22 de febrer de 2018

Josep Carner. Verger de les galanies. Joc de tennis.


Anaves damunt l'herba de la prada
y volava ton braç adolescent,
y pel filat de la raqueta alçada
hi passava la llum del sol ponent.

La pau dominical tan dilatada
y ta faç d'ingleseta y l'amatent
joc seriós, ma vida han encisada.
D'un «pastô reformat», pàlidament

te veya filla; entorn del presbiteri
cullies roses; contes de misteri
amaves, y el blancatge y els infants.

Jo, oficial, de les Indies arribava...
Mon cos vermell, altissim, s'inclinava...
Carros de fenc passaven odorants.











Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home