Si una nit d’hivern un viatger. Italo Calvino. Edicions 62. 1999.

Novel·la sobre el plaer de la lectura i les múltiples interrupcions que patim quan estem llegint. El Lector i la Lectora, els dos protagonistes, viuen obstinats i envoltats de literatura.

L’univers d’Italo Calvino, sempre canviant, sempre experimentant, ens ofereix una novel·la sobre les novel·les, un text que excita les ganes de continuar llegint. I ho escriu tan bé que un s’adona que hi ha coses que ja s’han dit de la millor manera que es podien dir. Al llarg de tot el llibre hi ha començaments de novel·les que s’entrellacen tot formant una xarxa, al·legoria de la ficció literària.

“Estàs a punt d’iniciar la lectura del nou llibre d’Italo Calvino, la novel·la Si una nit d’hivern un viatger. Relaxa’t. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el món que t’envolta s’esvaeixi en l’indistint. La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida: Parla més alt; si no, no et senten: Potser no t’han sentit, amb tant d’aldarull; digues-ho més fort encara, crida: O, si no vols, no ho diguis; esperem que et deixin tranquil”.

Aquest volum de dues-centes dinou pàgines quedarà amorrat per sempre més al meu piló de “novel·les estrangeres per rellegir”.