16 de novembre de 2017

Pregunta-ho a la pols. John Fante. Traducció de Martí Sales. Edicions de 1984. 2016.

L’Arturo Bandini és un jove aspirant a escriptor que espera amb delit que el seu editor Hackmuth li publiqui algun dels seus contes. Ho espera per una qüestió d’amor propi però també per sortir de la seva misèria econòmica. Però com un huracà apareix la Camilla, una mexicana que ho revoltarà tot. 

“Els bons dies, els dies fructífers, els dies d’anar amuntegant pàgina damunt de pàgina; dies pròspers, amb coses a dir, la història de la Vera Rivken, les pàgines s’amuntegaven i jo era feliç. Dies fabulosos, el lloguer pagat i encara em quedaven cinquanta dòlars a la butxaca, res a fer en tot el dia i tota la nit tret d’escriure i pensar en l’escriptura: ah, quins dies més dolços, veure com creix, preocupar-se’n, de mi, del llibre, de les meves paraules, potser importants, potser eternes, però sobretot meves, de l’indòmit Arturo Bandini, que ja estava ficat fins al coll en la seva primera novel·la”. 

Aquest volum de dues-centes vint-i-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que et va deixar en Salvador Giralt”.






Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

9 de novembre de 2017

Miquel Bauçà. El Canvi.


Escriptura en ordinador, L'
La meravella rau en aquests punts: I: no haver de mullar la ploma a cada moment amb la tensió que implicava no trabucar el tinter. Ni cal eixugar la tinta amb un secant; 2: L'escriptor gaudeix dels mateixos avantatges que el pintor. Era injust.
Ara només cal no haver d'utilitzar les mans: que el cervell escrigui directament a la pantalla, amb el sistema de la ràdio.
Tot és amagat en alguna banda: les primeres paraules no són vassalles del cap. És després que es fan amigues amb la resta, si convé, si els hi abelleix. I hom pot gaudir amb elles de llur llibertat magnífica.
És com construir una catedral i no haver de patir al moment de fer una volta: les pedres s'aguanten soles. Hom pot afegir-n'hi una i tornar a retocar algun punt dels fonaments.
Un altre avantatge és no haver d'escriure una novel·la. Abans, aquell que escrivia una novel·la era perquè no tenia ordinador, era per tenir un dispositiu que l'agafés, que no li consentís de perdre's. Avui no cal. Em costa molt d'entendre els novel·listes d'avui. 








Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

2 de novembre de 2017

Joan Brossa. L'ou del caos.
















Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post