24 de maig del 2018

El mirall dels llibres. Xavier Lloveras. Diputació de Girona. Col·lecció Josep Pla Assaig. 2017.


Aplec de crítiques literàries publicades a diversos diaris i revistes entre els anys 1989 i 2003, tot i que n’hi ha de molt més recents. L’ordre de publicació és l’alfabètic (cognom de l’autor). 
Tot i que ens ha agradat molt l’edició i els textos aplegats, hi hem trobat a faltar moltes més traduccions al català. 

“Si, com diu el tòpic, l’estudi del passat ens ha de servir per entendre el present i preparar el futur, potser val la pena mirar una mica de prop el cànon d’autors contemporanis que ens proposen la universitat i les institucions o que ens ofereixen, a mitges, històries de la literatura i els crítics especialitzats. Potser trobarem, llavors, que Manuel de Pedrolo és el López-Picó de la prosa contemporània, i que els decasíl·labs blancs i tous de Martí i Pol potser no passaran el mil·leni, i que potser l’avantguardisme de Joan Brossa té més pols que el seu estudi, i que Pere Calders potser sí és humorista, però potser no és genial, i que potser n’hem fet un gra massa, amb els nobelitzables, i que Déu n’hi do dels premis de la crítica discutibles. O potser d’aquí vint anys descobrirem, bocabadats, que Salvador Espriu i Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga i Gabriel Ferrater i Joan Vinyoli no valien res. I que l’obra catalana de Terenci Moix és comparable a la de Joyce, i que les novel·les ploramiques de Monserrat Roig tenen l’altura de Madame Bovary, i que la generació dels setanta és la nostra generació perduda, i que Amorrada al piló i la dotzena de frares de La profecia —que són quinze— són, com el Parc Güell i Sunset Bulevard, una part inextirpable del patrimoni universal”.

Aquest volum de tres-centes catorze pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que parlen de llibres i autors i que ens suggereixen altres lectures que ens suggereixen altres lectures i no acabaríem mai i és que per què hauríem d’acabar”.




Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula