 d’abril de 2006

Si una nit d’hivern un viatger. Italo Calvino. Edicions 62. 1999.

Novel·la sobre el plaer de la lectura i les múltiples interrupcions que patim quan estem llegint. El Lector i la Lectora, els dos protagonistes, viuen obstinats i envoltats de literatura.

L’univers d’Italo Calvino, sempre canviant, sempre experimentant, ens ofereix una novel·la sobre les novel·les, un text que excita les ganes de continuar llegint. I ho escriu tan bé que un s’adona que hi ha coses que ja s’han dit de la millor manera que es podien dir. Al llarg de tot el llibre hi ha començaments de novel·les que s’entrellacen tot formant una xarxa, al·legoria de la ficció literària.

“Estàs a punt d’iniciar la lectura del nou llibre d’Italo Calvino, la novel·la Si una nit d’hivern un viatger. Relaxa’t. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el món que t’envolta s’esvaeixi en l’indistint. La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida: Parla més alt; si no, no et senten: Potser no t’han sentit, amb tant d’aldarull; digues-ho més fort encara, crida: O, si no vols, no ho diguis; esperem que et deixin tranquil”.

Aquest volum de dues-centes dinou pàgines quedarà amorrat per sempre més al meu piló de “novel·les estrangeres per rellegir”.







Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Anonymous Llorenç said...

Tens tota la raó. Gran novel·la Si una nit d'hivern un viatger. És cert que és al caramull de relectura. En tenc un record formidable.

25 d’abril, 2006 12:39  
Blogger Mlavix said...

Calvino no té desperdici, llegir un llibre seu és voler gaudir d'un autor que t'espera amb els braços oberts.

Salut!

01 de maig, 2006 12:34  
Blogger Biel Barnils said...

Tots els llibres de Calvino que he llegit m'han entusiasmat. N'he llegits tres o quatre i vull anar a poc a poc, em desespereré molt quan els hagi llegits tots, què faré llavors? No vull ni imaginar-m'ho...

01 de maig, 2006 19:00  
Anonymous Roser Caño Valls said...

Jo vaig llegir "El cavaller inexistent" de Calvino per un treball de carrera, i em va encantar, i no vaig parar de riure. Ara després de llegir el teu article, em vénen ganes de llegir aquesta novel·la que recomanes.

21 d’agost, 2007 13:46  
Blogger Biel Barnils said...

Roser, cada llibre de Calvino és un invent, una agradable sorpresa. Aviat vull parlar del seu llibre "Palomar".

02 de setembre, 2007 17:50  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home