11 d’abril de 2006

Pere Quart. Vacances pagades. Ja és hora que se sàpiga.

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d´un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l’Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito,
us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perduts de vista,
mentre us oblido o us ignoro,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Anonymous júlia said...

Un poema preciós que fa molts anys que m'agrada molt. Pere Quart va quedar una mica 'eclipsat' pel pes social i literari, fa anys, d'Espriu, deu ser veritat el que deia Calders, que al prestatge de la literatura catalana només hi cap un autor???? Bé, esperem que se li faci justícia.

11 d’abril, 2006 08:58  
Blogger Biel Barnils said...

Des d'aquest modest espai intentaré recuperar poetes injustament eclipsats, considerats menors per l'elit cultural: Estellés, Pere Quart, Màrius Torres, Papasseit, David Jou, etc.

11 d’abril, 2006 09:33  
Anonymous perdedor said...

Quina alegria! Ja m'agrada que algú vulgui recuperar Pere Quart.

Jo més aviat penso que se l'ha castigat per anar per lliure i no riure mai les gracietes dels que manaven. Ai, país...

Felicitats per l'intent!

11 d’abril, 2006 18:13  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, perdedor, Pere Quart anava per lliure. I això en un país de capelletes i de sectaris es paga car.

11 d’abril, 2006 19:06  
Anonymous júlia said...

Doncs tots aquests que has mencionat, de menors, res de res. Jo estic intentant recuperar o donar a conèixer poetesses, al blog, que encara han estat més eclipsades, em sembla. País petit, misèries grans. A més, el mercat també és petit i la competència, ferotge.

11 d’abril, 2006 22:27  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home