29 de març del 2019

Crist de 200.000 braços. Agustí Bartra. Lleonard Muntaner Editor. 2008.


Records ficcionats de l’experiència de l’autor internat als camps de concentració d’Argelers i Agde abans d’exiliar-se a Mèxic per haver defensat, en contra del feixisme, la legalitat democràtica.
Al Puig, al Vives, al Roldós i al Tarrés els acompanya un gos, el Boira, que compartirà xabola amb ells i bona part dels seus turments.
 
“És de nit. Roldós tus. No puc dormir. Aquí no arriba el murmuri dels brolladors, i en la seva ànima no s’alça cap cançó. L’enyorança és com una quieta aigua de sèquia.
És de nit. Només se sent la remor sorda de les ones. Estels i sorra. Puig s’ha quedat adormit amb la petita flauta a la mà. Roldós tossirà tota la nit, en el seu racó de la papallona.
És de nit. Cal que ofegui en el meu esperit la queixa del mesquí Zaratustra sense àguila i sense serpent. Roldós tus. Boira dorm, a fora. Cobreixo els meus pensaments amb el tros de manta que em pertoca. La soledat ens fa irreals. Maleïda sigui la vana temptació dels brolladors!”.
 
Aquest volum de cent noranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que caldria que tinguéssim de capçalera per recordar el nostre passat recent”.
 
 
 
 
 
 

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula