tag:blogger.com,1999:blog-19273001.post192643528871278027..comments2008-04-22T22:22:17.479+02:00Biel Barnilshttp://www.blogger.com/profile/15583176372250689249onomatopeia@mesvilaweb.catBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-57886865166256331422008-04-22T22:22:00.000+02:002008-04-22T22:22:00.000+02:00La publicitat n'és plena de poesia visual. Descontextualitzar una imatge, que ens impacti i ens faci pensar i sentir certes coses, els dobles i triples sentits, etc.Biel Barnilshttp://www.blogger.com/profile/15583176372250689249noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-72025334130492862522008-04-21T23:08:00.000+02:002008-04-21T23:08:00.000+02:00La poesia visual o el poema objecte, malgrat avui ens pugui semblar un gènere molt minoritari, crec fermament que a no tardar, pot ser un mitjà d'expressió "exquisit" en el camp de la publicitat, ja que és capaç de transmetre un missatge condensat amb un alt poder d'impactar de manera directe i instantània al "espectador" en general...toni pratpoesiavisualtoniprat.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-88659651958818284672008-04-21T15:13:00.000+02:002008-04-21T15:13:00.000+02:00... Gràcies a tu Biel, i moltes gràcies a en Toni Prat pel convit a Poesia Visual...digue'm ariadnahttp://www.blogger.com/profile/14443534441496631197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-44258319841331210232008-04-21T11:27:00.000+02:002008-04-21T11:27:00.000+02:00La qualitat d'aquest blog és donada pels vostres comentaris. Gràcies Ariadna i Jordi.<BR/><BR/>Me n'alegro que l'autor del llibre hagi entrat també en aquest debat permanent.Biel Barnilshttp://www.blogger.com/profile/15583176372250689249noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-48654660655669980822008-04-20T22:46:00.000+02:002008-04-20T22:46:00.000+02:00Estic totalment d'acord amb el què diu "digue'm ariadna" i m'agradaria invitar-la al meu blog poesiavisualtoniprat.blogspot.com per continuar el debat sense robar espai a ningú... ToniAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-62881672517843355602008-04-20T19:55:00.000+02:002008-04-20T19:55:00.000+02:00Una proposta molt interesant.Jordi Gonzalezhttp://www.blogger.com/profile/09729131864319036277noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-17154696042848734452008-04-20T13:19:00.000+02:002008-04-20T13:19:00.000+02:00... Resulta interessant la proposta feta i els comentaris. Aquí l'eloqüència, aquest talent, és de la imatge i no de la paraula. Les imatges donen joc a interpretacions, sí, però dibuixen uns marges més clars i més definits, que no les paraules, a les quals un hi posa imatges i a partir d'elles interpreta, però, passat el temps, potser, unes altres, de matisos diferents a les primeres, poden donar noves interpretacions, més possibilitats a que si d'entrada la imatge queda fixada. En aquest cas, per mi, en Toni Prat va més enllà de jocs d'interpretació, i fixa de manera eficaç, eloqüent, el que vol transmetre...digue'm ariadnahttp://www.blogger.com/profile/14443534441496631197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-23219637228029511802008-04-20T10:37:00.000+02:002008-04-20T10:37:00.000+02:00Hola Gulchenruz, sí que sé qui ets, sí. Ja ens anirem llegint i veient a partir d'ara.<BR/><BR/>Hola La meva imatge, això que dius em fa pensar amb, a diferència del cinema, el marge de maniobra que dóna la lectura per a la lliure interpretació. "El cotxe" sempre seran tants cotxes com lectors, la imatge d'un cotxe només serà aquella. La poesia visual, però, juga amb la multiplicitat d'interpretacions, tot i que, com deia més amunt El tacte de les paraules, en aquesta està prou clar què ens vol dir el Toni.Biel Barnilshttp://www.blogger.com/profile/15583176372250689249noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-76085007253479713662008-04-19T11:45:00.000+02:002008-04-19T11:45:00.000+02:00Les imatges configuren dins nostre una seqüència determinada i fixa, a la qual li donem una interpretació, en funció del que veiem, a aprtir de la tria que ha fet qui ens ho mostra. Les paraules, però, permeten que la imatge que es configura sigui diferent en detalls i intensitat, en cadascú de nosaltres, i puguin ser llegides i interpretades amb una major llibertat. Admiro la poesia visual, però prefereixo la poesia, encerclada de paraules que deslliguen dins meu associacions diferents amb unes regles més lliures.la meva imatgehttp://www.blogger.com/profile/08778321645036226728noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-5776952266036984552008-04-19T02:06:00.000+02:002008-04-19T02:06:00.000+02:00Ben trobat, he estat buscant fins altes hores de la nit. I finalment he recordat que m'has dit tinta xinesa... si es que les neurones, després de la presentació del llibre d'avui!!<BR/>Bé, ara, més assossegadament, ja et llegiré, però demà.<BR/><BR/>Per cert, ja saps qui sóc oi?<BR/><BR/>Salut!Gulchenruzhttp://www.blogger.com/profile/05809572231777884179noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-81972554593241316942008-04-18T16:02:00.000+02:002008-04-18T16:02:00.000+02:00Hola Tacte de les paraules, la poesia visual té sempre moltes lectures, si tu hi has trobat la teva i ho veus clar me n'alegro ;)<BR/><BR/>Hola Laura, els matins a hora punta és quan més es té la sensació de ramat :( Feliç per la teva esbossamenta!<BR/><BR/>Hola Pere, la poesia i l'escriptura sempre fan referència a imatges. Així doncs no caldria parlar de "poesia visual" sinó de "poesia" a seques o "d'escriptura".Biel Barnilshttp://www.blogger.com/profile/15583176372250689249noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-68832986165025926092008-04-18T14:39:00.000+02:002008-04-18T14:39:00.000+02:00Sempre he trobat curiosa l'etiqueta de poesia visual, la qual fa replantejar "què és poesia?" amb l'etern retorn a l'ús de les imatges, bé sigui a nivell de fotografia, quadre o escultura.<BR/>Pere Mas.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-87220430611290076782008-04-18T08:37:00.000+02:002008-04-18T08:37:00.000+02:00Cada matí ens trobem... tots a la mateixa hora, al mateix vagó, cadascú amb la seva pròpia llana farcida de lectura, música o de diaris gratuïts.<BR/>M’ha esbossat un somriure de sant divendres.<BR/>;O)Laura Dalmauhttp://www.blogger.com/profile/01691080477113809276noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-70138134260156327892008-04-17T16:13:00.000+02:002008-04-17T16:13:00.000+02:00Clavat! Més clar, aigua.El tacte de les parauleshttp://www.blogger.com/profile/06416134514713507732noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-32844268746109769232008-04-17T15:25:00.001+02:002008-04-17T15:25:00.001+02:00Me n'alegro, Llorenç. És un llibre ple d'humor, també.Biel Barnilshttp://www.blogger.com/profile/15583176372250689249noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19273001.post-35280160821089585992008-04-16T22:03:00.000+02:002008-04-16T22:03:00.000+02:00Molt bona. He rigut una estona.Llorenç Carrereshttp://eliteratura.balearweb.netnoreply@blogger.com