Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. Posseït.
Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.
Etiquetes de comentaris: Gabriel Ferrater
7 Comments:
Un dels predilectes.
Salut i abraçades.
no sabria que dir d'aquest poema perquè sempre em deixa sense paraules. Per més que el llegeixo, sóc incapaç d'escriure el que em fa sentir.
També és un dels meus predilectes d'en Ferrater.
una abraçada
Mar i Eva, també és un dels meus poemes preferits. Diu tantes coses amb tants pocs versos. I sí, també em desconcerta i potser per això m'agrada.
Si l'escolteu musicat pel Miguel Poveda -Desglaç- llavors ja és la repera!
Salut i abraçades i poesies.
Estic comentant un post del març del 2006? Sí, vinga.
Jo em vaig quedar de pedra quan vaig veure que en la primera edició, aquest poema no comença així. Allà hi diu: "Sóc ben lluny d'estimar-te". Totalment al contrari! La paraula revolt tampoc no hi és. Tot el poema fa un gir. És bo. És bo.
A mi és dels que m'agrada més, veïna de l'àrtic. Devia modificar-lo quan va publicar tots els seus llibres de poemes al volum "Les dones i els dies".
Mai és tard per deixar-me comentaris.
Poveda, sí.
Però també, i sobretot, Rafael Subirachs, en aquell preciós (i enyorat) disc "miralls" on canta ferrater i els "Cinc esgrafiats" de Martí i Pol.
3x3
Hola 3x3, sí, Subirachs és un dels grans, encara que no recordo el disc que cites. El buscaré per la xarxa.
Gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home