14 de març de 2018

Què! Estampes d’un dependent filòsof. Miquel de Palol. Angle Editorial. 2017.

Història extremadament extremada amb un extremat personatge que es planteja l'extremada possibilitat de matar el seu veí. 
Estil al servei d’un argument que no s’està per brocs, ni en el fons ni en la forma, i és d’agraïr. Molt. Acostumats com estem als arguments i als estils tous. Massa. 

“A cas, durant els preliminars se m’ha acudit fins i tot estrangular-la (això sí que hauria estat un entrenament a fons), però ho he descartat quan l’he vist sense roba de cintura en amunt. És molt més forta que en Pelegós, i un cop posats m’ha fet una mandra monstruosa anar a la cuina a buscar el ganivet, o a l’armari a treure el bat de beisbol, segurament l’única manera segura d’abordar-la amb èxit, perquè a mà no hi tinc res a fer: també és més forta que jo”. 

Aquest llibre de dues-centes quaranta-set pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que no et semblen bèsties perquè prou bèstia és la vida”.





Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula