18 de març de 2006

Wilt s’ha perdut. Tom Sharpe. Columna Edicions. 2004.

Novel·la que explica les desventures de Henry Wilt, un dels personatges més populars de la literatura anglesa contemporània, mentre la seva família visita un oncle ric que viu a Nord-amèrica.

La ironia, el sarcasme, la crítica abocada pel broc gros, són les armes de l’autor per despullar polítics, policies, metges, psiquiatres i, sobretot, les societats americana i anglesa. Fa servir un llenguatge senzill i col·loquial, un llenguatge que és més un mitjà que no pas un fi en si mateix. Diuen que Tom Sharpe va tirar moltíssimes pàgines abans de donar per bona la versió definitiva d’aquest llibre. Li ho agraïm.

Els embolics i malentesos de Wilt ens continuen fent petar de riure. També el seu poc interès pels convencionalismes i el seu conformisme amb la dona i les quatre filles que són francament dinamitables.

“De tant en tant, quan per dinar havia begut més de les dues gerres de cervesa de costum, buscava un lloc arrecerat darrere una tanca i, havent-se assegurat que al camp no hi havia bestiar (li feia una por especial trobar-se un toro), recolzava el cap a la motxilla i feia una becaina de mitja hora abans de continuar caminant. No hi havia cap necessitat d’anar de pressa, tenia tot el temps del món perquè no anava enlloc”.

L’escriptor Tom Sharpe passa nou mesos de l’any a una casa que té a Llafranc. Allà troba l’aïllament i la tranquil·litat necessària per escriure, no parla català i poca gent entén l’anglès. La sanitat catalana, diu, és molt millor que l’anglesa i és per això que el llibre està dedicat als metges catalans.

Aquest volum de dues-centes quaranta-sis pàgines quedarà amorrat al meu piló de “novel·les d’humor angleses”.

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula links to this post

3 Comments:

Anonymous MIU said...

En realitat no he llegit, encara, res de Sharpe, però si que he vist algun reportatge sobre ell i la seva estança a Catalunya. El que em va impresionar més és la seva metodologia gairebé artesanal a l'hora de treballar, pocs autors deuen quedar avui en dia que escriguin a mà paraula rere paraula, pàgina rere pàgina,... amb les correccions pertinents, que no deuen ser poques. Em queda pendent, gràcies pel comentari Biel.

27 de març, 2006 13:23  
Anonymous Marta said...

Bé, aquest estiu me l'he llegit i la veritat és que m'ho he passat d'allò més bé, és brutal veure com un mal entès i mala interpretació pot portar tan lluny ...rodons...

05 de setembre, 2006 20:24  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, marta, els merders de Wilt són divertidíssims... i que lluny que els porta...

06 de setembre, 2006 20:34  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home