16 de gener de 2019

Els dics. Irene Solà. L’Altra Editorial. 2018.

Novel·la sobre el fet de narrar, d’explicar històries. L’oralitat, l’escriptura, els personatges que escriuen, els que escolten i els que són narrats. Explicar la narració des de la pròpia narració. 
Un collage fabulós d’una jove autora que no és que tingui un gran futur sinó que ja té un gran present. 

“Morir-se va ser com prémer l’interruptor d’una bombeta fosa. Ínfim. Sabia que s’havia mort perquè en Jaume li va fer un petó al front i va dir: mare, i no va notar el tacte dels seus llavis. I perquè la Roser li va agafar les mans i hi va enfonsar la cara, i no va notar l’escalfor de les seves llàgrimes. També perquè va sentir una alegria d’aquelles que no vénen d’enlloc ni responen a res mentre els altres dos ploraven. Una alegria calenta com una bossa d’aigua, que al cap d’una estona va sortir per la mateixa porta per on havia entrat, ràpida com un esquirol i volàtil com un matí, i la va deixar submergida en una calma molt agradable”. 

Aquest volum de dues-centes cinquanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “premis documenta que d’entrada fan de bon llegir”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula