Sònia Moya. Intersecció de conjunts. Fusta vella.
Regust de fusta vella les paraules
gastades.
Francesc Garriga
D'esquena a la llum de la cuinaescric amb llapis desgastat
paraules que no sé si he dit
o potser les he dit massa.
Remugo lletres i saliva,
i el pap buit de poemes.
Gust de serradures
i de carn estellosa.
Versos que no arriben.
Fam antiga i mal de barres.
Diuen que al final ho trobes,
si hi treballes.
Mastego, doncs,
fragments de vent i arbres
que et duguin una mica d'aigua
quan la vida se't faci bola.
Etiquetes de comentaris: Sònia Moya
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home